Jaume Fàbrega (Salt, 1956) és el president de la Cambra de Comerç de Girona i també del Consell de Cambres. Fou escollit per liderar la candidatura un any abans que esclatés la pandèmia i tot el que ha comportat. Rep el TOT Economia en un dels despatxos de l’edifici de la cambra gironina. A l’entrar, una pancarta amb la paraula Democràcia presideix les instal·lacions. L’empresari és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i reflexiona sobre el funcionament de les cambres després de la pandèmia. Parla de política i com la seva funció no és interferir-hi sinó utilitzar-la per millorar l’economia.
Quina seria la valoració del seu mandat que clarament ha estat marcat per la situació de crisi?
Ha sigut un mandat completament marcat per la pandèmia. Per tant, quan vam començar pensàvem que ens mouríem en un escenari molt diferent. Jo penso que tot plegat la pandèmia i el que ha passat després ens ha fet prendre més consciència de la poca previsibilitat del món en el que vivim. En aquest sentit, hem pogut veure com tot és molt fràgil i molt incert. Estàvem acostumats a que tot fos sempre el mateix i de cop ens trobem que ha canviat. Des del punt de vista de l’empresa no és que sigui un ambient desitjable perquè interessa més l’estabilitat. Tot i això, el que s’ha de fer és afrontar-ho amb l’estat d’ànim adequat, que no és precisament pessimista, que el que fa és immobilitzar-te. A mi em sembla que Catalunya té un actiu molt important que és la seva gent i sempre han lluitat, ha hagut d’esforçar-se i ha hagut de treballar per tirar endavant.
Li ha quedat alguna cosa al tinter que no ha pogut fer?
Sí, es clar! És molt difícil complir amb tot allò que t’havies proposat. Nosaltres encara estem treballant en la transició verda, la digital i la sanitària. Sobretot en aquesta última volíem aprofitar la dinàmica que es generarà a Girona pel trasllat del Trueta per ajudar les empreses a fer aquesta transició cap a l’economia de la vida, és a dir, la inversió en salut. Catalunya és molt potent en aquest àmbit i volem fer-ho arribar a tot el territori, no només a Barcelona. Per això cal que no només ajudem els grans hospitals regionals sinó també els comarcals.
Quin és el paper que juguen les cambres en aquest context? Han estat a l’alçada de la situació?
Les cambres de comerç representen, acompanyen i ajuden a les empreses a tirar endavant i afrontar els nous reptes. Això amb la pandèmia ha estat especialment important. Nosaltres vam engegar un projecte anomenat Aixeca el teu negoci que va servir per ajudar a moltíssimes petites empreses i autònoms perquè no abaixessin la persiana. La mortalitat que hi ha hagut ha estat inferior a la que esperàvem i en molta part ha estat gràcies a les cambres. Tot i que mai estàs prou a l’alçada, penso que les cambres han jugat un paper clau. Sempre deixes gent que haguessis pogut ajudar però pel que sigui no hi has arribat, però en la pandèmia va ser on es va demostrar la importància i la funció de les cambres.
Com a president del Consell de Cambres, valoraria positivament totes les iniciatives que s’han fet des de totes les cambres de comerç catalanes?
Sí. Les cambres són un col·lectiu molt especial, perquè totes són absolutament independents i responen a teixits empresarials ben diferents. En una cambra del litoral té molta importància el sector turístic i de serveis , en canvi a les cambres més d’interior tenen més importància els aspectes industrials i agraris. Jo penso que en aquesta legislatura el que hem après és a treballar conjuntament i assegurar que qualsevol cambra de Catalunya, sigui d’on sigui, pugui oferir els mateixos serveis i de la mateixa qualitat que qualsevol altra. Per tant, volem prestar un servei eficient, però qualsevol cost. Aquesta coordinació ens ha permès que aquest cost sigui el menor possible.
Falten cambres a Catalunya per arribar a cobrir aquests costos del que parla?
No ho hauria dit mai. Jo penso que no en sobren ni en falten. Les cambres hi són perquè una raó històrica determinada. Hi ha cambres que aglutinen gran part del teixit empresarial català i d’altres que tenen poca extensió. Precisament aquestes cambres petites són les que hem d’assegurar que puguin oferir els mateixos serveis i les mateixes condicions que les grans cambres.No en sobra cap en la mesura que nosaltres pensem que l’actual sistema de cambres el que fa és poder arribar a tot el territori, és a dir, poder donar servei a la última empresa de l’últim racó de Catalunya.
Ha estat complicat treballar conjuntament davant l’adversitat en un context on les cambres es gestionen amb legislatures independents?
No. Tots tenim molt clar que servim al col·lectiu de les empreses de Catalunya. Al territori hi ha unes 640.000 empreses i nosaltres treballem per totes. Evidentment les cambres cada una està gestionada per un equip diferent. Certament, a vegades les persones ens costa més entendre’ns, però hi ha un objectiu major. La veritat és que -i no dic que sigui única- però és molt difícil trobar la unió que hi ha a les cambres de comerç, per més que també hi ha diversitat.
