El deute de les administracions públiques espanyoles escala fins a un nou nivell rècord d’1,577 bilions d’euros el tercer trimestre, un increment del 0,5% respecte del període anterior. La ràtio de deute sobre el PIB, però, cau per sota del 110% gràcies a l’expansió de l’economia espanyola, que es va concretar entre el juliol i el setembre en un 1,8%, segons ha confirmat aquest divendres el Banc d’Espanya. Si es compara amb el 2022, l’Estat registra una alça del passiu del 4,8%, uns 72.553 milions més, a causa principalment de la despesa generada per les polítiques socials com a resposta a la pandèmia, la crisi inflacionista i la resta de xocs econòmics concatenats en els darrers exercicis.
L’escalada del PIB, però, ha permès reduir la ràtio sobre l’economia global per sota dels 110 punts per primer cop en un any d’escalades rècord. El trimestre anterior, la relació del deute amb la producció global espanyola superava el 111,2%; mentre que entre el juliol i el setembre del 2022 la relació superava el 114%, un altre màxim històric. D’aquesta manera, l’executiu de Pedro Sánchez encara la legislatura amb un enorme escull: segons la política fiscal de la Unió Europea, es considera que el deute d’un estat membre és excessiu si supera el 60% del PIB o si, en els darrers tres anys, no s’ha pogut reduir una vintena part de l’escletxa entre el deute màxim i aquest llindar –cap dels dos paràmetres complerts per Espanya–.
Pressupostos responsables
Arran de les negociacions per a l’elaboració dels pressupostos per al 2024, l’executiu de Pedro Sánchez assegura –segons el mateix govern– que el “bon rendiment econòmic” del present curs permetrà una reducció de la ràtio de deute sobre PIB fins al 108,1% a tancament del curs, fet que avançaria un any l’objectiu de trencar el llindar del 110% de forma estable. Les previsions de Moncloa plantegen una caiguda de cinc punts percentuals en els pròxims tres anys, fins al 104,4% l’any 2026.
