Espanya és un dels estats que més desobeeix als tribunals internacionals en matèria d’energia. Així ho mostra l’últim Índex de Compliment de Resolucions Internacionals, elaborat anualment per NL Consulting. Segons les dades de l’índex, Espanya és el país amb més judicis pendents de pagament amb quinze, juntament amb Veneçuela i per davant de Rússia, que en té nou. Aquests judicis, tots relacionats amb el compliment del Tractat de la Carta de l’Energia (TCE), acumulen el deute de l’estat amb diferents empreses de fins a 3.100 milions d’euros, fent que sigui el tercer estat amb més obligacions lligades a aquestes indemnitzacions només per darrere de Rússia (60.100 milions) i Veneçuela (7.100 milions).
A més d’aquests quinze judicis que han acabat amb la condemna per a l’estat espanyol, encara hi ha 25 casos per als quals encara no s’ha emès una sentència definitiva. Tot i això, els experts en la matèria creuen que al voltant del 80% d’aquests expedients es resoldrà de manera satisfactòria per als denunciants. Si finalment es compleixen les previsions, Espanya acabaria sumant una quantia d’entre 2.000 i 2.500 milions de dòlars a les indemnitzacions pendents de pagament als inversors energètics afectats.
Per a les empreses afectades, l’impagament per part de l’estat espanyol “ha suposat una vulneració dels seus drets i una situació inaudita”, asseguren. En aquest sentit, argumenten que “una cosa és haver de litigar contra un govern —que exigeix un gran desemborsament en tribunals internacionals o advocats de prestigi—, però la cosa és que un cop han obtingut una sentència ferma, el govern fa tot el possible per no pagar-la”, asseguren els afectats. A més, l’afectació per a aquestes companyies ha acabat fins a tal punt que han abandonat les seves inversions a l’Estat. Per exemple, ANTIN —una empresa a la qual se li deuen 100 milions d’euros— no ha realitzat cap inversió més a Espanya des de la sentència o NextEra també va sortir i no ha tornat a executar cap projecte a Espanya.
Aquestes companyies que han patit impagaments per part del govern espanyol han iniciat litigis a diferents països, invocant el compliment del TCE i registrant els judicis que ja són definitius davant dels tribunals del Regne Unit, Austràlia o els Estats Units. De fet, la justícia britànica ja ha autoritzat l’embargament cautelar de diversos comptes bancaris per assegurar el dret de cobrament de la indemnització de diversos casos, com per exemple per la catàstrofe del Prestige o per la seu de l’Institut Cervantes a Londres. A més, la Cort Suprema d’Austràlia ha emès una sentència que obre la porta a procediments similars sobre la qual s’esperen novetats al llarg d’aquest pròxim 2024 que poden afectar béns com la filial de Navantia al país oceànic.
La situació d’Espanya davant dels judicis per incompliments del Tractat no és estrany dins dels estats membre de la UE, l’única diferència és que els socis europeus sí que han assumit el pagament d’indemnitzacions similars a les que es reclamen per a l’estat. Per exemple, Polònia va tancar l’expedient Achmea executant un pagament de 4.000 milions de dòlars, Alemanya va haver de pagar 1.500 milions de dòlars per saldar el cas Vattenfall o Romania, que va desemborsar 250 milions pel cas Micula, entre d’altres.
Retirada de les primes a les renovables
Davant dels conflictes judicials de l’estat espanyol, les empreses afectades recorden que “els incompliments espanyols es deuen a laudes que estan relacionats amb la retirada retroactiva de les primes de les renovables”. En aquest sentit, asseguren que “el govern de Pedro Sánchez sembla creure que estirant tot el possible aquesta situació i duent-la fins a l’extrem de no pagar les sentències, podrà esquivar aquestes obligacions financeres”. Ara bé, els afectats també asseguren que en aquests últims mesos “ha quedat clar que les empreses poden protegir-se a través de litigis en altres jurisdiccions en els que se sol·liciten embargaments de béns d’Espanya per veure compensada la seva situació i revertir l’escenari d’impagament”. Finalment, asseguren que aquest comportament de l’executiu “és un carrer sense sortida que només dilata el problema, augmenta la percepció d’inseguretat jurídica, situa Espanya en una situació marginal i no evita que les empreses quedin, en últim termini, rescabalades”, sentencien els afectats pels impagaments.
Espanya vol sortir del tractat
Un motiu per aquests impagaments d’Espanya a les empreses és que ha decidit sortir-se del Tractat de la Carta de l’Energia juntament amb sis estats més de la UE, segons va anunciar ja fa més d’un any la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera. Les raons exposades per aquesta sortida van ser estrictament mediambientals, basades en el fet que ni l’actual TCE, ni el que s’estava negociant aleshores, estaven completament alineats amb els compromisos de l’Acord de París. Ara bé, aquestes sortides també podrien estar relacionades amb el gran nombre d’arbitratges i judicis que acaben patint els diferents estats.
Ara bé, també cal apuntar que aquesta potencial sortida d’Espanya del TCE no vol dir que pugui no pagar els judicis que han sentenciat un pagament perquè la clàusula de sortida d’aquest acord manté la seva vigència durant un període de vint anys. Per tant, totes les inversions materialitzades amb el TCE en vigor i totes les que es realitzin a les dues dècades posteriors a la sortida de l’acord continuen sent vinculants i, com a resultat, l’Estat hauria de continuar pagant.
Què és el Tractat de la Carta de l’energia?
El TCE és un acord multilateral d’inversió que ofereix seguretat jurídica als inversors que operen al sector energètic. Les seves regles apliquen de forma general a totes les tecnologies de generació i producció d’energia, sense diferenciar-les, ja que es tracta d’un tractat bolcat a oferir estabilitat reguladora, normativa i fiscal, així com salvaguardes legals davant possibles abusos o tractes discriminatoris. Tenint en compte l’interès d’Occident per materialitzar els objectius climàtics de l’Acord de París a través d’ambiciosos programes de descarbonització energètica, la decisió de la UE d’abandonar el TCE pot reduir notablement la captació d’inversió dedicada a finançar aquestes inversions verdes.
1 
