El conseller d’Esport, Bernardo Álvarez, ha decidit posar-se les piles i avaluar quin és el pes de l’esport en l’economia catalana. Una dada necessària per poder calcular la importància del sector i, sobretot, poder calcular les inversions en polítiques públiques. Així ho ha assegurat en una resposta a la diputada de Junts, Montse Ortiz, que li va reclamar les dades verbalment en la darrera sessió de la Comissió d’Esports del dia 26 de setembre celebrada a la cambra catalana.
L’informe presentat i signat pel conseller constata que les dades amb què treballa al departament no són del tot fiables perquè estan obsoletes. De fet, són de l’any 2013 i arran d’un canvi en el mètode de càlcul per obtenir la xifra de la creació de riquesa a Catalunya. Així ha confirmat la contractació d’un estudi per conèixer l’impacte del pes econòmic de l’esport a Catalunya. Un estudi que actualment es troba en fase de contractació, i que “permetrà disposar d’una imatge actualitzada per afrontar els reptes del futur i fer valdre el paper de l’esport en les polítiques públiques”. Tot plegat, en el marc d’un Govern que per primera vegada, des del restabliment de la Generalitat de Catalunya, ha creat una conselleria específica d’esports.
Dos estudis de base
Sempre s’ha comptat una xifra al voltant del 2% del PIB català, el percentatge del pes de l’esport en l’economia. Una dada que es remunta a un informe de l’any 2010 elaborat per l’Institut d’Estudis Territorials, quan va calcular que el sector esportiu representava un 2,3% del PIB català l’any 2006. Aquesta dada incloïa l’impacte directe del sector esportiu, amb una producció efectiva valorada en més de 4.000 milions d’euros, generada per més de 500 empreses i 22.000 treballadors i treballadores en territori català.
Ara bé, dos anys després, Universitat Pompeu Fabra va elaborar un nou informe -que és el més recent-, on es registrava un pes econòmic lleugerament inferior. Concretament, el Valor Afegit Brut (VAB) representava l’1,17% del VAB català (2.074 milions d’euros) i la producció efectiva total suposava l’1,96% del PIB català (3.870 milions d’euros). Una disminució que reflectia els canvis metodològics en el càlcul del PIB introduïts a partir de 2010 (SEC 2010). Una nova fórmula de càlcul que va suposar incorporar elements nous, com ara la despesa militar en Recerca, Desenvolupament i Innovació o activitats il·legals -com la venda de droga-, ampliant la base del PIB total i, per tant, disminuint el pes percentual d’alguns sectors.
El sector privat, clau
Pel que fa a la distribució dels productors dins el sector esportiu, el departament recorda que el sector privat, segons el darrer estudi, aportava el 85,8% del VAB esportiu, amb 1.780 milions d’euros. En aquest concepte, cal tenir presents les institucions privades sense finalitat de lucre (principalment clubs esportius) constituïen el grup principal, generant el 49,2% del VAB total esportiu (984 milions d’euros).
En canvi, pel que fa al sector públic, significava 14,2% del VAB esportiu, amb 294,5 milions d’euros, on els ajuntaments representaven el 72,4% d’aquesta contribució. En aquest sentit, el departament afegeix el concepte d’Educació esportiva que representava el 9,4% del VAB total, amb 194,6 milions d’euros, destacant l’ensenyament no universitari (90,6% d’aquest subsector).
Pel que fa a l’àmbit local, encara que l’informe de 2013 no proporciona un detall territorial per comarques, el conseller subratlla “un paper rellevant dels ajuntaments, responsables d’una part significativa de les infraestructures i activitats esportives”. Això inclou una xarxa de 20.656 instal·lacions esportives censades el 2023, que indicava un creixement respecte a informes anteriors.
