Els economistes catalans segueixen pensant que la principal amenaça per a l’economia del país de cara als pròxims mesos segueix sent la inflació i l’augment dels costos de producció. És per això que aposten perquè el Banc Central Europeu (BCE) segueixi augmentant els tipus d’interès en els pròxims mesos amb la finalitat d’aconseguir doblegar definitivament la corba dels preus. Ara bé, en aquesta escalada dels tipus d’interès els economistes catalans assenyalen que no tot s’hi val, ja que la majoria dels economistes partidaris de l’actual política monetària del BCE, reclamen que les futures pujades dels tipus siguin inferiors als 50 punts bàsics, segons es desprèn de l’Enquesta de Situació Econòmica d’hivern publicada aquest dimecres pel Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC).
En aquesta línia, la preocupació sobre l’impacte negatiu que pot tenir en l’economia catalana els increments de l’augment de preus i costos en el si dels economistes catalans és elevada. Concretament, el 96,4% dels enquestats es mostren preocupats o molt preocupats per aquesta qüestió.
En la mateixa enquesta el Col·legi també ha preguntat als seus associats per la seva valoració de la situació de l’economia catalana actual. En aquesta resposta les opinions han estat molt diverses, ja que el 34% dels economistes considera que l’economia catalana està millor que fa un any, mentre que el 33,3% creu que està pitjor. Per últim, el 31,7% pensa que està igual. Tot i la disparitat de les opinions, les dades són millors que les de la passada tardor, fet que s’ha traslladat en una millora de la confiança dels Economistes en la situació econòmica general del país. En concret aquest índex s’ha situat en el 5,14, mentre que fa mig any era de 5,05. Pel que fa a l’economia espanyola la confiança és molt menor i l’índex es queda a les portes del 5, concretament en el 4,99. Tot i això, la confiança en l’economia espanyola, ha augmentat en els últims mesos, ja que a la tardor passada era del 4,86. La previsió és que a finals del 2023 l’índex es mantingui pràcticament igual que ara, en el 5,15, per a l’economia catalana i en el 4,97 per a l’economia espanyola.
Què passarà amb l’aeroport del Prat?
Una altra de les qüestions que s’han consultat en aquesta edició de l’enquesta ha estat el futur de l’aeroport de Barcelona. D’entre les alternatives que han aparegut en el debat públic sobre aquest tema, el 29,6% dels economistes catalans enquestats considera que l’opció més adequada és la d’incrementar la vinculació operativa amb els aeroports de Girona i de Reus. Darrere d’aquesta, les opcions més apuntades són allargar la tercera pista en 500 metres cap al nord i construir una nova pista sobre el mar. En tots dos casos els economistes partidaris són un 16,2%.
El CEC també ha aprofitat per preguntar als associats sobre l’últim augment del salari mínim interprofessional. El 54,3% dels economistes considera encertada la decisió del govern espanyol de situar el salari mínim interprofessional en 1.080 euros. El 19,5% creu, però, que l’import hauria de situar-se per sota d’aquesta xifra, mentre que el 18,5% pensa que la quantitat hauria de ser superior. D’altra banda, el 66,7% creu que l’increment del salari mínim interprofessional no tindrà un impacte negatiu en termes d’ocupació; el 53,7% considera que tampoc repercutirà de forma negativa en determinats sectors com ara el comerç, l’hostaleria i la restauració i el 54,4% dels enquestats no considera que l’impacte sobre les petites empreses hagi de ser negatiu.
Impacte dels pressupostos
Finalment, l’enquesta ha consultat per l’impacte territorial dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023. La majoria dels economistes enquestats considera que aquest impacte serà neutre o positiu. Un 45,3% creu que serà neutre, un 28,7% que serà positiu i un 2,7% que serà molt positiu. En sentit contrari, un 11,5% creu que l’impacte serà negatiu i un 2,8% pensa que fins i tot serà molt negatiu. Els economistes de la demarcació de Girona són els que més creuen que l’impacte serà neutre (un 50%), els de la de Barcelona el que més consideren que serà positiu o molt positiu (un 31,6%) i els de Tarragona els que més pensen que l’impacte pot ser negatiu o molt negatiu (un 18,5%).
L’enquesta ha estat presentada pel degà del Col·legi, Carles Puig de Travy, que també ha aprofitat per compartir la seva visió de l’actual situació econòmica catalana. Puig de Travy ha considerat que “el context econòmic de l’inici del 2023 és força positiu, sobretot si ho comparem amb les previsions negatives” de fa uns mesos. Tot i així, el degà del CEC ha apuntat que seguim vivint “en un entorn d’incertesa i d’enorme volatilitat” marcat per diferents riscos com el context geopolític complex, la crisi energètica i alimentària, la inflació o l’enduriment de les condicions financeres. Segons Puig de Travy, “s’ha de confiar que la política monetària dels bancs centrals acabi tenint un impacte en els preus i en l’economia” i ha afegit que “la política monetària hauria d’anar acompanyada de polítiques fiscals per part dels estats que siguin segmentades, proporcionades, previsibles i consensuades amb els agents econòmics”.
Amb relació a una desestabilització en el sistema de mercats financers, el degà del CEC s’ha mostrat “prudent” i ha afirmat que “l’actual situació no té res a veure amb la crisi del 2008”. Puig de Travy ha assegurat que “malgrat els riscos i incerteses que ens envolten, l’economia catalana ha demostrat i demostra contínuament la seva resiliència” i ha recordat que “per primera vegada, a Catalunya i al conjunt de l’estat no estem situats al costat dolent davant d’una crisi com va passar el 2008 o amb la Covid”.
1 
