La política d’Espanya de no pagar les primes per les inversions en renovables que marca el Tractat sobre la Carta de l’Energia (TCE) només porten desgracies a l’estat en els últims anys i ja són diversos estats els que han condemnat aquesta apolítica. L’últim cas de condemna va ser a Alemanya, però aquesta setmana ha sortit una interlocutòria judicial que reprova, de nou, a l’Estat. En aquesta ocasió ha estat la Cort del Districte de Columbia, als Estats Units, on es va criticar durament que Espanya no hagi atès les seves obligacions en la matèria.
En aquest cas, el jutjat va celebrar, ja el passat mes de febrer, una vista oral sobre el cas dels impagaments de l’estat les empreses NextEra i 9REN contra l’estat pel cas dels impagaments de les sentències d’arbitratge. Mitjançant aquest litigi, NextEra i 9REN pretenen registrar els casos davant dels tribunals estatunidencs, la qual cosa obriria la porta a nous embargaments de béns i actius d’Espanya a l’estranger en el marc del dret internacional, el Conveni del CIADI -que és el tribunal d’arbitratge del Banc Mundial-, i el TCE.
Durant l’audiència, les jutgesses nord-americanes van ser particularment crítiques cap a la política d’Espanya de no pagar les primes. Concretament, la magistrada Cornelia Pillard va destacar que “no sembla discutible que Espanya va arribar a un acord amb els inversors, en oferir una sèrie d’incentius determinats”, mostrant la clara idea de reprovar l’actitud d’Espanya. A més, la jutgessa va recordar que l’Estat va signar el TCE -que inclou una clàusula incondicional d’arbitratge internacional- i va assenyalar que si el TCE no hagués permès aquests procediments en el cas d’inversions realitzades a Europa s’hauria especificat. En aquest sentit, Pillard també va assegurar que Espanya i la UE poden abandonar el TCE si així ho desitgen, però que no poden eludir les seves responsabilitats, cosa que sí que ha fet Espanya. La magistrada va recalcar que les inversions verdes de les empreses afectades han beneficiat a Espanya i la UE, motiu pel qual resulta sorprenent que ara no es reconeguin les obligacions dels afectats. Així mateix, va criticar a l’Advocacia de l’Estat per “retorçar” les definicions del TCE, insistint que el Tractat permet clarament el tipus d’arbitratges que han resultat en 26 condemnes contra Espanya. Aquestes dures crítiques de la jutgessa que porta, obren la porta que l’estat sumi una nova condemna per no respectar el TCE.
Suïssa ratifica una altra sentència
Aquesta crítica oberta de la justícia nord-americana a Espanya no ha estat l’única de les últimes setmanes. El passat 7 de maig Suïssa va ratificar una altra condemna contra l’estat, concretament en el cas de les inversions de l’energètica francesa EDF. En la sentència, el tribunal condemna a Espanya a pagar quasi 30 milions d’euros en concepte d’indemnització per la retirada retroactiva de les primes renovables.
Així, la Cort Federal de Suïssa, el màxim exponent del poder judicial del país alpí, ha confirmat la sentència contra Espanya, que un tribunal suís ja va dictaminar l’abril del 2023 i que va ser apel·lada, encara que ha tornat a resultar en una condemna definitiva per l’estat. En aquest nou procés, Espanya ha intentat anul·lar-lo al·legant que el dret europeu no permet celebrar acords d’arbitratge en litigis dins d’Europa, citant com a referència de jurisprudència l’anomenat Cas Komstroy. No obstant això, la justícia helvètica considera que l’abast de l’article 26 del Tractat de la Carta de l’Energia és clar referent a la validesa que atorguen els països signants de l’acord als possibles arbitratges que poguessin sorgir al llarg del temps, per la qual cosa l’apel·lació ha estat desestimada i se sumen aquests 30 milions d’euros al compte d’Espanya.
