La ministra d’Afers Econòmics del govern de l’Estat, Nàdia Calviño, ha assegurat que l’economia espanyola recuperarà la dimensió anterior a la pandèmia durant el segon trimestre del 2023. En cas de confirmar-se aquesta predicció, el retorn a la normalitat del PIB espanyol arribaria entre sis i nou mesos més tard que a Catalunya. La sortida definitiva de la crisi econòmica generada pel Covid, segons dades de l’Idescat, es va produir al país, segons el departament d’Economia, durant el tercer trimestre del 2022, amb la recuperació del consum intern i el retorn del turisme internacional com a principals motors.
Segons dades de l’Idescat, el creixement superior a l’espanyol s’ha instaurat com la normalitat a l’economia catalana recent. L’elevada taxa industrial del PIB i el major dinamisme de les empreses del país provoquen que Catalunya hagi crescut en set dels darrers anys a un ritme superior al de l’Estat; i fins a vuit amb xifres superiors a les de la mitjana de la Unió Europea. Si bé encara no es coneix el diferencial amb què el PIB espanyol tancarà el trimestre en comparació amb el 2019, Catalunya va sostenir l’alça durant tot el 2022: durant el tercer trimestre, l’economia del país ja era un 0,1% més ampla que abans de la crisi sanitària; mentre que al quart període de l’any la variació va escalar fins al 0,4%.
Defensa de la gestió
En una entrevista aquest mateix dimecres a Antena 3, Calviño ha seguit la línia de les autoritats econòmiques del Partit Socialista en defensa de la gestió del govern de Pedro Sánchez. La ministra ha assegurat que la recuperació del PIB prepandèmic és només el darrer esglaó d’una millora del conjunt de magnituds productives, laborals i financeres espanyoles. “Les pròximes dades que coneixem segur que confirmaran que ja hem recuperat el PIB anterior a la pandèmia; però la resta d’indicadors ja es troben molt per sobre”. La vicepresidenta primera destaca el bon rendiment de les inversions internacionals, les exportacions o l’ocupació -tres variables que, com en el cas del producte interior brut, rendeixen substancialment millor a Catalunya que no pas al mercat espanyol-.
Desigualtat monetària
Menys d’una setmana després de la darrera reunió de política monetària del BCE, en què el consell de govern va optar per una nova pujada de tipus d’interès de 25 punts bàsics, Calviño ha posat en dubte els efectes de l’enduriment de l’accés al crèdit a les condicions específiques de l’Estat espanyol -i, per extensió, les catalanes-. Segons la ministra, si bé la inflació general es troba a l’Eurozona per sobre dels sis punts, la situació espanyola és “molt millor”. Rebaixar l’IPC de l’Estat al llindar del 2%, assegura, “no requereix continuar pujant els tipus d’interès”. En aquest sentit, si bé no ha entrat a discutir amb les decisions de l’organisme presidit per Lagarde, ha alertat que l’efecte d’un enduriment excessiu es nota més lentament que no pas les actuacions del regulador. “Les pujades de tipus tenen un efecte retardat en el conjunt de l’economia i, per tant, s’han de calibrar bé les decisions. Espero que encertin”, ha conclòs la titular d’Afers Econòmics.
