La guerra comercial de Donald Trump contra el món podria viure aviat el seu primer assalt. Davant aquesta situació i després de les caigudes significatives a les borses europees registrades aquest cap de setmana, la Unió Europea (UE) ja ha començat a preparar-se amb una cimera informal dedicada a l’àmbit de la defensa, però on també s’abordarà aquesta amenaça d’aranzels per part dels EUA. De fet, en serà “un dels temes més importants”. En aquesta trobada, hi participaran els caps d’estat i de govern de la UE, que es reuniran per primera vegada després del retorn de Trump a la Casa Blanca.
“Serà dolent per als EUA i per a Europa“, ha assenyalat a la seva arribada a la cimera el canceller alemany Olaf Scholz, en referència a aquestes taxes comercials que planteja el president nord-americà. Scholz considera que Brussel·les ha de “reaccionar” si Washington aposta per aplicar aquests aranzels, però apunta que la resposta sempre s’ha de guiar per un esperit de “cooperació”. “Estem preparats, però hem de negociar amb Trump”, ha defensat al seu torn el primer ministre finès, Petteri Orpo, abans d’entrar a la cimera.
En la mateixa línia, l’alt representant de la UE, Kaja Kallas, ha assegurat que el bloc comunitari s’està preparant per a un possible anunci de nous aranzels, sobretot després que Trump n’hagi imposat a Mèxic i el Canadà. “No hi ha guanyadors en una guerra comercial”, ha advertit Kallas, que creu que el principal beneficiat de la guerra comercial que planteja Trump amb la UE serà la Xina. “Les guerres comercials sempre són dolentes”, ha afegit el primer ministre de Luxemburg, Luc Frieden, que, així i tot, ha afirmat que, si el president dels EUA vol un conflicte comercial, el tindrà. El dirigent luxemburguès defensa mantenir bones relacions transatlàntiques i creu que els aranzels seran perjudicials tant per als llocs de treball com per als consumidors.
L’avís per a navegants de Colòmbia
Cal recordar que la primera víctima de la guerra dels aranzels impulsada pel nou govern de Trump ha estat Colòmbia. El president nord-americà havia amenaçat d’imposar aranzels del 25% a tots els productes colombians que arriben al país si Bogotà no acceptava les exigències dels EUA. I en un moment de tensió diplomàtica i l’amenaça d’una guerra comercial, el president de Colòmbia Gustavo Petro va acceptar rebre avions militars amb ciutadans colombians deportats dels EUA.
