Els ministres d’Energia de la Unió Europea han tancat una nova reunió sense acord pel topall als preus del gas. De nou, les reticències d’Alemanya i els Països Baixos han estat el principal bloqueig d’una trobada que ha revelat “profundes diferències en elements clau”, segons ha explicat a la sortida el viceprimer ministre txec Josef Síkela, responsable també del departament energètic de l’executiu de la república centreeuropea, que exerceix la presidència de torn de la Unió.
Tot i que la Comissió Europea ja ha presentat diverses propostes d’emergència per al control de preus de l’energia al continent –la darrera, avui mateix, estendre l’excepció ibèrica a tots els membres– i els ministres dels 27 pressionen la governança continental perquè prengui mesures en aquest sentit, la “manca d’avenços” és encara evident. Així, el consell tornarà a reunir-se el pròxim 24 de novembre per acordar definitivament les mesures. “Espero no arruïnar a ningú els Nadals”, ha ironitzat Síkela.
Rebuig al model espanyol i portuguès
El mateix ministre txec ha rebutjat el model que ha aconseguit abaixar els preus a Espanya i Portugal, tot afirmant que “no és una proposta, i necessitem una proposta per avançar”. La severa posició dels frugals va en aquest sentit: el verd Robert Habeck – ministre d’Economia i Protecció del Clima d’Alemanya– i el socioliberal Rob Jetten –titular holandès de Política Climàtica– neguen un topall de preus com el de l’excepció perquè temen que aquest pugui expulsar certs productors de mercat i redundar en la dificultat de compra.
A banda d’escapçar el mercat, segons els detractors de l’aplicació d’un topall de preus aquest podria provocar “un augment de fluxos d’electricitat subvencionada a veïns extracomunitaris”: és a dir, que països com el Regne Unit o Suïssa poguessin recuperar les seves reserves de gas a preus regulats dins el mercat europeu. Tot i que la CE apunta a la possibilitat d’estalviar fins a 13.000 milions d’euros amb una mesura en aquest sentit, els crítics rebaten que aquestes compres exteriors dispararien el consum de gas entre 5.000 i 9.000 milions de metres cúbics –una situació que entraria en flagrant contradicció amb l’estratègia europea de diversificació del mix energètic i aïllament de Rússia durant la seva invasió a Ucraïna–.
Sí que coincideixen els responsables d’energia a criticar la manca de concreció de la Comissió Europea en els suggeriments que fa als membres. Si bé ha iniciat la conversa en diversos fronts, no ha presentat cap document legislatiu formal que els enviats dels estats puguin valorar i discutir. La mateixa ministra de Transició Energètica espanyola Teresa Ribera ha reconegut que la CE “ha de presentar propostes molt més concretes sobre els corredors dels preus del gas”. “Molts ministres han demanat més precisió sobre com s’aplicaria el model ibèric”, ha explicat Ribera a la sortida d’una trobada que “no ha assolit gaires avenços”.
Cada país, per tota Europa
Tot i el reconeixement a les desavinences entre països, Sikela ha afanyat els ministres a buscar un punt de trobada. “Necessitem mesures d’emergència sense importar on ens trobem en la corba de preus”, pressiona el viceprimer ministre txec, tot reclamant mecanismes generals que es puguin activar “en cas de gran volatilitat”.
