La llei de l’habitatge ha creat gran controvèrsia entre organitzacions i sindicats. Aquesta nova mesura no ha agradat a ningú i en concret, els economistes del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) han assegurat a través d’una enquesta que estan en contra d’intervenir el mercat de l’habitatge de lloguer via control de preus, però a favor de generar més habitatge assequible amb mesures de foment de l’oferta. Així ho conclou l’Enquesta de Situació Econòmica de Primavera 2023 de l’entitat catalana, presentada aquest dimecres. Pel que fa a la situació econòmica actual de Catalunya, el 44,6% dels economistes considera que l’economia catalana està millor ara que fa un any, el 32,6% creu que està igual, mentre que el 21,4% pensa que està pitjor.
Entre els punts més significatius de la nova llei de l’habitatge, els considerats com a més negatius són la reducció del nombre de propietats per ser considerat un gran tenidor (el 51,2% dels col·legiats ho valoren negativament i només el 20,5% 19 positivament); l’ampliació de les zones tensades (40,3% negativament, 24,0% positivament); i el topall de l’increment del preu de lloguer en el 3% i l’eliminació de l’IPC com a índex de referència (48,3% negativament, 27,1% positivament).
D’altra banda, les mesures més favorables a l’hora d’intervenir en el mercat de l’habitatge de lloguer serien augmentar l’oferta amb habitatge assequible incentivat (el 67,4% ho valoren positivament i només el 7,3% negativament); establir beneficis fiscals per a propietaris que posin els seus habitatges de lloguer en zones tensades (66,9% positivament, 7,2% negativament); i augmentar els percentatges de reserva de sòl per a habitatge protegit (57,2% positivament, 16,1% negativament).
La política monetària del BCE no convenç als economistes
El BCE en la seva reunió del mes de maig va decidir incrementar el tipus d’interès de referència en 0,25 punts fins a situar-lo en el 3,75% i va traslladar el missatge als mercats que amb aquesta decisió encara no posava fi al cicle de pujades iniciades el juliol del 2022. Amb aquesta ja hi ha hagut vuit pujades dels tipus en els últims mesos, el que no està ben vist per la gran majoria dels enquestats del CEC. En concret, el 55,1% dels economistes s’hi ha mostrat en desacord, el 38,8% hi està d’acord i el 6,2% no s’ha manifestat al respecte. I és que, tal com semblen afirmar no hi ha cap certesa que aquests augments col·laborin a curt termini amb la millora de l’economia.
D’aquesta manera, la majoria dels col·legiats ha assegurat que els principals problemes de l’economia catalana són actualment la inflació i els costos de producció, el dèficit fiscal amb l’Estat i les infraestructures i comunicacions. De fet, problemes que haurien estat a la cúspide catalana fa un temps, com per exemple el preu de l’energia o la guerra d’Ucraïna, ocupen el vuitè i novè lloc, respectivament.
La dicotomia entre la Ryder Cup i la sequera
Més de la meitat dels economistes catalans enquestats (el 57,3%) es manifesta clarament a favor de la candidatura Costa Brava-Barcelona per a la celebració a Catalunya de la Ryder Cup 2031. D’aquest percentatge, un 22,5% té una opinió molt positiva i un 34,8% una opinió positiva. Pel que fa als que hi estan en contra, hi ha un 10,8% que expressa una opinió contrària, dels quals un 7,5% manifesta una opinió negativa i només un 3,3% té una opinió molt negativa. Hi ha un 19,6% d’economistes, però, que es mantenen neutres.
Tot i això, els mateixos enquestats han col·locat la sequera com el quart dels problemes de Catalunya. Una decisió que pot crear certa controvèrsia, tenint en compte que la Ryder Cup necessitaria altes quantitats d’aigua per mantenir els camps de golf. Pels economistes, però, les millors maneres per combatre la sequera seran l’impuls de l’eficiència en l’ús de l’aigua i les inversions en plantes dessaladores, seguides de la tramitació d’emergència de les obres i de les actuacions prioritàries i dels ajuts al sector primari, són, entre algunes de les proposades recentment pels quatre poders públics, les que els economistes enquestats consideren que són les mesures més adequades per afrontar la sequera.
