El preu del petroli no troba aturador; i menys encara quan la Casa Blanca esperona la guerra a l’Orient Mitjà. Els barrils Brent i West Texas Intermediate -les referències per al cru a Europa i als Estats Units- s’han tornat a disparar aquest dijous després de només 24 hores de contenció. Si dimecres els inversors confiaven en el discurs nocturn anunciat per Donald Trump, que consideràven una oportunitat per desescalar el conflicte, aquest dijous han xocat amb la realitat d’uns escarafalls encara més agressius per part del president dels Estats Units. Arran de la intervenció de Trump, en què s’ha compromès a “colpejar amb encara més força” el règim dels Aiatol·làs, el Brent s’ha disparat prop d’un 8% en les primeres hores de la jornada, i ja frega els 110 dòlars; mentre que el WTI flirteja amb els 109 dòlars, amb una escalada similar.
Les oscil·lacions petrolieres han marcat el ritme del terrabastall econòmic que ha provocat la guerra a l’Iran. Teheran, cal recordar, controla la sisena producció nacional de cru del planeta, i la segona de gas natural, superat només pels EUA. El tancament de l’estret d’Ormuz ha afegit dubtes sobre el proveïment en els mercats més connectats amb el Golf, com ara els asiàtics, i ha obligat a alliberar milions de barrils de les reserves estratègiques dels Estats membres de l’Associació Internacional de l’Energia per garantir el fluxe d’hidrocarburs. Els 110 dòlars que mostra el comptador aquest dijous estan encara lluny dels màxims que ha assolit el Brent en les darreres cinc setmanes, a tocar dels 120; si bé multipliquen per dos els nivells d’abans de la guerra. Pràcticament dupliquen, també, les expectatives de preus que havia establert el Banc Central Europeu a principis d’any, i que servien com a fonament per al full de ruta de la política monetària de la zona euro.
Desconfiança amb Trump
El sector petrolier, durant les hores de baixada de preus de dimecres, albirava una obertura pròxima de l’estret d’Ormuz. Trump havia insistit des del cap de setmana que s’estaven produint converses fructíferes amb Teheran, i havia arribat a insinuar que s’estaria preparant un canvi de règim per desbloquejar la situació. Totes aquestes aproximacions havien estat rebutjades pel govern que lidera Mojtaba Jameneí, fill del líder assassinat en l’ofensiva israeliana-americana, Alí Jameneí. En el seu discurs de la passada matinada, però, el mandatari estatunidenc va esborrar qualsevol perspectiva d’una reobertura de l’estret, que vehicula el 25% del comerç petrolier global, fins que no es declari el final de la guerra. “Quan el conflicte hagi acabat, l’estret quedarà obert de forma natural”, argumentava. La reacció del mercat, doncs, revela la creixent desconfiança en les paraules que surten del Despatx Oval.
De fet, Trump ha fet servir l’argument del petroli per intentar acostar el final de la guerra. Als seus ulls, Teheran està obligat a cercar la pau perquè “les vendes de petroli són l’únic que tenen per reconstruir-se”. Tot i això, cal recordar que Ormuz no està tancat del tot: la Guàrdia Revolucionària iraniana permet el pas als petroliers sortits del país, que viatgen majoritàriament cap a la Xina i el sud-est asiàtic. Les aspiracions de Trump, doncs, poden estar allunyades de la realitat econòmica que contempla el govern de Jameneí.
La benzina, disparada
L’escalada petroliera ha tingut una conseqüència immediata sobre els preus dels carburants, que han liderat la tensió inflacionista a la Unió Europea durant el mes de març. A l’Estat, l’IPC s’ha enfilat fins al 3,3%; mentre que al conjunt de la zona euro, s’ha quedat per sobre del 2,5%. Segons el darrer butlletí petrolier de la Comissió, publicat aquest dijous, fins a sis països membres superen ja els dos euros per litre de Sense Plom 95, amb els Països Baixos i Dinamarca al capdavant, superant els 2,3 euros. Molts altres freguen aquest llindar: a les benzineres portugueses i irlandeses, sense anar més lluny, els usuaris ja paguen més d’1,95 euros per cada litre de benzina. Les mesures de bonificació de la Moncloa, però, estan ajudant a contenir la situació, i tant la benzina com el dièsel es troben lluny dels pitjors entorns de preus del continent. D’acord amb el document difós per Brussel·les, la Sense Plom costa a l’Estat de mitjana 1,55 euros, lluny d’Alemanya (2,13 euros) o França (2,01 euros).
