Les expectatives per a l’economia catalana de la majoria d’organismes –locals i internacionals– de cara al final del 2023 no eren gaire falagueres. Una contracció de les exportacions, ancorades pels tipus d’interès, i el patiment per un mercat de treball relativament dèbil feien esperar un retorn a la norma europea. A punt d’acabar el primer trimestre del 2024, però, el món empresarial del país constata que no ha estat, o no del tot, així. Segons el darrer informe de conjuntura econòmica de Foment del Treball, elaborat pel director d’estudis i economia de la patronal Salvador Guillermo i l’economista sènior Karina Azar, l’economia catalana, i també l’espanyola, “mostren un creixement superior a l’esperat, i sensiblement més alt que l’europeu” per encetar el curs. Com constata l’associació empresarial, on la UE va evitar amb dificultats entrar en un període recessionista, Catalunya va continuar amb un creixement econòmic superior al 2%.
Com ja va succeir durant els mesos posteriors a la pandèmia, el consum intern ha estat el principal motor d’aquest creixement accelerat per part del teixit econòmic català; així com del conjunt de l’Estat espanyol. En un entorn de tipus elevats, l’aportació de la venda a mercats internacionals al PIB estatal es va alentir substancialment a partir de la segona meitat del 2023: després d’haver generat prop del 10% del creixement econòmic fins al març de l’any passat, la facturació a l’exterior es va estancar a l’estiu, i no va revifar –lleugerament– fins al quart trimestre. En tendència oposada, el consum de les llars va tancar el 2023 amb una aportació elevada a l’expansió econòmica, del 2,3% del total; mentre que el de les administracions públiques va escalar encara més, amb un 4,4% –unes xifres que es mantenen estables d’ençà del juny del curs passat després d’un 2022 més moderat–.
Per sector, val a dir, Catalunya s’ha sostingut a sobre del fonament d’un final del 2023 marcadament industrial. Segons les dades de contribució al PIB de l’INE recollides per Foment, la indústria va aportar fins al 3,7% del total de l’expansió econòmica catalana. La resta de branques es van quedar, val a dir, extremadament lluny: els serveis, tradicionalment identificats com el líder a una economia terciaritzada, van contribuir a l’alça del producte interior brut en un 2,6%; mentre que la construcció –de la que Guillermo assegura que se l’ha “demonitzat” fins al punt d’haver aturat la seva activitat en un moment de necessitat de nou habitatge– s’ha quedat en el 2,1%. El malaguanyat sector primari, per la seva banda, acumula diversos trimestres en xifres negatives; i tancà el 2023 amb un -18,3% d’aportació al PIB en termes interanuals.
Menys “línies vermelles”
Per sostenir el creixement econòmic que ha caracteritzat l’economia catalana durant els darrers mesos, des de Foment consideren imprescindible un bon ritme a l’hora d’aprovar els pressupostos de la Generalitat. Guillermo ha alertat, davant la tensió entre Govern i Comuns pel projecte del Hard Rock, que una pròrroga dels pressupostos del 2023 és “l’últim que necessita” l’economia del país, tot apel·lant a la responsabilitat institucional perquè el sector públic “faci tot el que pugui per compensar” les males tendències macroeconòmiques. En aquest sentit, ha enlletgit els partits -en clara referència a la formació d’Ada Colau i Jéssica Albiach, tot i que sense fer-ne esment explícit- les seves fronteres a l’hora d’assolir consensos. “Menys línies vermelles i més línies grises”, ha formulat l’economista.
Fort creixement laboral
Com apunta el mateix Guillermo, el bon rendiment del consum privat s’ha sostingut sobre una important expansió del mercat laboral en els darrers mesos. En termes desestacionalitzats, al quart trimestre es va registrar una millora de l’ocupació del 0,6%, amb un creixement interanual de més de 780.000 treballadors. Amb una afiliació propera als 3,7 milions de persones, l’increment de la força de treball va situar les rendes en un punt saludable per continuar impulsant el consum –amb les dificultats que l’entorn de tipus alts comporta per als assalariats i autònoms–. Val a dir que la influència dels preus també ha contribuït a aquesta tendència: com apuntava la darrera setmana el Banc Central Europeu, les institucions comunitàries han avançat fins al 2025 l’assoliment del llindar inflacionista del 2%, després d’un “descens sense interrupcions des del juliol del 2023”. Sobre aquesta conjuntura, Guillermo identifica les bases per baixar els tipus d’interès a uns mesos vista, si bé reclama “prudència” al regulador monetari per fer-ho quan “estiguin segurs que podran reduir-los de manera sostinguda”. La previsió de la fi de les males condicions financeres, però, encara no ha aconseguit reactivar el crèdit: els préstecs bancaris a empreses, segons el Banc d’Espanya, se situen en nivells mínims d’ençà de la pandèmia, i es troben en taxes interanuals negatives sostingudament des del novembre del 2022.
Normes fiscals
Atesa la recuperació per part dels ministres de finances de la UE de les normes fiscals comunitàries suspeses durant la pandèmia, Foment torna a posar el focus sobre el dèficit i el deute de l’Estat, encara entre els més elevats del continent. Segons les dades de l’Eurostat, Espanya va tancar el 2022 amb la cinquena ràtio de deute/PIB més elevada de tots els estats membres, un 111,6% –una ràtio que es va reduint progressivament no per una retallada del passiu, sinó pel creixement d’un producte interior brut que hi serveix com a denominador–. Aquest nivell, que ara volta el 110%, està, com constata l’entitat, “50 punts per sobre del que s’estableix d’acord amb les regles fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement”. En aquest sentit, la patronal reclama al govern espanyol més “ambició” en les seves projeccions de retallada tant del dèficit com del deute, “especialment amb una millor assignació de la despesa pública, buscant la seva major eficiència. En el cas espanyol, com alerta Guillermo, l’endeutament ha crescut en un 69% en els últims anys. En aquest sentit, l’economista reclama “erradicar-lo de manera progressiva” darrere de l’estabilitat fiscal.
