L’estat espanyol continua sumant derrotes als tribunals internacionals per no haver pagat les primes per inversions en renovables que marca el Tractat de la Carta de l’Energia. En total, l’estat ja suma quasi 1.900 milions d’euros en concepte d’impagaments en primes a empreses inversores. En aquesta ocasió Espanya ha estat derrotada per la companyia italiana Renergy, que va reclamar una compensació de 152 milions d’euros. El laude del cas, dictat pel Centre Internacional d’Arranjament de Diferències relatives a Inversions (CIADI) -que és el tribunal d’arbitratge del Banc Mundial– ja es va publicar el maig de 2022 i va reconèixer a Renergy el dret a ser indemnitzada amb 32,9 milions d’euros. No obstant això, Espanya es va negar a acceptar aquest dictamen, malgrat haver participat de tot el procés i a l’evident pèrdua soferta per l’empresa.
Després de negar-se a pagar, el següent pas de l’Executiu de Pedro Sánchez va ser posar en marxa una comanda d’anul·lació que ha estès el cas més de dos anys. Durant el procés, l’Advocacia de l’Estat va fer tot el possible per a reivindicar la nul·litat del laude, i van argumentar que el CIADI no pot jutjar un assumpte així. Tot i això, la revisió del laude ha conclòs que el panell de jutges acordats per les parts no es va extralimitar en cap moment, ja que Espanya era un país signant del Tractat de la Carta de l’Energia quan va aprovar les primes renovables i seguia dins de l’acord en el moment en què les va retirar. Això provoca que les empreses afectades tinguin “plena cobertura” per a acudir al CIADI, en virtut d’aquests compromisos de dret internacional assumits per Espanya.
El cas de Renergy contra Espanya és només l’últim d’una llarga llista de companyies internacionals que han denunciat a l’estat en l’última dècada. En total han estat 50 procediments, dels quals 26 ja compten amb una sentència a favor dels inversors que condemnen a l’estat a pagar 1.562 milions als quals s’han de sumar 318 milions en concepte de condemnes en costes, interessos de demora, honoraris d’advocats i consultors contractats per l’Advocacia de l’Estat, entre d’altres. En total, la factura supera els 1.878 milions d’euros i s’incrementa a un ritme pròxim als 100.000 euros diaris. Davant els impagaments del govern espanyol -que ha superat a Veneçuela i Rússia en el rànquing d’incompliments de sentències d’arbitratge- les empreses afectades han iniciat el registre dels laudes en tercers països, on han demanat a la justícia que intervingui i prengui mesures a favor seu.
En general, aquestes empreses demanen a la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, que posi fi als impagaments i atengui la petició d’acord que té damunt de la taula i que permetria posar fi als litigis i embargaments que ja ha patit l’estat a més de reactivar les inversions en renovables a Espanya. De fet, aquestes empreses asseguren que Ribera “no pot continuar prolongant aquesta situació d’inseguretat jurídica i té a les seves mans la possibilitat de resoldre el problema”.
Aena i Enaire, els grans perjudicats
Fins al moment, tots els litigis que han arribat al final han provocat embargaments d’immobles i comptes corres de diferents empreses i institucions com per exemple Enaire o Aena, que fins al moment han estat els més perjudicats. De moment, el país que ha efectuat més embargaments ha estat el Regne Unit i de moment impedeixen l’usdefruit d’Aena a l’aeroport de Luton, on controla el 51% de l’operativa. A això se li suma l’autorització cautelar de la intervenció de la seu de l’Institut Cervantes a Londres, un edifici que ocupa la Generalitat a la capital britànica i l’immoble i la propietat on se situa l’Escola Internacional Vicente Cañadas. A més, també s’han confiscat quatre comptes bancaris i el dret de cobrament de la indemnització per la catàstrofe del Prestige, que és de 900 milions d’euros. Per part seva, Bèlgica ja ha autoritzat la intervenció preliminar dels pagaments de Eurocontrol a Enaire pel servei de gestió del trànsit aeri, intervenint, de moment, una transacció de 80 milions d’euros.
Per altra banda, hi ha països que podrien començar a executar pròximament, com per exemple Austràlia, on la Cort Suprema ha recolzat també als denunciants i ha reconegut els deutes acumulats per Espanya. Això pot precipitar embargaments de béns i actius com la filial de Navantia al país oceànic. D’altra banda, la justícia dels Estats Units també ha publicat una sentència on reafirma la capacitat de jutjar els impagaments d’Espanya i prendre mesures d’embargament en cas que continuïn produint-se. Això provoca que la principal defensa d’Espanya se n’hagi anat en orris i l’autorització de mesures de confiscació sembla cada vegada més segura i pròxima en el temps. Els tribunals d’Alemanya i Suïssa també han fallat contra Espanya durant l’últim any.
