La convocatòria electoral anunciada pel president de la Generalitat Pere Aragonès aquest dimecres atura, en molts sentits, tot el país. Al nucli, com ha recordat la líder dels Comuns Jéssica Albiach en seu parlamentària després de l’anunci electoral, un “model productiu” sencer. Cert és que la legislatura ha esclatat per un Hard Rock que, per als seus crítics, representa un retorn al desarrollisme; mentre els adlàters el situen al nivell d’una infraestructura estratègica. Ara bé, l’abrupte final de la legislatura deixa penjant molt més que el macrocasino: amb més o menys encert, la llei de comptes acordada pel Govern i el Partit dels Socialistes de Catalunya adreçava qüestions clau per a l’economia catalana. Iniciatives des dels trencs a la cadena alimentària fins a la sequera passant per la transformació industrial, amb inversions milionàries associades, hauran d’esperar, com a mínim, fins que es culmini el feixuc tràmit electoral.
Els pressupostos que el departament d’Economia i Hisenda va celebrar escalaven fins a una despesa rècord de 43.673 milions d’euros, romanen expectants davant un panorama electoral incert. Entre les partides pressupostàries previstes per al 2024 destaquen qüestions, val a dir, d’urgència: és el cas de la sequera, que per primer cop tenia un capítol propi a la llei de comptes –un, a més, amb una dedicació pressupostària superior als 1.000 milions d’euros, la més elevada que mai s’havia dedicat a les infraestructures hídriques catalanes–. Més enllà del sosteniment de l’operativa de les diverses agències públiques dedicades al proveïment d’aigua als catalans, l’apartat d’aigua i sequera recollia una inversió de més de 320 milions d’euros en l’ampliació i manteniment d’infraestructures de regeneració i dessalinització –per “no dependre de la pluja l’any 2030”, segons les campanyes del mateix executiu bescantades per experts i col·lectius ecologistes–. Dins aquesta bossa, destaquen, per exemple, els prop de 126 milions d’euros previstos per a la rehabilitació de l’estació de tractament d’aigua potable del Ter. Queden també pendents prop de 30 milions d’euros per a la renovació de les xarxes de subministrament municipals; un muntant que havia d’aterrar als ajuntaments més afectats.
De la mà de la crisi hídrica, la cadena agroalimentària fa setmanes que pica les portes del Govern amb una munió de reivindicacions cap a un departament que ja fa mitja dècada que es troba en mans d’ERC. Com a resposta als greuges de la pagesia, els pressupostos del 2024 recollien una despesa –ara en espera– de 572 milions d’euros per al conjunt del sector agroalimentari. Més enllà de les qüestions reguladores –ateses, però no resoltes, segons les organitzacions del sector, al ple monogràfic del Parlament de la passada setmana–, el Govern proposava fins a 87 milions d’euros en ajuts directes per al sector, dedicats a “garantir una cadena alimentària de proximitat”; així com 11 milions d’euros per a la promoció i difusió dels productes del camp català. En la línia de les exigències de les organitzacions camperoles, Territori comptava amb uns 4,7 milions d’euros per “estendre un programa d’arrelament i activar la repoblació de les zones rurals” –una mesura, val a dir, rebuda amb recels per part de les entitats agràries del país, que opinen que “no adreça el problema real”.
En l’àmbit ecològic, consta també una minsa dedicació a l’impuls de les energies renovables –un que, reconeixen des del sector, és la “xocolata del lloro”; en tant que el finançament de la transició verda està disponible, majoritàriament, al sector privat–. Uns 300 milions d’euros que hauran de posar-se en pausa, amb prop de 39 milions per a la construcció de noves instal·lacions de la mà de l’Energètica. L’empresa pública de la Generalitat, tal com va confirmar davant la comissió d’Acció Climàtica el conseller David Mascort, impulsaria també el seu rol com a comercialitzadora, amb un increment de la dedicació econòmica a compra i venda d’electricitat fins a prop dels 20 milions d’euros. El Govern trigarà com a mínim uns quants mesos més a esdevenir un “actor decisiu” –en paraules del mateix Mascort– del sector elèctric català. Des del punt de vista exclusiu de la inversió, entre el cicle de l’aigua i les “actuacions ambientals”, els comptes –ara ficats a un calaix per l’avançament electoral– superen els 350 milions d’euros; una suma a la qual es podria afegir part de la despesa dedicada a habitatge –uns 20 milions d’euros per a eficiència energètica– pel rol central que l’adequació d’edificis pren en l’adaptació de Catalunya a la crisi climàtica.
Pausa per als 600 milions de “lloguer assequible”
Enmig d’una de les pitjors crisis residencials que es recorden al país, els pressupostos acordats entre Govern i PSC recollien més de 1.219 milions d’euros dedicats a la partida d’habitatge. Fregant la meitat del muntant pressupostat hi havia la palanca que l’executiu ha considerat en els darrers mesos clau per frenar la sagnia immobiliària: el “lloguer assequible”. Actualment, Catalunya registra un paupèrrim 2% d’habitatges en règim de lloguer social, xifra que representa una porció del prop de 10% on se situa la mitjana europea –més enllà de casos concrets, com el 30% neerlandès o el prop de 20% que acumulen França, el Regne Unit o els països bàltics–.
A fi de retallar aquesta distància, el Govern va pressupostar als comptes presentats la passada setmana 600 milions d’euros per “construir, adquirir i adequar habitatge per destinar-lo a lloguer assequible”, amb l’Institut Català de Finances com a principal motor inversor. Val a dir que les dades, recollides al mateix pressupost, van en augment: entre el 2020 i el 2022 es van afegir al parc de lloguer social català poc més de 1.100 habitatges, tancant el darrer any registrat amb uns 21.874. El ritme, però, és poc prometedor: el departament de Territori es marca l’objectiu d’assolir el 10% en un marge de 20 anys –un objectiu que, per a la consellera Ester Capella, és “de mínims per semblar-se als països europeus que han fet els deures–.
Transformació industrial
Una de les novetats cridaneres dels pressupostos que finalment s’han quedat pel camí és la dedicació a recerca i desenvolupament. Per primer cop, la Generalitat pressupostava més de 1.000 milions d’euros en R+D+i, una de les més que repetides assignatures pendents del país en el seu creixement com a hub tecnològic. Després d’una dècada pràcticament estancada als volts dels 500 milions, la partida d’innovació de l’administració catalana recollia, entre altres qüestions, prop de 200 milions dedicats a “consolidar l’arc científic de recerca i les infraestructures de coneixement”. Davant un sector tecnològic que lamenta constantment la manca de professionals qualificats, per altra banda, l’executiu plantejava més de 40 milions per a programes d’atracció de talent. A aquesta aposta pròpia s’hi afegien més de 640 milions d’euros reservats per a préstecs i avals empresarials a través de l’ICF, així com més de 40 milions d’euros per a les activitats de capital risc de la Generalitat – lloades, en general, per un sector digital orfe d’inversors catalans–. Afegits als fons relacionats amb el Pacte Nacional per a la Indústria, propers als 700 milions, queda en l’aire l’execució per a enguany d’una de les prioritats marcades pel conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent: “una reindustrialització verda i digital”.
