L’educació financera a l’estat, i per extensió a Catalunya, és pràcticament inexistent. La majoria dels qui n’han rebut ho han fet fora de l’escola: a la universitat, màsters o cursos especialitzats. En altres paraules, molt pocs joves han vist un model de nòmina o una declaració de la renda quan fan la selectivitat. Aquestes són només dues eines que s’han de tenir ben al cap quan un treballa, per exemple.
De fet, un recent estudi d’Intrum situa l’estat com el cinquè pitjor país en educació financera de tot Europa, només per sobre d’Itàlia, Polònia, Lituània i Hongria. Aquest mateix estudi mostra que fins a un 76% dels ciutadans asseguren que han rebut educació financera, però només un 26% reconeix estar plenament preparat per gestionar assumptes complicats. Per altra banda, el 50% restant creu que necessita ajuda. Aquestes dades posen de manifest que aquest apartat de la vida quotidiana, com són les finances personals necessiten encara un gran impuls en el nostre sistema educatiu.
Davant d’aquesta situació diversos organismes estatals, com el Banc d’Espanya, la CNMV, el Ministeri d’Economia o Generalitat ja han desenvolupat diversos plans per incentivar aquesta educació financera entre la població, especialment entre els més joves. En el cas de Catalunya, es tracta del Programa d’educació financera a les escoles (EFEC) que l’administració ofereix a totes les escoles del país des de l’any 2012 per poder “impartir tallers d’educació financera bàsica a l’alumnat a quart de l’ESO”, però de manera optativa. Aquest programa segueix, assegura la Generalitat, “les directrius de promoció de l’educació financera de l’OCDE”.
Executat per organitzacions privades
Tot i que la idea del programa és pública, tècnicament no l’executa la Generalitat, sinó l’Institut d’Estudis Financers (IEF) que ha plantejat un total de 7 tallers destinats alumnes de quart d’ESO que imparteixen als centres que volen per part de professionals del sector financer de forma voluntària. Aquests programes arriben a més del 30% dels centres escolars de Catalunya -concretament a 571 centres- i a més de 29.000 alumnes a través de més de 800 voluntaris, només en l’últim any.
Encara que l’educació financera arribi a més de 19.000 alumnes catalans, el director d’educació financera de l’IEF, Jordi Martínez, considera que es treballa poc a les escoles perquè no ho veu tothom, ja que a quart d’ESO és una assignatura optativa i a batxillerat només s’encabeix dins de l’itinerari de Ciències Socials. De fet, en aquesta línia, Martínez considera que “seria bo que hi hagués una assignatura, una matèria transversal” perquè tots els alumnes vegin conceptes econòmics bàsics i afegeix que “tothom, abans d’acabar l’ESO, hauria de saber com funcionen els seus pressupostos personals” i d’altres conceptes bàsics.
Ara bé, cal recordar que una assignatura no pot impartir-se en una escola si el personal docent del centre no està preparat, en aquest sentit Martínez considera que seria molt bo per a aquest part de l’educació que hi hagués més professors que puguin impartir Educació Financera i poder fer ells els tallers, una circumstància que, assegura, sí que va passar en alguns centres durant la Covid. Tot i això, Martínez recorda que no és tan fàcil posar i treure assignatures del currículum perquè s’ha de trobar un equilibri entre les diferents matèries. Alhora, també afegeix que Educació té un marge de maniobra limitat perquè el currículum s’ha de combinar amb la llei espanyola.
Martínez explica que els tallers que imparteixen des de l’IEF van relacionats amb la gestió del pressupost personal i els fons d’emergència per a imprevistos, el consum responsable i com evitar el sobreendeutament o les finances socialment responsables. A més, també hi ha tallers destinats a què els alumnes aprenguin el funcionament dels impostos i la seva utilitat, els objectius vitals i financers de cadascú, els drets bàsics dels consumidors, els riscos de les inversions i l’economia circular.
CCOO reclama fer arribar l’economia real als alumnes
Més enllà dels tallers impulsats per la Generalitat, des de CCOO consideren que l’educació financera hauria d’anar enfocada molt més a l’economia domèstica i bàsica i no tant en la financera perquè “prima l’acumulació” i no el coneixement. Així ho assegura el secretari de Treball i Economia de CCOO, Ricard Bellera, que considera que la societat en general hauria de conèixer tots els seus drets i deures socioeconòmics que haurà d’executar en un futur. De fet, el sindicalista explica al TOT Economia que si a les escoles s’ensenyés el funcionament dels impostos, les cotitzacions o els drets laborals de cadascú hi hauria molts menys greuges per a la gent.
En aquest sentit, Bellera considera que Educació hauria d’incloure al currículum l’educació financera de la mateixa manera que els alumnes aprenen geografia. De fet, va més enllà i es pregunta per què els alumes surten de quart d’ESO sabent quina és la capital de Zimbàbue i no ha vist mai un full de nòmina, ja que creu que és un concepte bàsic per a la vida adulta i “tothom ho hauria d’estudiar”. En aquest sentit, crida a reclamar més activament a les administracions la inclusió de l’educació financera al currículum educatiu.
Ara bé, Bellera deixa molt clar que des de CCOO tampoc volen que l’educació financera serveixi perquè els alumnes pensin que poden guanyar diners sense treballar a través de l’economia especulativa. De fet, assegura que la voluntat del sindicat va en la direcció contrària, fer entendre el model econòmic actual perquè els alumnes arribin més preparats al món laboral.
