Espanya continua acumulant sentències en contra als tribunals internacionals a causa de la mala gestió per inversions empresarials en energies renovables. L’últim cas ha estat aquest mateix mes d’abril a Alemanya, on la justícia ha donat la raó a l’energètica RWE, segons una resolució a la qual ha tingut accés el Món Economia. De fet, la sentència arriba després que la companyia en qüestió decidís executar diverses inversions en renovables -incloses quatre plantes hidroelèctriques i 16 parcs eòlics– a Espanya després de l’aprovació de les primes que marcava el Tractat de la Carta de l’Energia. El conflicte amb l’estat espanyol un cop el govern de l’estat decideix retirar retroactivament aquests incentius, un fet que va provocar que RWE ho denunciés l’any 2014 invocant l’article 10 del tractat en qüestió. Aquest punt obliga els països signants -entre els quals hi havia Espanya- a respectar les condicions bàsiques de seguretat jurídica per a aquestes inversions.
Finalment, l’any 2020, el CIADI, el tribunal competent del Banc Mundial, va condemnar l’estat a pagar una indemnització de 28 milions a la companyia alemanya. Ara bé, el govern de Pedro Sánchez es va negar a fer efectiu el pagament i, fins i tot, va intentar anul·lar el judici. Tot i l’intent d’anul·lació, el tribunal alemany competent va reafirmar la plena validesa de l’arbitratge fet pel CIADI i va reiterar l’obligació d’indemnitzar a RWE amb 28 milions d’euros. Per altra banda, a més de pagar la quantitat estipulada Espanya hauria d’abonar a l’empresa a uns interessos de demora -que corresponen una taxa anual del 2%– així com les costes del judici i part dels costos de l’arbitratge.
Denúncia també als Estats Units
Per altra part, i davant dels impagaments del govern espanyol, RWE -tal com ja han fet altres empreses- va posar en marxa un segon procés judicial que consisteix a posar la denúncia davant la justícia d’altres països signants del Tractat de la Carta, en aquest cas als Estats Units. Aquest moviment es produeix quan les empreses afectades volen que s’activin mesures extraordinàries per rescabalar als afectats pels incompliments.
Fer aquest moviment pot acabar, per exemple, en l’embargament de béns i actius de l’estat espanyol en tercers països. De fet, Espanya ja patit aquestes conseqüències en dos països estrangers com són Austràlia i el Regne Unit. A les illes britàniques, per exemple, ja ha començat aquest procés d’embargament i s’ha procedit a la confiscació cautelar de propietats i actius financers de l’estat després d’una sentència del tribunal Suprem britànic.
Per intentar defensar-se a Alemanya, l’Advocacia de l’Estat espanyola ha contractat el bufet Simmons & Simmons LLP per a iniciar un procediment davant la justícia del país. Concretament, Espanya ha reclamat als tribunals que impedeixin a RWE desenvolupar la seva denúncia als Estats Units. Alhora, per intimidar, el govern espanyol, a través de l’advocacia de l’estat, va arribar a demanar multes de més de 250.000 euros i penes de presó de fins a dos anys pels advocats de RWE que prosseguissin l’intent de registrar el laude davant la magistratura nord-americana, segons han assegurat a Món Economia fonts de l’empresa.
Tot plegat ha acabat amb la sentència per part de la Cort d’Essen (Alemanya) publicada el passat 12 d’abril en la qual es frenen les pretensions de l’Advocacia de l’Estat i Simmons & Simmons. És més, la justícia alemanya imposa a l’estat el pagament de les costes del judici i reitera que RWE té dret d’anar als tribunals nord-americans a registrar el laude.
Espanya ja ha perdut més de 25 judicis
A propòsit d’aquesta última sentència, Espanya ja ha perdut més de 25 procediments internacionals per la retirada retroactiva de les primes per a les inversions en renovables i deu aproximadament uns 1.800 milions d’euros a les empreses afectades, en concepte d’indemnitzacions, interessos de demora i condemnes en costes. Això ha provocat que la justícia britànica hagi confiscat cautelarment la indemnització per la catàstrofe del Prestige -valorada en més de 900 milions-, així com les seus a Londres de l’Institut Cervantes i de l’agència de promoció econòmica de la Generalitat. També s’han intervingut quatre comptes bancaris i l’edifici de l’Escola Internacional Vicente Cañadas. La Cort Suprema d’Austràlia, per la seva part, també ha dictaminat a favor de les empreses afectades i ha obert la porta a l’embargament de béns sobirans espanyols radicats al país oceànic.
2 
