El producte interior brut (PIB) de Catalunya va créixer un 2,9% al primer trimestre del 2023, una dècima menys de les dades avançades el passat 5 de maig per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquest augment s’atribueix principalment a l’evolució del comerç exterior, ja que les exportacions totals a l’estranger van créixer un 15,5% interanual i les importacions totals, un 8,7%. Pel que fa a la demanda interna, va augmentar un 0,8%, gràcies a sobretot el creixement del consum a les llars, que va créixer un 1,4%. D’altra banda, la taxa de variació del consum de les administracions públiques es manté estable i la de la formació bruta de capital augmenta un 0,2%.
L’evolució de l’economia catalana al primer trimestre de l’any va situar la taxa de creixement del PIB català en termes interanuals nou dècimes per sota de l’economia espanyola (3,8%), i un punt i nou dècimes per sobre de la Unió Europea (1,0%). Així ho ha publicat l’Idescat, que també ha anunciat que la variació intertrimestral del PIB a Catalunya va ser de l’1,1%, sis dècimes per sobre de la taxa espanyola (0,5%) i un punt més que la taxa intertrimestral de la UE (0,1%).
Exportacions, la joia de la corona
Les exportacions totals a l’estranger -la variable que va fer créixer més el PIB- van presentar una variació interanual positiva del 15,5%, el que equival a una millora respecte al trimestre anterior (7,5%). L’evolució positiva del comerç exterior és conseqüència de l’augment tant dels béns i serveis (12,3%) com del consum dels no residents (35,7%). En concret, els béns més cotitzats han estat els relacionats amb la indústria de l’automoció i la química.
Pel que fa a les importacions, la taxa interanual va créixer un 8,7%, el que també es relaciona directament amb el bon comportament i l’increment de les importacions de béns i serveis (8,3%), així com de l’evolució a l’alça del consum dels residents a l’estranger (18,3%).
La demanda interna s’estanca i l’oferta creix
Per la seva banda, la demanda interna va créixer un 0,8%, tot i que tots els seus components es van comportar de maneres diferents. Primerament, el consum a les llars -màxim exponent de l’augment- va mostrar un creixement de l’1,4%. Tot i això, aquestes xifres demostren una tendència decreixent en comparació a altres trimestres anteriors. En canvi, el consum de les administracions públiques no va registrar variacions respecte a l’any anterior.
En referència a l’oferta, l’activitat industrial va aconseguir recuperar-se de la caiguda del 2,9% del trimestre anterior. En el primer període de l’any, aquest sector va aconseguir un creixement del 3,6%. Per branques d’activitat, va destacar la indústria de l’automoció i la fabricació de materials i equips elèctrics, segons els indicadors d’activitat del sector.
El sector serveis no remunta
El sector dels serveis va incrementar la seva activitat un 3,0%, un punt i vuit dècimes per sota del trimestre anterior. D’acord amb l’estadística, els serveis jurídics, les agències de viatges i altres activitats professionals, científiques i tècniques van mostrar una dinàmica més positiva de creixement. A l’altra cara de la moneda, l’Administració pública, educació, sanitat i serveis socials van mostrar una taxa de variació negativa del 0,7%.
Pel que fa a la branca del comerç, transport i hostaleria va augmentar un 6,8% més en comparació al període anterior. Segons els indicadors d’activitat dels serveis, la restauració, l’hostaleria, el comerç a l’engròs i el transport aeri són les branques amb un major avenç aquest trimestre. Amb una taxa de creixement de l’1,9%, es va quedar les activitats immobiliàries, professionals i altres. La construcció va créixer un 4,5%, un punt i tres dècimes per sobre del trimestre anterior (3,2%), i el sector agrari va presentar una variació interanual d’un -3,5%, i va mantenir l’evolució negativa registrada en trimestres anteriors però amb menys intensitat.
