L’última reforma del mercat elèctric que va aprovar la Unió Europea, no s’alinea “amb les necessitats d’un sistema amb alta penetració de renovables”. Així ho assegura l’últim estudi publicat aquest divendres per Esade, que titlla la norma de “no-reforma” perquè l’acord dels 27 “no introdueix modificacions substancials ni nous instruments sobre els ja existents”, com per exemple els contractes per diferència o els acords de compra d’energia. A més, l’estudi de la universitat catalana critica els pocs avenços que suposa aquesta última modificació del mercat en matèria d’integració del mercat comunitari. Per altra banda, Esade també reconeix que el pacte -liderat per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició energètica espanyola, Teresa Ribera– es va haver de tancar de forma “urgent” i confia que la reforma es consideri “una primera reflexió” que acabi culminant en un mercat elèctric “verdaderament harmonitzat”.
“El resultat queda lluny dels objectius i, en la seva forma actual, la reforma es queda curta en diversos aspectes“, sentència l’estudi. En primer lloc, tot i reconèixer la importància dels instruments de mercat a llarg termini per a les renovables, Esade opina que la reforma “no aconsegueix desenvolupar mercats europeus eficients per a la seva integració”. En aquest sentit, el document critica que el debat es va centrar en les preferències i les reticències dels estats respecte al grau d’intervenció en els mercats i en els avantatges i les debilitats dels instruments que s’han volgut potenciar. Un bon exemple d’aquest fet és el cas de França, que amb un mix energètic altament nuclear -a diferència d’Alemanya, que ha tancat totes les seves centrals- ha liderat una aliança que ha acabat incloent les nuclears en els contractes per diferència.
En aquesta línia, l’estudi denuncia la “falta d’estandardització” en els mercats energètics dels diferents estats i apunta que “la reforma permet als estats dissenyar enfocaments divergents, fent possible la distorsió del mercat únic europeu”. De fet, Esade denuncia que els contractes per diferència -que és l’element central de la reforma- continuen plantejant-se més aviat com “instruments de suport per part dels governs” que no pas “com a eina de contractació a llarg termini accessible per a tots els agents”.
I per tancar el capítol de crítiques, Esade afirma que el procés de reforma del mercat elèctric ha reflectit l’economia política de la UE, deixant en un “segon pla” la consecució dels objectius climàtics i l’avenç cap a “un sistema resilient i adaptat a la realitat d’una estructura de generació lliure d’emissions”. Amb tot, l’estudi conclou que aquesta nova reforma no ha aconseguit arribar a una solució “supranacional” per a la UE en matèria energètica “que li permeti aprofitar el seu màxim potencial en les economies d’escala que podrien derivar-se d’una acció més coordinada”.
També hi ha punts a favor
No tot és dolent en aquesta reforma. De fet, l’estudi considera que és positiu que l’acord establís un mecanisme d’emergència comú en cas que es detectin increments desmesurats en el preu de l’energia. D’aquesta manera, “les potencials ajudes als consumidors -sota la supervisió de la UE- serien a tant alçat, de manera que no distorsionarien el senyal de preu i, per tant, d’estalvi”, remarca.
En aquest sentit, l’anàlisi suggereix l’aplicació de mesures que impulsin el desenvolupament d’indústries intensives en energia a la UE en àrees amb avantatges comparatives de recursos naturals per a la generació renovable. Per altra banda, també reconeixen des d’Esade que amb la norma s’obre la porta a externalitzar aquelles parts de la cadena de valor altament intensives energèticament, però que aporten un valor afegit baix. Per a Esade, si aquest moviment es fa de forma estratègica, es reduiria la dependència energètica europea i es podrien traslladar processos industrials específics a regions on les eficiències operatives podrien maximitzar-se, preservant els trams de més valor afegit dins les fronteres europees.
