Nova divisió interna al consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) pels tipus d’interès. Amb la inflació més o menys sota control, ja han sorgit les primeres veus que reclamen estudiar un relaxament dels tipus d’interès en un context de frenada del creixement econòmic. Un dels partidaris del canvi és el governador del Banc de Portugal, Mario Centeno, que al Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa) ha insistit que l’evolució de la inflació a la zona euro és “molt positiva” i que el BCE no necessita fer gaire més esforços per retornar l’economia europea a l’objectiu del 2% a mitjà termini.
A diferència de la Reserva Federal dels Estats Units, que sempre pren decisions mirant el creixement econòmic, el Banc Central Europeu té una obsessió per controlar els preus i protegir l’euro. Això fa que al consell de govern de la institució europea hi hagi una batalla permanent entre falcons —liderats pels representants dels països centreeuropeus i escandinaus— i coloms —amb més tirada al sud d’Europa— per influir en la política de tipus d’interès. I ara que la inflació sembla controlada, tornen les disputes per decidir si es relaxen.
Debat tens sobre una possible baixada de tipus d’interès
“No dic que excedir-se sigui una possibilitat, però no necessitem fer més del necessari per a portar la inflació en el mitjà termini al 2%”, explica Centeno. “Des de finals del 2022, totes les nostres previsions fins al 2025 mostren una previsió d’inflació a mitjà termini molt ben ancorada”. El governador del Banc de Portugal ha reconegut que l’evolució baixista de la inflació dels últims tres o quatre mesos ha sorprès el BCE. “Un cop la inflació comenci a baixar de manera sostinguda, amb una economia que no creix, amb grans reptes, hem d’estar oberts a tenir en compte totes les dades i decidir”, ha dit amb relació a una possible baixada de tipus.
Una visió que no comparteix el governador del Banc Nacional d’Àustria i membre del consell de govern del BCE, Robert Holzmann, molt més contundent que el seu homòleg portuguès. “No s’hauria d’apostar en absolut per una baixada de tipus en 2024”, defensa Holzmann també des de Davos. “L’amenaça geopolítica ha augmentat perquè el que hem vist fins ara per part dels houthis, i crec que no és el final, podria ser el començament d’una cosa molt més àmplia que tindrà un impacte en el canal de Suez i augmentarà els preus allà”. El governador del Banc Central d’Irlanda, Philip Lane, i del Bundesbank alemany, Joachim Nagel, també consideren que és “massa d’hora” per parlar de baixades de tipus i aposten per esperar fins a l’estiu abans de prendre cap decisió.
