L’eurozona segueix el camí d’Alemanya i confirma la recessió tècnica. Tot i el bon rendiment d’economies com l’espanyola o la francesa, que sostenen creixements moderats, els països de l’euro encadenen ja dos trimestres consecutius de lleugeres contraccions del seu PIB. Segons les dades de l’Eurostat, l’economia de la zona euro va decréixer un 0,1% entre el gener i el març del 2023, el mateix ritme amb què va tancar el quart trimestre del 2022.
L’oficina estadística europea contradiu amb les darreres dades el seu últim pronòstic de creixement, publicat a mitjan maig. Abans de l’actualització d’aquest dijous, l’organisme esperava que la zona euro registrés a tancament de març un creixement del 0,1%, revertint així la tendència baixista encetada l’octubre del 2022. Es tracta, doncs, del primer cop que el conjunt dels països de l’euro registren una recessió tècnica d’ençà dels primers dos trimestres del 2020, quan la pandèmia va arrossegar el conjunt de les economies a davallades històriques.
Europa aguanta
Si s’observen les dades comunes dels 27, però, la tendència és oposada. El conjunt de la UE, més enllà de l’eurozona, ha aconseguit evitar els dos trimestres consecutius de contracció econòmica amb una alça del PIB a finals del març del 0,1% –tot i que el rendiment a finals del 2022 va ser encara pitjor, en tant que va experimentar un decreixement de dues dècimes–. La Unió en conjunt segueix així el camí marcat per altres economies globals, com ara els Estats Units, que van tancar el primer trimestre amb una acceleració econòmica del 0,3%, o el Japó, amb un increment del producte interior brut del 0,7%.
Alemanya, la locomotora de la crisi
D’entre les grans economies de la zona euro, és Alemanya la que més pèrdues ha de lamentar –i la que més arrossega cap al decreixement el PIB del conjunt–. La República Federal lamenta disminucions del seu producte interior brut acumulades d’un 0,8%, a raó de cinc dècimes el quart trimestre del 2022 i tres dècimes el primer del 2023. Per la seva banda, França no ha arribat a retrocedir en cap moment, amb un estancament a finals del curs passat i una alça del 0,2% per encetar el present; mentre que l’Estat espanyol celebra un creixement del 0,5%, proper a l’italià, del 0,6%.
