Catalunya fa mesos que es mou per minimitzar els efectes de les polítiques comercials del president dels Estats Units, Donald Trump. D’ençà de la seva ampla victòria electoral, el novembre del 2024, el mandatari ha sacsejat les relacions econòmiques a tot el planeta, amb la Unió Europea, la Xina i els seus socis nord-americans com a víctimes preferides. L’amenaça es nota en les xifres exportadores dels primers compassos de la seva presidència. Segons les dades de l’Idescat, entre el gener i el març les empreses catalanes van facturar a l’exterior un 3,3% més que en el mateix període de l’any anterior, amb un resultat de més de 25.000 milions d’euros. Els EUA, però, han estat un dels grans pols d’atracció, molt per sobre de la mitjana. Segons recorda Cristina Serradell, la directora d’internacionalització d’Acció -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat-, l’alça en el negoci exterior cap al país és d’un 11%, pràcticament quadruplicant l’evolució general. Els empresaris catalans, analitza Serradell, van tenir pressa per vendre. I, encara més, els seus clients van córrer més que mai per comprar, abans de l’entrada en vigor de les fronteres comercial. “Claríssimament, respon a això”, confirma Serradell. “Les empreses van començar a veure que hi hauria política aranzelària, i van començar a anticipar-s’hi“.
Segons Serradell, l’accelerada va començar ja a principis de novembre, quan els compradors estatunidencs es van adonar que, no trigant gaire, arribaria un gir en la política comercial que posaria de cap per avall les seves cadenes de valor. “Comencem a veure un augment de les exportacions a finals del 2024: tothom sabia qui havia guanyat les eleccions, i quin programa portava”, declara. L’alça es va amagar, com a mínim a Catalunya, darrere una tendència acumulada. Com recorda Clàudia Quintana, del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona, “durant el primer trimestre del 2024 ja es va veure un ascens de les exportacions als EUA del 7%”. I encara abans, des de la pandèmia, el contacte de les empreses internacionalitzades del Principat amb compradors nord-americans ha estat constant. De fet, l’alça entre el 2020 i el 2024 ha estat del 79%, segons dades d’Acció. Això fa que els moviments nord-americans tinguin efectes cada cop més marcats sobre l’economia del país. El pes del seu mercat als comptes catalans és, segons la Cambra, del 3,6%, una ràtio raonablement baixa, que permet una certa tranquil·litat als negocis locals. Ara bé, alguns sectors estan molt més exposats als moviments de Washington: és el cas del vi, amb un 12% de les seves operacions exteriors, o la maquinària industrial, que hi depèn en un 9,7% de la facturació internacional.
L’accelerada, segons explica el director d’Economia i Empresa de Pimec, Carles Mas, parteix més dels importadors que no pas de les empreses catalanes. De fet, a on més es nota el canvi de ritme és als punts d’entrada de mercaderies dels Estats Units. “Hi ha un pic de transport en el port de Los Angeles, i el dèficit comercial del país en el primer trimestre va ser rècord”, subratlla Mas. Per tant, els intermediaris estatunidencs van voler comprar tant producte com fos possible per esquivar l’amenaça aranzelària trumpista. “Han fet aprovisionament, i això explica bona part de l’augment”, comenta l’expert patronal.
Aquest focus en l’estoc pot provocar un terrabastall important en els pròxims mesos, fins i tot sense aranzels. Malgrat que la treva comercial fins al juliol amb Brussel·les ja donava un respir als empresaris catalans, al qual cal afegir la sentència que declara inconstitucionals moltes de les tarifes, no tot està guanyat. Molts dels compradors habituals del teixit de negoci català es trobaran que no necessiten més producte a partir del segon trimestre, perquè, hi hagi o no impostos, ja tenen els magatzems plens. Aquest efecte de base es pot concentrar, segons Mas, en aquelles cadenes de valor que han estat més reeixides entre el gener i el març. “Pot ser que, en xifres globals, el següent trimestre no surti tan malament; però ens trobem amb la sorpresa que cauen els cinc productes que més s’han venut a principis d’any”, alerta el representant de Pimec; en un procés d'”equilibri de les vendes”.
Menjar, perfums i màquines: els sectors més afectats
Segons apunta Mas, hi ha cinc indústries que registren alces inesperades en aquest primer trimestre, afectades pel pànic aranzelari dels seus clients als EUA. Es tracta, enumera l’economista, de “la perfumeria, la química general, la maquinària, la farmàcia i els aliments”. Començant pel final, l’agroalimentari català ha escalat prop de 20 milions d’euros els primers tres mesos del 2025 si es compara amb el 2024, segons dades facilitades per Prodeca. Les empreses fabricants han venut a tocar de 153 milions d’euros en productes en el període estudiat, una alça del 12,3%, quatre cops superior a la ràtio general. Les xifres recollides per l’agència pública detecten alces especialment significatives en el segment de la fine food, que hauria crescut un 52% interanual, fins als 67 milions d’euros.
