L’economia catalana continua elevant les seves previsions de creixement per al 2023. La inestabilitat global, la crisi de preus i l’enduriment de la política econòmica no han estat capaços d’enfonsar Catalunya en la recessió que ja pateix la Zona Euro; i les estimacions del Govern situen el país a la sortida del túnel tan aviat com aquest mateix exercici. Segons la consellera d’Economia i Hisenda Natàlia Mas, el PIB del país creixeria un 1,7% enguany, si bé el comportament positiu del primer semestre obre la porta a reformular l’estimació fins al 2%. El mercat català, així, “demostra la seva resiliència i competitivitat, malgrat els obstacles”, en paraules de Mas. “Continuem veient un creixement econòmic més moderat, pel context inflacionista i l’enduriment de la política monetària, però amb un ritme per sobre de la majoria d’economies avançades”.
En la presentació de l’informe anual de l’economia catalana, la consellera ha refermat l’alça econòmica que va registrar Catalunya a finals del 2022. Amb un creixement interanual del 5,5%, el PIB del país va accelerar a un ritme dos punts superior al de la mitjana de la malmesa Zona Euro. Indicadors com el reeixit comerç exterior, el creixent mercat laboral o la baixa temporalitat dels contractes de treball indiquen que “l’economia catalana compta amb uns fonaments molt més sòlids” que a la sortida d’altres crisis, si bé “caldrà continuar enfortint” el teixit productiu en un “context ple de reptes”.
Catalunya ha aconseguit surar en un entorn immediat canviant i de difícil sostenibilitat econòmica, destaca Mas, tot i el model de finançament “injust” que pateix el país i que beneficia Madrid. La consellera ha carregat contra el “diferencial inacceptable” en la ràtio d’execució de les inversions programades de la Generalitat i de l’Estat –en el primer cas la taxa s’ha elevat fins al 85% del total pressupostat; mentre que les partides planejades des de Madrid només van fructificar l’any passat en un 36%–.
A diferència de l’Estat espanyol, Catalunya ja ha recuperat el PIB anterior a la pandèmia. El va assolir, de fet, durant el tercer trimestre de l’any passat, principalment gràcies a la recuperació del turisme i els seus sectors associats. Tant la demanda interna, motor de la recuperació a partir del 2020, com l’externa, amb unes empreses exportadores en clar creixement, van acabar l’any amb xifres positives, amb alces del 2,7% i el 2,8% respectivament; així com la formació bruta de capital, que va fregar els quatre punts. De fet, segons l’informe, les llars i el sector exterior conformen la major part del valor afegit de l’any.
Nova tendència positiva
Si bé la persistència de la crisi inflacionista, els efectes de la guerra a Ucraïna i l’encariment del crèdit des de Frankfurt han moderat marcadament el creixement del 2023, Catalunya no s’ha enfonsat en nivells econòmics recessionistes. El paper presentat pel departament no preveu, de fet, cap trimestre de decreixement entre ara i el 2024. Segons les xifres presentades per Mas, Catalunya podria créixer al 2,2%, al ritme actual, durant l’exercici vinent –si bé aquestes estimacions s’han fet tenint en compte l’1,7% d’aquest curs, sense les revisions a l’alça que la conselleria encara explora–.
Factors de resiliència
Entre les xifres que expliquen la resistència del creixement econòmic a Catalunya en un entorn hostil, tant el sector exterior com l’atracció de turistes ocupen un lloc central. Les vendes a l’exterior es van disparar prop d’un 18% any a any, fins als 95.500 euros; amb més de 14.000 negocis especialitzats en les cadenes de valor globals. Així, més de 1.900 firmes del país van superar el 2022 els cinc milions d’euros de facturació exterior. Amb tot, el dinamisme català ha contribuït al recondicionament del teixit de negoci: el nombre d’empreses va créixer en prop d’un 2% interanual el 2022 i en prop de l’1% si es compara amb el 2019. Curiosament, van ser les petites empreses les que millor van aguantar l’embat de la pandèmia, especialment les que registren menys de 10 assalariats.
L’atur baixa del 10%
Tot i que en el seu context és encara dels més dubtosos del continent, el mercat laboral català també ha aconseguit cotes històricament altes de rendiment. De fet, Catalunya registra la millor xifra d’atur des del 2008, any de la crisi financera, un 9,7%, i trenca per més de tres dècimes la barrera dels 10 punts. A més, explica l’informe, “un 40% de l’ocupació creada” en els darrers set anys, entre el 2015 i el 2022, “es concentra en els treballs de més alta qualitat”, com ara les especialitats científiques. La taxa de temporalitat també ha estat substancialment inferior a altres períodes, fins al 14,5%, una xifra virtualment idèntica a la del conjunt de la Zona Euro (14,6%).
1 