El model de finançament territorial de l’Estat espanyol ha arribat als seus límits; i ja comença a afectar fins i tot la percepció econòmica al centre de la península. Així ho demstra el darrer informe de saldo estructural de les Comunitats Autònomes de l’entitat Fedea, un think tank de l’espanyolisme econòmic. En les conclusions del document, els autors reconeixen que la “dinàmica fiscal” actual “no garanteix” fons suficients perquè les administracions territorials entomin les seves obligacions socials. “No hi ha prou marge fiscal perquè, en moments recessius del cicle, puguin adoptar les polítiques fiscals expansives o de sosteniment de rendes i transferències socials en especia (educació i sanitat, principalment) que li són pròpies”, alerten. Menys encara es podran adreçar els objectius d’endeutament, ara molt més urgents, després que la UE hagi recuperat les normes fiscals que havia posat en pausa durant la pandèmia.
Segons l’estudi, el saldo estructural negatiu del conjunt de les administracions espanyoles -és a dir, el forat entre ingressos i despeses sense els elements cíclics i no replicables- és molt més elevat que el dèficit que registra l’Institut Nacional d’Estadística. Si aquesta darrera xifra, més pietosa amb la salut de les arques públiques, és del 0,1% del PIB, segons la darrera comptabilitat nacional; l’anterior, que cerca els forats permanents en l’operativa de les administracions, s’eleva fins a l’1,1%, un punt complet per sobre. Entre els teritoris més afectat per aquesta discrepància destaca el País Valencià, històricament castigat pel model de finançament espanyol, amb un saldo estructural del 2,3% negatiu l’any 2024. Val a dir que es tracta d’un lleuger retrocés, des del 2,6% negatiu el 2023. Catalunya també consta entre els que més despeses han d’entomar, amb un saldo negatiu de l’1,7%, segons les troballes de Fedea. Al voltant del Principat, Múrcia i la Rioja, també a tocar del 2%. Malgrat les intenses rebaixes fiscals dels darrers anys, la Comunitat de Madrid es manté per sota de l’1%.
Només anirà a pitjor
Aquestes dades, val a dir, es donen a final d’un període econòmicament falaguer, en el qual el creixement del PIB ha permès ampliar els ingressos tant de les arques territorials com les de la hisenda espanyola. Ara bé, les expectatives dels experts de Fedea van a la baixa: la inestabilitat geopolítica que s’espera en els pròxims anys, amb el comerç exterior llastrat pels aranzels cap a alguns dels principals mercats del planeta, provocaran un alentiment de l’economia. I, amb ell, un retrocés substantiu de les entrades a compte de les administracions públiques.
A més, alerten, la caiguda dels ingressos es donarà en paral·lel a un augment general de les despeses bàsiques de les administracions territorials; especialment les associades amb la salut i la dependència, pressionades per l’envelliment de la població. També es preveuen batzegades sobre els comptes públics a causa de “nous reptes, com ara el canvi climàtic o la transició digital”. Sense un canvi de rumb tant en el sistema com en el comportament fiscal de les administracions, sostenen, “l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera de les financces autonòmiques quedaria notablement danyada”. Vista aquesta situació, els economistes de Fedea recomanen portar a terme “polítiques fiscals prudents”, tant en la despesa -és a dir, amb una aproximació menys expansiva a l’activitat pública, i possibles retallades- com en els ingressos -sense grans baixades d’impostos que puguin desestabilitzar les arques de l’administració-.
2 
