El dèficit espanyol segueix baixant a molt bon ritme. Segons l’últim recompte entre l’Administració Central, la Seguretat Social i les comunitats autònomes, sempre que no comptem l’ajuda financera, el dèficit es va reduir un 58,8% entre gener i novembre de 2022, fins als 25.151 milions, la qual cosa equival a l’1,89% del producte interior brut (PIB) de l’estat. Si s’inclou el saldo de l’ajuda a les institucions financeres per import de 681 milions, el dèficit se situa en l’1,94% del PIB, segons ha informat aquest dilluns el Ministeri d’Hisenda.
En el mateix comunicat el Ministeri també desglossa el dèficit dels diferents territoris de l’estat. En el cas de Catalunya, va tancar el mes de novembre del 2022 amb un dèficit públic consolidat de 2.012 milions d’euros, xifra que equival al 0,8% del PIB català. Això representa, un augment del dèficit respecte al mateix període de 2021, quan es van registrar 868 milions d’euros positius, el 0,38% del PIB.
Si desglossem el dèficit total entre les diferents administracions veiem com el gruix del dèficit va a parar a l’Administració Central que acumula 23.641 milions, la qual cosa correspon a l’1,78% del PIB. Si s’inclou l’ajuda a institucions financeres el dèficit de l’Administració Central suposa l’1,83% del PIB. Dins de l’Administració Central, l’estat ha registrat un dèficit equivalent al 2,01% del PIB, enfront del 5,83% existent un any enrere. D’aquesta manera, el dèficit se situa en 26.688 milions, la qual cosa suposa un descens del 62,1% respecte als 70.389 milions del mateix període de l’exercici anterior. Aquest resultat es deu, segons explica Hisenda, a un increment dels ingressos no financers del 23,7%, enfront del comportament de les despeses, que creixen a un ritme del 0,7%.
Per la seva part, els Organismes de l’Administració Central registren un superàvit de 0,23% del PIB davant del dèficit de 0,01% del PIB que van obtenir el novembre de 2021. Aquesta evolució es deu a un increment del 9,9% dels ingressos, gràcies en gran part a les transferències rebudes i a una disminució de les despeses del 5,2%.
Les autonomies acumulen un dèficit del 0,55%
Un dels punts que empitjora respecte a les dades de fa un any són les administracions autonòmiques, que en aquesta ocasió registren un dèficit de 7.304 milions, la qual cosa equival al 0,55% del PIB espanyol quan el 2021 van establir un superàvit del 0,68%. Segons Hisenda, aquest resultat obeeix a un augment de les despeses del 7,5%, mentre que els ingressos decreixen a un ritme del 0,6%. “Aquesta diferència es deu, principalment, a un descens dels ingressos a conseqüència de les menors transferències rebudes de l’Estat al marge del sistema de finançament al no ser necessàries per a la millora de la pandèmia”, apunten des del Ministeri. Pel costat de la despesa, l’increment s’ha degut, entre altres raons, a la despesa més gran per transferències, 8.447 milions més, que ha suposat la liquidació definitiva de 2020 respecte a la liquidació definitiva de 2019.
Els impostos han crescut un 5,1%, uns 3.406 milions més. Dins d’aquest grup destaquen els impostos sobre la producció i les importacions, que augmenten un 18,9% assolint la xifra de 17.467 milions, amb un creixement de l’impost sobre Transmissions Patrimonials i actes jurídics documentats d’un 17,4%. Per part seva, els ingressos per impostos sobre la renda i patrimoni s’incrementen en un 1,3%, fins a situar-se en un total de 49.434 milions. Els ingressos percebuts per impostos sobre el capital ascendeixen a 2.921 milions d’euros, la qual cosa representa un 0,5% més que en 2021.
Creix el superàvit dels fons de la Seguretat Social
Del seu costat, els fons de la Seguretat Social registren un superàvit de 5.794 milions, enfront dels 1.162 milions també de superàvit del mateix període de 2021. En termes de PIB el superàvit de la Seguretat Social se situa en el 0,44%, mentre que fa un any marcava un superàvit del 0,10% del PIB. Aquest comportament és conseqüència d’un creixement dels ingressos del 2,2%, destacant el bon desenvolupament de les cotitzacions amb un creixement del 4,8%, enfront del lleu descens registrat en les despeses d’un 0,3%.
Hisenda recorda que des de març de 2020 les operacions del subsector dels fons de la Seguretat Social han estat directament afectades per la crisi derivada de la pandèmia de la covid. No obstant això, els avanços en el control d’aquesta, sobretot amb el procés de vacunació, han motivat una reducció del seu impacte econòmic.
Per part seva, el Sistema de Seguretat Social registra un superàvit de 4.074 milions, el 0,31% del PIB, enfront del superàvit registrat en els onze primers mesos de 2021, que va aconseguir el 0,18% del PIB. Els recursos han ascendit a 165.295 milions, 5.802 milions més que en 2021 i destaca l’augment en un 4,4% de les cotitzacions socials. El nombre d’afiliacions en el Sistema en mitjana mensual de tots els règims continua incrementant-se en 2022. Concretament, al novembre l’increment va ser del 2,7%. Per part seva, la despesa se situa en 161.221 milions, la qual cosa correspon en gran manera amb la despesa en pensions, que creix en un 6,7%. Finalment, el FOGASA presenta un superàvit de 186 milions fins a novembre, enfront dels 81 milions positius registrats en el mateix període de 2021.
