La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha assegurat aquest dimecres que l’impost a les grans fortunes hauria de ser permanent. Durant una intervenció a l’aniversari del diari Cinco Días, la vicepresidenta ha advocat per fer permanent aquest nou impost, augmentar la progressivitat de l’IRPF, elevar l’aportació de les grans empreses en l’Impost de societats i “innovar” en altres fórmules tributàries que, per exemple, facin de l’espanyola una fiscalitat més feminista.
En aquesta línia, Díaz ha defensat que aquestes quatre reformes serviran per reestructurar els ingressos públics de l’estat i culminar d’una vegada la reforma fiscal que el govern de Pedro Sánchez porta prometent des de l’inici del seu mandat. Concretament, Díaz ha assegurat que “no podem viure de les fonts de normes tributàries del segle XX, d’estructures tributàries que no concerneixen la realitat econòmica” actual.
Confrontar el model PP
Aquest seguit de propostes de Díaz es contraposen radicalment amb les últimes que ha fet el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, que ha optat per prometre grans rebaixes fiscals. En aquest sentit, Díaz ha advocat per una reforma fiscal que tanqui la bretxa d’ingressos sobre el PIB que té Espanya respecte de la mitjana europea i que introdueixi “justícia” retributiva per a evitar que, per exemple, un petit negoci tributi al 17,5% i una gran empresa només ho fa al 3,8%.
És per això que la líder de Sumar ha assegurat, una vegada més, que “qui més té més ha de contribuir”, per això ha apostat per augmentar la progressivitat dins de l’escala de l’IRPF perquè “no és just en termes democràtics” que el 85% del que recapta provingui de les rendes salarials. “Hem d’innovar en formes alternatives de fiscalitat, com és la transició digital, la transició verda, però també la fiscalitat feminista. Tenim realitats diferents que també han de ser abordades en aquesta nova estructura d’ingressos públics del nostre país”, ha apuntat la vicepresidenta.
Controlar els marges empresarials
Al costat de la reforma fiscal, Díaz també ha parlat de la necessitat de controlar els marges empresarials a l’estat davant la “crisi d’inflació sense precedents”, perquè encara que Espanya registra la inflació més baixa d’Europa, el preu dels aliments encara creix un 12%. En aquesta línia la vicepresidenta ha tornat a insistir que els salaris no han estat els causants de la inflació, sinó que ha estat culpa dels marges empresarials, per la qual cosa ha defensat la necessitat de crear un Observatori de control i vigilància dels marges empresarials. La creació d’aquest observatori, ha apuntat Díaz, hauria d’anar lligat a aconseguir una revaloració dels salaris i aconseguir “un acord de país” en el qual el control dels beneficis de les empreses “sigui una nova manera de fer les coses en la vida pública i serveixi per a millorar la vida de la gent”.
Augmentar la productivitat
Una altra de les reformes que ha plantejat Díaz durant la seva intervenció ha estat la millora de la productivitat que ha titllat d'”enorme problema”. A més, ha assegurat que presenta un diferencial negatiu respecte a la mitjana europea de fins a 25 punts. “Aquest diferencial negatiu no és un problema de les persones, és un llast estructural de la nostra economia que arrosseguem des de fa quatre dècades. Hem de parlar de productivitat perquè és el principal factor de creixement i de generació de riquesa d’un país”, ha avisat la vicepresidenta.
La quarta i última reforma prioritària per a Díaz és la remodelació del marc empresarial i la seva democratització. En aquesta línia Díaz ha assegurat que l’estat necessita “empreses de major grandària, amb major innovació, amb més recerca, amb major participació dels treballadors”. Per tancar el comentari, ha assegurat que “necessitem portar la democràcia a les empreses”.
1 
