El candidat a l’alcaldia de Barcelona Xavier Trias ha presentat aquest vespre el manifest de suport amb prop de 160 personalitats de diversos àmbits de la vida social barcelonina. En la seva creuada contra el model econòmic decreixentista promogut per l’alcaldessa Ada Colau, Trias ha concentrat a la llista de firmants un important contingent d’empresaris i economistes crítics amb la gestió de l’executiu municipal sortint. Sota l’eslògan Millor per Barcelona, el grup de suport a l’exalcalde ha elevat la veu per “preocupació ciutadana” per les “sensacions perdudes” a l’economia de la ciutat; i no de “sigles o ideologia”.
En la seva intervenció durant la cloenda de l’acte de presentació del manifest, Xavier Trias ha celebrat un “avantatge” del que, electoralment, assegura gaudir en les eleccions del maig. “Qui governa ara mateix és un desastre”, denuncia amb ironia. Si bé el candidat reconeix les “lloances” que a moltes capitals europees cap a Barcelona, lamenta la pèrdua de “creativitat i innovació”, tant en l’ecosistema de negoci com en el teixit cultural, que reconeixia abans de les dues legislatures amb Ada Colau al capdavant del consistori.
Trias ha entrat al xoc en el model econòmic de Colau, rebutjant el seu model de “lluita contra la pobresa”. “Per solucionar les desigualtats, hem de crear activitat econòmica”, etziba el candidat, tot lloant un empresariat al que encarrega “un model econòmic que pagui millor la gent perquè puguin llogar pisos”. Una millor productivitat al sector privat de la ciutat, apunta, eleva la qualitat de vida de la ciutadania sense optar per limitacions de preus –principalment sobre l’immobiliari–. “Barcelona no pot ser una ciutat low cost, que competeix perquè els salaris són baixos”, sentencia Trias, tot contraposant intervencions sobre el mercat com el control dels lloguers pel que advoca Colau amb la cerca de millores productives i retributives a la capital del país.
Val a dir, segons les dades del mateix ajuntament, que el salari mitjà a la ciutat el 2014, any de la sortida de Trias de la corporació municipal, voltava els 28.000 euros bruts l’any; mentre que el 2021, darrera xifra disponible i corresponent al setè any de govern de Colau, s’elevava fins als 32.324. El creixement dels salaris s’ha vist enfosquit per l’encariment dels preus de l’habitatge. Aquest fenomen, però, ja es donava amb el Trias alcalde, com recordava recentment la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, que identifica un augment descontrolat en els darrers 14 anys.
Cops del sector privat
“Creiem que cal un canvi”, resa el manifest en un primer paràgraf obertament crític amb una situació que, denuncien, ha generat el govern sortint. Així s’han expressat alguns dels representants empresarials que, en suport al candidat, han assistit a un acte que ha ocupat el Teatre Gaudí. La directora del festival Canet Rock i directora de la productora SunMusic Gemma Recoder s’ha declarat “desencisada” amb la gestió econòmica de les darreres dues legislatures. En contraposició als seus rivals polítics, Recoder ha descrit Trias com un “bon gestor” de l’economia municipal.
En un sentit similar al que altres candidats han expressat –el republicà Ernest Maragall, sense anar més lluny–, els firmants del manifest de Trias han criticat la “manca de diàleg” del govern de Colau amb el sector privat. “Xavier Trias hauria escoltat els impulsors de l’Hermitage o del Four Seasons”, ha etzibat el catedràtic de medicina de la UB Josep Maria Llobet. La recuperació de la connexió amb l’empresariat, apunta Llovet, és essencial per “atreure talent i recuperar l’activitat” que, lamenten, s’ha deixat de generar en la darrera prop d’una dècada.
Els empresaris presents, però, han hagut de cercar perspectives diverses, més enllà de la crítica econòmica, per diferenciar-se de la gestió de Colau. La mateixa Recoder, de fet, ha criticat el creixement del “turisme de borratxera” a la ciutat –tot i que, amb matisos, el rebuig de Trias a l’afluència turística no és el més explícit entre tots els candidats, com tampoc ho va ser durant la seva etapa al capdavant del consistori –.
Per la seva banda que el fundador del diari Sport i president d’ATM Media Josep Maria Casanovas ha demanat “mirar més enllà de l’economia”, situant en l’àmbit social moltes de les escletxes que denuncien en les dues legislatures que acaben aquest maig. Els líders del sector privat present a l’acte, però, s’han mantingut a la trinxera del candidat. L’empresària del sector de la salut i presidenta de la patronal de serveis assistencials Acra, Cinta Pascual, ha agraït el “suport incondicional” de Trias a uns empresaris que “no estan de moda”. “En temps de Covid, l’empresa mai no ha hagut de demanar-te res”, lloa.
Els empresaris de Trias
L’obertura dels signants del manifest ja mostra alguns dels noms que conformen la base pública d’un Trias que es mostra com a alternativa única d’un plebiscit econòmic contra el “desori” de Colau. L’encara dirigent del gegant mediàtic Mediapro, l’empresari Tatxo Benet, ocupa la tercera posició a la llista d’adherits. Entre els cinc primers amics de Trias –en referència, també, al grup que va impulsar-lo a l’alcaldia el 2012–, apareix una altra important figura de l’ecosistema mediàtic: es tracta de Víctor Font, fundador del diari Ara, CEO de la firma Delta Partners i principal opositor a Joan Laporta a les darreres eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona.
Destaca també un històric de la potent indústria farmacèutica de Catalunya: el fundador i antic president de Prodesfarma, absorvida el 1995 per Laboratoris Almirall. Entre els més crítics amb Ada Colau –si bé reivindica sovint l'”autoestima” de la ciutat de Barcelona–, apareix el CEO de La Mallorquina i president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené. El representant dels comerciants de la ciutat, si bé va reconèixer recentment en declaracions a TOT Barcelona certes bones decisions econòmiques de l’administració municipal, ha retret sovint la “manca de diàleg” del govern de Colau envers el sector privat.
Dins el grup de suport consten diversos representants del sector energètic català –per complementar la presència d’un dels valedors dins de l’espai de Junts del potencial de negoci de l’expansió de les renovables, l’exconseller d’Empresa i coneixement i diputat Ramon Tremosa a la llista–. El president i gerent de Catgas i Catllum Energia Pere Gran –fundador de dues de les marques del nou ecosistema energètic local del país– ocupa el lloc 125 de la llista; mentre que l’expert en energia eòlica, gerent de l’associació empresarial EolicCat i soci-director de DialEc, Jaume Morrón, signa amb el número 119.