Pel que fa a la perfumeria, les xifres de l’Idescat apunten a un trimestre excepcional, amb més de 180 milions d’euros facturats. En cas de continuar amb aquest ritme, els perfumers catalans recuperarien els nivells del rècord històric de l’any passat, quan el sector va tancar l’any amb vendes als EUA per valor de 660 milions d’euros. Cal recordar que el 2024 va tancar amb una alça pròxima al 80% respecte de l’any anterior, i que els màxims previs voltaven els 300 milions d’euros. Quant a la farmàcia, la tendència és similar: en els primers mesos del curs, les farmacèutiques catalanes van acordar compres superiors als 123 milions d’euros, un ritme d’operacions que els posaria molt per sobre de la mitjana, i al ritme d’un 2024 complet que, com en el cas anterior, també va ser històricament actiu -amb 660 milions d’euros facturats, gairebé el triple que l’anterior màxim històric-.
No són tan histriòniques les xifres de la venda de maquinària, en tant que, com indica Serradell, el ritme de les adquisicions de béns d’equipament sol ser molt més lent. Segons l’Idescat, els fabricants catalans de maquinària industrial van vendre productes per valor de prop de 125 milions d’euros fins al març, una xifra que indica un any per sobre de la mitjana, però lluny del màxim històric del 2023, quan els clients transatlàntics van deixar a les caixes del Principat uns 605 milions d’euros. A ulls de l’experta d’Acció, el mercat de la maquinària és molt més estable que altres afectats. “No hi ha tanta pressió, perquè hi ha més marge i menys alternatives”, descriu. Per tant, l’exportador “té més força” perquè sigui el comprador qui assumeix els costos extraordinaris, fet que pot esmorteir la tendència alcista de la demanda. Finalment, la química bàsica es va situar per sobre dels 91 milions d’euros, un ritme excepcional, atès que els pics de la sèrie històrica no superen els 206 milions i, en cas de continuar per aquest camí, les exportacions del 2025 es podrien enfilar per sobre dels 360 milions d’euros.
La competència en el món de Trump
La possible guerra aranzelària no reconfigura només les relacions amb els Estats Units. Europa, i Catalunya en particular, s’han d’adaptar a un paradigma nou, atès que totes les cadenes de valor tindran un enorme forat amb forma d’Amèrica del Nord. Les efectes perniciosos dels aranzels sobre altres mercats poden suposar un avantatge per al Principat. Segons Mas, les empreses catalanes “ofereixen una competitivitat molt alta” si es comparen amb la resta de la UE -és a dir, preus generals més baixos-. “Per tant, som fibles. Abans de retallar compres d’una empresa catalana, un importador preocupat dels aranzels retallarà d’un altre lloc”, reflexiona l’expert de Pimec. Per exemple, en el sector de la maquinària, a on els rivals són, sovint, xinesos. Amb les tarifes que ja s’han aplicat a la Xina -les primeres del 25%, i l’escalada recent, que les ha deixat per sobre del 30% després d’haver-se enfilat fins als 145 punts-“el competidor asiàtic serà molt més car”, assegura Serradell. En les indústries en què es doni aquesta circumstància, “les empreses catalanes tindran l’oportunitat de col·locar millor el seu producte”.
Ara bé, la moneda aranzelària té una altra cara: les companyies que vegin inviable continuar venent als EUA hauran de buscar nous mercats per mantenir la seva facturació. El cas de la Xina, de nou, és paradigmàtic: els seus productes, de preus molt baixos, podrien “inundar el mercat europeu” si el contacte amb els consumidors nord-americans esdevé impossible. Així, les empreses catalanes poden guanyar terreny a les xineses a l’altra banda de l’Atlàntic, però perdre’l a la seva referència immediata: la Unió Europea. “Pots guanyar un 1% més als Estats Units, però perdre un 5 o un 10% a Europa”, alerta Mas. I, en un cas com aquest, explorar nous mercats es complica, en tant que “vendre en un entorn en el qual no tens experiència és pràcticament impossible”; i més encara a curt termini. Així doncs, poques companyies saben com serà la seva vida a partir del segon trimestre d’enguany. “Es percep molta incertesa a l’hora d’invertir, de prendre decisions. Els aranzels perjudiquen tots els moviments econòmics”, lamenta Quintana, que assegura, amb dades de la Cambra a la mà, que la meitat dels negocis del Principat estan “preocupats” pel futur immediat en el món de Trump.
