5.390 milions d’euros. Aquesta és la xifra provinent dels fons europeus Next Generation que s’han repartit entre un total de 52.461 beneficiaris arreu de Catalunya. Les dades les ha fet públiques aquest dijous el Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat, que ha posat en marxa un nou visor interactiu amb informació actualitzada sobre l’impacte real d’aquesta inversió, que s distribueixen a través de convocatòries, licitacions i transferències, tant de l’Estat com catalanes.
Segons les dades facilitades pel Govern, més de la meitat dels fons europeus distribuïts han anat a parar a empreses, un 97% de les quals són pimes, que han rebut un 56% de l’import compromès fins ara. Entre aquest total de 52.461 beneficiaris hi ha empreses, corporacions locals, centres de recerca, entitats sense ànim de lucre, particulars i altres entitats del sector públic. El percentatge més elevat se l’emporten 12.439 companyies, que han captat 2.748,4 milions, un 51% del total, i 63 corporacions locals, que han rebut 1.087,5 milions, un 20% de tota la inversió.
Vehicle elèctric i infraestructures
Un dels punts més interessants de la nova informació fet pública per l’administració catalana és la destinació concreta d’aquests fons. D’aquesta manera podem comprovar com alguns dels projectes que reben més inversió europea estan relacionats amb la promoció del vehicle elèctric, com la creació d’una planta de producció d’elecfoil, component clau en les bateries dels cotxes elèctrics, de Lotte Energy Materials; la nova línia d’assemblatge de Seat a Martorell; el servei de subscripció de bateries i la xarxa d’estacions de recàrrega de l’empresa Scutum Logistic (coneguda per la seva marca, Silence), o la bateria de càrrega ultraràpida per a mobilitat sostenible que fabricarà Bold Valuable Technology, entre altres.
També són beneficiaris destacats d’aquests fons aquelles iniciatives destinades a la construcció d’infraestructures per a processadors avançats i semiconductors, com els que farà Openchip & Software Technologies; per desenvolupar projectes d’hidrogen verd de la mà de Lhyfe Hidrogeno; o per finançar propostes vinculades al PERTE Agroalimentari, com l’enfortiment industrial i l’acceleració de la sostenibilitat i la competitivitat de la cadena de valor de la proteïna alternativa, que farà Bunge Ibèrica. Per altra banda, Alier, La Farga YourCopperSolutions i Ametller Origen Obradors també han rebut ajuts per al foment de l’economia circular.
Milions absorbits per l’engranatge públic
En el cas de les corporacions locals, l’Ajuntament de Barcelona és el gran dominador, amb més de 223 milions rebuts, seguit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb més de 57 milions. La tercera i quarta posició d’aquest particular rànquing són per a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i la Diputació de Barcelona, que han absorbit més de 29 milions.
Pel que fa als centres de recerca i formació, destaca el Barcelona Supercomputing Center, que ha rebut més de 100 milions mitjançant convocatòries de subvencions i concessions directes, i la Universitat de Barcelona, amb 77 milions; seguits de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb 55 milions, i la Universitat Autònoma de Barcelona, amb més de 40 milions. L’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron o el de l’Energia de Catalunya han rebut 39 milions i 36 milions, respectivament.
