Malgrat l’alleujament de les pressions inflacionistes, l’economia de la zona euro continua “encallada”. Així ho indica el darrer Purchase Managers Index -un indicador elaborat d’acord amb els criteris dels encarregats de compres de les empreses de la Unió que valora la salut del mercat en general-, que se situa per al novembre en un nivell del 47,1, quan qualsevol xifra inferior al 50 suposa una contracció de l’activitat econòmica. El retrocés comercial dels països de la moneda única, apunten els gestors de compres, ja comença a fer efecte al món laboral. De fet, les empreses de l’eurozona destrueixen durant el mes de novembre ocupació per primer cop des del 2021, d’ençà de l’inici de la recuperació postpandèmica.
Per sectors, tant els serveis com la manufactura se situen en nivells negatius, si bé amb ritmes diferents. Mentre que el terciari es queda en un PMI de 48,2 -lleugerament superior al 47,8 de l’octubre però encara marcadament per sota dels objectius de creixement- el secundari continua en hores baixes, amb una ràtio d’activitat de 43,8, a més de sis punts de l’equilibri. Amb aquestes dades, l’economista en cap de l’Hamburg Commercial Bank Cyrus de la Rubia, assegura que les tendències econòmiques “indiquen el potencial que es produeixi un segon trimestre consecutiu de contracció del PIB”. És a dir, en cas que la velocitat industrial es mantingui, l’eurozona tancaria l’any en una situació de recessió tècnica.
L’alentiment econòmic no mata els preus
Segons els PMI, la combinació d’inflació amb recessió tècnica aniria exactament en el sentit contrari del que “el BCE desitjaria veure” després de la seva escalada de tipus d’interès. Segons l’expert, el debilitament econòmic que apunta l’índex no ve acompanyat d’un abaratiment dels serveis -ans al contrari, romanen a l’alça, impulsats principalment per l’encariment dels factors productius-. Així, si bé l’ocupació al terciari es mantenia estable durant la primera meitat de l’any, el banquer preveu que l’empitjorament de les condicions laborals que ja pateix la indústria salti també al comerç i altres branques similars, amb retallades de plantilla que no es veien des de la pandèmia. “Existeix la possibilitat que augmenti la taxa de desocupació en sectors que fins ara han demostrat resiliència”, alerta De la Rubia.
