Pedro Sánchez salva en l’últim moment una situació crítica a la comissió d’Hisenda del Congrés dels Diputats. Després de tres hores de recés, el govern espanyol ha assolit amb les esquerres sobiranistes – ERC, BNG i EH Bildu- un pacte per tirar endavant el projecte de llei de l’impost complementari a les multinacionals, la transposició d’una directiva europea obligatòria per a Moncloa. A canvi, segons un comunicat conjunt que les tres formacions han fet públic aquesta mateixa nit, l’executiu de l’Estat es compromet a prorrogar l’impost a les energètiques via decret llei. El gravamen, que havia caigut arran de la negativa de Junts i el Partit Nacionalista Basc animada per les amenaces de Repsol de retirar inversions a Tarragona i Bilbao, es mantindrà vigent un any més, durant tot el 2025, segons han confirmat els partits impulsors. L’entesa suposa un gir de 180 graus del Partit Socialista, després de deixar caure durant el vespre esmenes dels seus socis d’investidura per fer permanent el tipus impositiu.
Les concessions per part de Moncloa, val a dir, eren obligades. La transposició de la directiva europea és obligatòria. De fet, tenia com a data límit d’aplicació el 31 de desembre del 2023. El retard ha provocat que la Comissió Europea hagi arribat a portar l’Estat davant el TJUE per la seva inoperància al respecte; i ha deixat en vil l’aterratge de fins a 11.000 milions d’euros provinents dels fons europeus. L’aprovació via decret llei suposa trencar l’entesa amb Junts, que havia reclamant deixar morir el gravamen -com estava previst per al pròxim 31 de desembre- arran de les possibles pèrdues d’inversions al complex petroquímic de Tarragona per part de Repsol.
L’impost a la banca, també al paquet
Més enllà de l’acord per l’impost a les energètiques, ERC, BNG i Bildu han aconseguit també mantenir l’impost a la banca, que havia caigut durant la caòtica comissió d’Hisenda d’aquest dilluns. A diferència de l’anterior, la taxa sobre les entitats financeres passarà pel ple del Congrés del pròxim dijous. Les esquerres sobiranistes cerquen assegurar-se el suport de PNB i Junts acordant “dirigir tota la recaptació” a les administracions territorials; així com “concertar amb les hisendes forals” del País Basc i Navarra la recaptació, tal com exigien els jeltzale. Amb tot sobre la taula, les tres formacions “celebren que es pugui haver arribat a un acord equilibrat”.
L’entesa, asseguren, “permet continuar avançant fins a la progressivitat fiscal”. Val a dir, però, que sense el suport explícit de les altres formacions catalanes i basques, les xifres encara no donen, i Moncloa continua arriscant-se a perdre noves votacions clau al ple de la cambra baixa. Així, els aliats d’investidura insten Sánchez a “treballar des d’avui els suports necessaris” per convalidar el decret llei i aprovar la nova norma “tan aviat com es pugui”. Ara bé, des de Podem ja han apuntat que les majories, ara per ara, no estan garantides. En una publicació al seu compte d’X, la secretària general de la formació, Ione Belarra, ha alertat que l’acord és “paper mullat” si no es garanteix el suport de Junts per Catalunya.
