El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha demanat al nou Govern que el sistema de finançament que en principi hauria de pactar amb Madrid no comporti “un augment dels impostos” que ja paguen els catalans. L’entitat recorda que Catalunya ja suporta una de les “majors pressions fiscals de l’Estat” i que els ciutadans i empreses no poden assumir “més càrrega tributària”. “Si el nou model de finançament que s’està negociant actualment acaba comportant una pujada dels impostos, exigim a les autoritats explorar vies alternatives que no comprometin la competitivitat de la nostra economia”, ha recalcat el Col·legi d’Economistes, que aquest dimarts ha celebrat la reunió anual de la seva junta ampliada a Montserrat, com a suport per la commemoració del Mil·lenari.
D’altra banda, l’entitat liderada per Carlos Puig de Travy sol·licita a l’executiu de Salvador Illa una “major transparència i concreció” sobre l’avanç de les negociacions i conèixer qüestions fonamentals com ara la gestió dels tributs propis de Catalunya sota el nou sistema. En paral·lel, el Col·legi també ha requerit a l’Executiu català un compromís per reformular l’administració pública catalana “per fer-la més àgil i millorar la productivitat”. “Aquesta reforma ha de passar per reduir i optimitzar costos, completar la digitalització de l’administració i implementar sistemes d’IA per a millorar la seva eficiència”, ha enumerat l’entitat. A més, el Col·legi ha exigit a la consellera d’Economia, Alícia Romero, que aconsegueixi aprovar els pressupostos del 2025 el pròxim mes de desembre i executar el 100% de les inversions previstes.
Demandes territorials
Per altra banda, el Col·legi d’Economistes també ha aprofitat la reunió de la junta per fer diverses reclamacions en l’àmbit de les demarcacions. Aquestes són unes reclamacions que, a parer seu, “el Govern de la Generalitat ha d’actuar de manera urgent a nivell territorial per a millor el benestar dels ciutadans i ciutadanes”. A Girona, sol·licita un pla estratègic per abordar el turisme i donar resposta a les demandes de la població. A Lleida, el desenvolupament de polítiques industrials per captar noves empreses i afavorir la implementació d’un teixit industrial “actualment inexistent i que és primordial”. I a Tarragona, abordar de “forma urgent” les inversions en l’àmbit de la mobilitat, les interconnexions i el transport, però també en el sanitari i educatiu. “És crític millorar el sistema de Rodalies i també resoldre la desconnexió de l’estació del Camp amb la capital”, ha conclòs el Col·legi d’Economistes.
Quasi 40.000 milions de límit pressupostari
Aquest mateix dimarts el govern de la Generalitat ha acordat fixar en 37.783 milions d’euros el sostre de despesa no financera de la Generalitat per a l’any que ve. Aquesta xifra suposa un augment del 12,8% respecte al 2023, l’últim any amb pressupost aprovat. La limitació del 2025 dels recursos pressupostaris s’ha decidit a partir de tres paràmetres: l’escenari d’ingressos, els objectius d’estabilitat pressupostària i els ajustos derivats de l’aplicació del Sistema Europeu de Comptes. Tal com ha anunciat en roda de premsa posterior al Consell Executiu, la portaveu de l’Executiu català, Sílvia Paneque, l’aprovació del sostre de despesa suposa “un primer pas i un pas ferm” per a l’elaboració del projecte dels comptes de l’any vinent.
Segons la portaveu, la previsió d’ingressos no financers per a 2025 és de 36.738 milions, un 17% més que dos anys enrere, i gran part d’aquest import correspon als recursos procedents del model de finançament -a compte i liquidació- i, en grau més baix, a la previsió d’altres ingressos tributaris. Amb relació als objectius d’estabilitat pressupostària, l’acord preveu un objectiu de dèficit del 0,1% del PIB, és a dir 307 milions d’euros, en línia amb els objectius d’estabilitat aprovats pel Consell de Ministres per al període 2025-2027. Amb tot, doncs, la previsió és que la quantia arribi als 37.783 milions acordats.
