L’economia espanyola va créixer un 0,8% en el tercer trimestre de l’any, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística. El principal motor de l’expansió, tal com se’n desprèn de l’informe estadístic, ha estat la despesa pública, que ha escalat un 2,5%, l’increment més gran de la sèrie històrica, encetada el 1995. Així, canvia la tendència que s’havia encetat amb la recuperació postpandèmica, en què el consum de les llars va liderar amplament l’alça de l’economia. En el cas del tercer trimestre, la demanda privada va registrar una alça de l’1,2%, una dècima més que entre l’abril i el juny, però a gran distància de l’activitat de les administracions. El conjunt de la millora econòmica interanual s’eleva, sobre aquesta composició, fins al 3,3%, lleugerament per sota de les expectatives marcades pel ministeri d’Economia que dirigeix Carlos Cuerpo. És, però, l’escalada any a any més significativa des del primer trimestre del 2023.
Amb aquesta evolució, l’Estat espanyol fuig de l’amenaça recessionista que plana sobre les principals economies de la Zona Euro. Encadena, de fet, 17 trimestres consecutius d’alces directes, i 14 de pujades interanuals. Ho fa, a més, malgrat un clar alentiment del sector exportador, que ha estat negatiu durant el període comprès entre el juliol i el setembre. En termes interanuals, l’aportació del comerç internacional ha estat molt minsa, de només mig punt, mentre que el 2,8% restant correspon a l’activitat interior. En bona manera, aquesta mala salut de les empreses exportadores respon al refredament econòmic que pateixen els companys comercials tradicionals del teixit productiu espanyol, com ara Alemanya o França, llastrats per una indústria en caiguda lliure i una inestabilitat política que atura les reformes necessàries del seu model econòmic. De fet, les importacions són el component de la balança exterior que més creix amb certa diferència, d’un 0,9% interanual.
L’economia productiva aporta més
La composició del creixement en el trimestre analitzat és especialment falaguera per al teixit econòmic espanyol. Els dos segments que millor rendiment han mostrat quant a valor afegit brut han estat l’agricultura, que escala 8,3 punts en termes interanuals, i la indústria, que accelera un 4%. Ambdós sectors venien d’un segon trimestre reeixit -amb un 5,6% i un 3,5% de millora de l’aportació al PIB, respectivament-, i consoliden fins al setembre la seva recuperació després de la mala maror generada pels mesos de sequera extrema. Per la seva banda, els serveis generen un 3,5% més de valor afegit que l’any anterior, dues dècimes per sota del segon trimestre, i la construcció s’estanca en el 2,4%. En aquest darrer cas, però, es preveu una accelerada a partir del tercer trimestre i l’entrada del nou any per les iniciatives de construcció d’habitatge protegit, com ja ha deixat entreveure l’intens augment del consum de ciment el mes de novembre.
El treball es refreda
Al contrari que la resta d’indicadors, l’aportació del treball al PIB ha estat molt més minsa que en els darrers trimestres. Entre el juliol i el setembre, el pes de l’ocupació en el creixement espanyol va augmentar un 1,9%, la seva pitjor taxa des del primer trimestre del 2021, encara sota el jou de la pandèmia. També s’apropen a l’estancament les hores efectivament treballades, que creixen un 0,2% respecte de l’anterior període i un 0,9% en termes interanuals. Aquesta alça és especialment minsa si es compara amb el segon trimestre, quan el creixement any a any va superar els dos punts; i deixa una sensació preocupant per la coincidència amb els mesos estiuencs, període tradicional d’augment de la contractació. Ara bé, la productivitat per hora treballada millora 2,5%, una ràtio molt més elevada que la del trimestre anterior, quan no va arribar a l’1%; mentre que la capacitat productiva per lloc de treball s’enfila 1,4 punts, quatre dècimes més que a mitjan any.
Cuerpo celebra el “dinamisme”
El conjunt de l’estudi de l’INE deixa Moncloa amb bones sensacions. Així ho ha demostrat el ministre d’Economia en un missatge d’aquest mateix dilluns, després de la publicació de les xifres. “Són bones notícies”, assegura Cuerpo, que defensa que la tendència es mantindrà “durant el 2025 i el 2026”. El titular de la cartera econòmica ha emfatitzat el creixement de segments econòmics “cada cop més productius i amb major capacitat per créixer”, com ara la indústria, especialment la d’alta tecnologia. En aquest sentit, lloen l’expansió del model econòmic espanyol com a “robust i equilibrat”. “Les bones dades se segueixen traslladant al dia a dia de les llars, i els treballadors continuen guanyant poder adquisitiu i conquerint drets”, conclou.
