L’expresident de la Reserva Federal nord-americana Ben Bernanke ha estat guardonat amb el premi Nobel d’Economia. El guardó, repartit amb els economistes Douglas W. Diamond i Philip H. Dybvig, reconeix la seva tasca en la recerca de les crisis econòmiques i els seus efectes sobre la banca. El grup pren així el relleu de David Card, professor de la universitat de Princeton, llorejat el 2021 per les seves contribucions en el camp de l’economia laboral.
Bernkake va ser el successor d’Alan Greenspan al capdavant del banc central estatunidenc. Va ser nominat per George W. Bush l’any 2005, i es va incorporar a l’organisme el febrer de 2006. Durant la seva estada, especialment enmig de la crisi financera de l’any 2008, l’economista va destacar per les seves propostes heterodoxes, com el massiu projecte de quantitative easing d’1,3 bilions de dòlars per recompra d’actius financers que es va allargar des de l’esclat de la recessió fins al 2010 o la baixada de tipus fins al 0%. Va mantenir el càrrec per segon terme el 2010, ja sota l’administració de Barack Obama, que el va descriure com “l’epítom de la calma”. Tot i les lloes de les administracions, la gestió de Bernanke també va rebre dures crítiques, principalment per l’excessiu focus en el rescat de la banca que va provocar l’esclat econòmic global.
Doctor en el camp de la macroeconomia per l’MIT i alumni de Harvard, Bernanke va dirigir el departament d’economia de la universitat de Princeton entre el 1996 i el 2002, i el va abandonar el 2005 després de la nominació per la Fed. Un dels seus primers reptes administratius va ser combatre la deflació durant els anys anteriors a la caiguda de Lehman, amb un paquet de mesures que ha passat a ser reconegut com la “Doctrina Bernanke”.
Esl altres dos premiats tenen carreres més acadèmiques que la de Bernanke. Douglas Diamond és professor Merton H. Miller de Finances a la Universitat de Chicago, s’ha especialitzat en l’estudi de les crisis financeres. Juntament amb el mateix Philip Dybvig va elaborar el 1984 un model d’anàlisi dels processos de pànic bancari i bank runs –retirades massives de líquid de les entitats financeres–. Aquest darrer és també professor de Banca i Finances, en el seu cas de la Olin Business School, a Sant Lluís. Ja a mitjans dels 80, Reuters va llistar la seva feina en contenció per al Nobel d’Economia que han acabat aconseguint enguany.
Evitar les crisi
El president del Comitè del Premi en Ciències Econòmiques de la Reial Acadèmia Suïssa Tore Ellingsen ha destacat dels premiats que “les seves idees han millorat la nostra capacitat per evitar crisis i costosos rescats”. El jurat ha destacat les profundes arrels de la recerca dels tres acadèmics, especialment de Diamond i Dybvig, que es remunten a la dècada dels 80. El premi, comenta Ellingsen, respon a l’equilibri demostrat pels economistes entre “el desig dels estalviadors a disposar dels seus diners i l’exigència de les empreses i propietaris de no pagar els seus préstecs abans d’hora”.
Per la seva banda, el president del Comitè va contribuir en la demostració del pes dels pànics bancaris sobre la crisi financera. La manca de confiança després de la caiguda de Lehman, demostrà Bernanke, va tallar “la capacitat de la societat per canalitzar l’estalvi cap a inversions productives”.
Un Nobel heterodox
A diferència de la resta de guardons de l’Acadèmia sueca, el Nobel de Ciències Econòmiques no constava al testament del magnat Alfred Nobel. El premi es va afegir al palmarès el 1968, per una donació del Banc de Suècia en commemoració al 300 aniversari de la institució monetària. La dotació del Nobel d’Economia és de 10 milions de corones sueques, uns 912.000 euros.