Venen eleccions. Quin és el perfil d’un president de la cambra? Parlem d’empresaris amb projecció exterior o es prioritza el coneixement i integració amb el territori?
Penso que un president de la cambra ha de complir amb les exigències del mercat. Repeteixo que ha d’aprendre a treballar coordinat amb altres presidents de cambres, contribuint a teixir aliances entre les empreses per entrar al mercat mundial, que és molt competitiu. Cal tenir en compte també que com a petit país que les empreses puguin sortir a l’exterior és una garantia més del creixement. Catalunya serà tant solvent com ho sigui la seva economia. Abans el que feia un país poderós era el seu exèrcit ara és el seu teixit empresarial. El repte de futur al que s’ha d’aspirar és poder treballar en ambients col·laboratius en entorns altament competitius.
I en aquest context quin paper juga el govern?
En teoria el govern d’un país hauria de ser el més important de tot. Jo el que demano al govern és que siguin molt conscients del fet que per tenir riquesa per invertir en polítiques socials, primer s’ha de crear la riquesa i aquesta la creen les empreses. Si hi ha un ambient que faciliti el creixement de les empreses ens podrem permetre totes les polítiques socials i tots els reptes que ens proposem. Però es fonamental preservar l’existència i la rendibilitat i la creació de noves empreses.
Creu que falta col·lboració publicoprivada en aquest aspecte?
Sempre, però en diria privadopublica per posar molt èmfasi en la part privada. Hem d’aprendre a treballar junts i no ens agrada gaire. El sistema dels organismes públics se centra molt en el garantisme dels processos sense posar l’enfocament en la execució dels resultats. Els resultats són importants i s’han de fer amb totes les normatives adients, però no ens hem de desviar d’allà on volem anar.
I llavors què és el que està fallant en aquest engranatge?
Les persones. Tots dos mons han de fer un esforç per acostar-se i crec que s’està fent. Podem tenir una visió pessimista i pensar que no ens en sortirem, però la realitat és que hi ha moltes sinergies que s’estan començant a fer. Hi ha moltes maneres diferents d’actuar, però culpar als polítics no serveix de res; tenim els polítics que ens mereixem. El que hem de fer és ser més exigents en un futur i pensar bé el que hem de votar.
En petita escala les eleccions de les cambres també tenen aquest poder pels empresaris. Vostè es tornarà a presentar seguint amb l’aposta continuista?
No ho sé segur, però suposo que sí i en tinc ganes. S’ha de consensuar amb el comitè executiu. Al final tots tenim una persepció i pot ser la que tinc jo del meu mandat no és la que tenen ells. Ja ho veurem. Si em presento sí que hi ha certa continuïtat, precisament perquè hem manat dos anys en els quals se’ns va interrompre i hem de recuperar el temps perdut. Estem en un moment molt difícil i amb molts reptes. Sempre que hi ha grans transicions pateixen els que tenen menys oportunitats. Volem fer aquest traspàs cap a la nova economia tots junts i arribar-hi tots. El que no pot ser és que deixem a gent pel camí. Si volem ser un país de debò hem de tenir una societat cohesionada on tothom posi el seu gra de sorra, però que quan sigui necessari tindrà l’ajuda de que toqui.
En aquest futur que parla vostè, les cambres hi tenen un paper important?
Jo penso que sí. Nosaltres som una entitat de dret públic gestionada per privats i defensem l’interés general de l’economia i la industria, no els interessos particulars. El nostre objectiu és que l’economia de cada una de les cambres vagi bé.
Quin paper juga per vostè Eines de País en aquestes eleccions? Hi ha parlat?
Eines de País és un grup que va fer costat una candidatura d’una cambra determinada. Jo penso que és important que les cambres de comerç tinguin molt clar a qui serveixen: les empreses del país. Pel que fa a la candidatura aquí, has de pensar que Girona és una cosa una mica especial. Ni quan jo em vaig presentar es van fer segons quines preguntes ni en el plenari s’han fet. Si entres per la porta veus que encara hi ha una pancarta que posa Democràcia que la vam penjar en motiu dels fets de l’1 d’octubre del 2017. De moment ningú ens ha demanat que la traiem i encara està penjada perquè pensem que queda un llarg camí per recórrer. Es parla que les cambres no fan política i és mentida. Quan conviden a un ponent o un altre, o quan reclamen per on ha de passar una carretera estan fent política. Les cambres el que no fem és partidisme, servim el país fent economia.
Creu en una candidatura conjunta i alineada en totes les Cambres?
El Consell de Cambres de Catalunya ja ha aconseguit fer molts passos per aconseguir això. De fet, la nova tramitació de la llei de cambres de Catalunya n’és un exemple. Em sembla,però, que ens equivocaríem si volguéssim la unitat. La diversitat és un dels grans avantatges d’aquest país. Les cambres són totalment diverses i això no ha sigut mai cap problema. La diversitat és de les riqueses més importants d’uns societat contemporània i es converteix en una clau per a les societats del futur.