Espanya ja deu més de 1.500 milions per aquestes demandes
Amb aquesta nova condemna es ratifica que Espanya ja deu més de 1.550 milions d’euros a diferents empreses per no haver pagat les primes. Alhora, a aquesta xifra se li han de sumar uns 250 milions en concepte d’interessos de demora, condemnes en costes, i altres despeses relacionades com contractació de bufets d’advocats.
De fet, cal recordar que davant d’aquests impagaments, les empreses afectades han posat en marxa diferents procediments per embargar béns que l’estat té a l’exterior que ja han resultat en la confiscació cautelar de diversos actius financers i immobiliaris al Regne Unit, que fins i tot inclouen una oficina de la Generalitat i han provocat un escenari de default tècnic que ha encarit el finançament del Tresor espanyol. Tot i això, les empreses afectades reiteren la seva disposició a arribar a un acord que serveixi per a posar fi a l’actual situació d’inseguretat jurídica generada pels impagaments del govern espanyol.
L’impacte del ‘default’ tècnic ja supera els 4.660 milions
Per altra banda, aquesta situació de default tècnic que afecta directament quatre títols de deute públic, específicament en relació amb els impagaments del cas Infrared, un dels 26 pels quals Espanya ha estat condemnada. Tot plegat se sap gràcies al fet que les empreses afectades pels impagaments espanyols han elaborat una estimació de l’impacte que tenen, precisament, aquests impagaments en el finançament del Tresor i l’economia espanyola. Segons asseguren, des d’abril fins a desembre del 2023, el sobrecost provocat ascendeix a 2.100 milions i consideren que si es manté aquesta situació d’inseguretat jurídica per a les empreses, la xifra podria créixer fins als 4.900 milions quan acabi aquest any.
D’altra banda, les empreses apunten que tot plegat comporta un repunt del perfil de risc en les inversions i que, per tant, afecta negativament les condicions macroeconòmiques. Això també implica, al cap i a la fi, un impacte sobre el PIB. Així doncs, entre abril i desembre de 2023, l’activitat s’hauria reduït en 2.560 milions amb motiu del default tècnic. A més, com no sembla haver-hi una solució en el curt termini, la caiguda del PIB podria arribar a 4.780 milions addicionals al llarg d’aquest 2024.
I és que el fet que el govern espanyol hagi decidit no pagar les primes a les quals s’havia compromès genera una gran inseguretat jurídica i perjudiquen notablement l’estat. Tant és així que el Ministeri Economia, actualment liderat per Carlos Cuerpo, hagi contractat diversos serveis d’assessoria dedicats a mitigar el risc que ha provocat per aquest default tècnic. A més, aquest tipus de situació pot empitjorar si persisteixen els impagaments, igual que ocorrerà amb l’embargament de béns i propietats del Regne d’Espanya en països com el Regne Unit, Austràlia i, previsiblement, els Estats Units.
En total, l’impacte que ja ha provocat el default tècnic ascendia a 4.660 milions a finals del 2023, segons les empreses afectades, i consideren que podria arribar als 12.240 milions si es mantenen els impagaments al llarg del 2024. Aquestes xifres han de sumar-se als 250 milions de sobrecostos judicials i financers que suporta Espanya per la seva decisió de no pagar les sentències. Així mateix, cal recordar que les 26 condemnes que encara no han estat rescabalades acumulen una sèrie d’obligacions, addicionals als 4.660 milions abans esmentats, per valor de 1.500 milions. És per això que les companyies afectades apunten que si realment l’estat vol finançar la transició energètica, primer ha de posar fi a aquesta inseguretat jurídica i l’ombra de sospita que ha estès entre els empresaris del sector. Per a aconseguir-ho, l’executiu espanyol “ha d’asseure’s a parlar amb els seus creditors, respectar les indemnitzacions recollides en les sentències internacionals i establir un pla de pagament creïble que permeti resoldre l’assumpte i evitar danys majors”, asseguren els afectats.
