La inflació i el finançament autonòmic de l’estat espanyol porten Catalunya al límit del seu dèficit, una situació que no només afecta als salaris i recursos dels treballadors sinó també acaba per notar-se en els sectors de serveis públics, com per exemple la sanitat. En aquest punt, la Cambra de Comerç de Barcelona actualitza els Indicadors de Progrés i Benestar (IPB), un recull seleccionat d’indicadors sobre l’evolució de l’economia catalana que permet obtenir una visió del progrés econòmic i social de Catalunya. I és que a Catalunya cau la inversió en R+D i les energies renovables no han avançat ni un 1%, molt menys del que estava previst. Però, la pitjor part és per la sanitat pública i privada catalana, on la despesa anual té un dèficit de 715 euros per habitant si es compara amb Europa.
A Catalunya li correspondria una despesa sanitària per càpita de 2.978 euros, un 31,6% més que la realitzada efectivament (2.263 euros). Per tant, el territori presenta un dèficit anual de despesa sanitària pública i privada per habitant de 715 euros (en termes comparatius amb Europa), que es tradueix amb un dèficit anual de 5.450 milions d’euros (el 2,2% del PIB català l’any 2019). Aquests resultats s’expliquen pel finançament autonòmic de l’estat espanyol. D’aquesta manera, es reparteixen els recursos de manera més equitativa entre les comunitats. De fet, la despesa per càpita en salut pública a Catalunya (1.524 euros el 2019) va ser pràcticament idèntica a la mitjana estatal (1.492 euros), malgrat que el PIB per càpita a Catalunya va ser un 18,1% superior a la mitjana estatal l’any 2019.
El nombre de metges per habitant a Catalunya l’any 2020, és superior als països de la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos). Concretament, 469 metges per cada 10.000 habitants a Catalunya, una magnitud per sobre d’Alemanya (447) i Itàlia (400), i clarament superior en relació amb els Països Baixos (383), França (337) i Bèlgica (321). Malgrat això, el sistema sanitari català mostra un dèficit estructural de metges de família i pediatres, així com de professionals d’infermeria.
La suma de la manca de recursos i de professionals en el món de la sanitat provoca una gran falta de especialització en àrees mèdiques, així com una disminució de la qualitat del servei que s’ofereix a causa de l’augment del nombre de pacients davant la baixada de professionals. Tal com mostra l’estudi de la Cambra, un exemple de la tensió que genera el dèficit de recursos sobre el sistema de salut és l’increment tendencial del nombre de pacients en llista d’espera (per cada 10.000 habitants) per a una intervenció quirúrgica a Catalunya. Cal matissar que la dada de 2020 és una anomalia estadística (els hospitals es van veure obligats a alentir la seva activitat ordinària), però el 2021 i 2022 el nombre de pacients en llista d’espera per càpita està augmentant gradualment i supera la mitjana espanyola.
La inflació baixa els sous i redueix la inversió
Les tensions inflacionistes continuen posant en risc l’estabilitat dels salaris reals a Catalunya, segons afirma la Cambra. El salari hora va augmentar ràpidament durant la crisi financera (fins als 18,0 euros el 2010), però va caure fins als 16,4 euros el 2019 en part per la recuperació gradual de l’ocupació. L’increment accentuat del 2020 s’explica per un efecte estadístic (forta reducció de les hores treballades en les activitats menys productives del sector serveis). El 2021 i 2022 els salaris reals estan baixant degut a la recuperació de l’ocupació als serveis, fonamentalment en aquelles activitats que demanen baixa qualificació, i el fort augment dels preus, que estan contribuint de forma notable a la disminució de la capacitat adquisitiva dels salaris.
Als salaris baixos se’ls suma la falta de captació de talent, ja que no hi ha salaris competitius per poder donar noves feines. Davant d’aquest problema també s’afegeix la manca d’inversions en noves tecnologies, que són les que avui dia estan generant més llocs de treball. La inversió en R+D en percentatge del PIB a Catalunya augmenta el 2021, però encara està lluny dels països del nucli europeu, segons afirma la Cambra. En concret, l’any 2021 s’ha situat en l’1,67% del PIB català (1,61% el 2020), gràcies al fort creixement de la inversió en el sector empresarial (0,96% el 2020 i 1,02% el 2021, respectivament). Malgrat la dinàmica positiva dels últims anys -que s’ha vist en els diferents anuncis que s’han fet des de la conselleria d’Empresa i Treball- la inversió en R+D encara és notablement inferior a la UE-5 (2,4% el 2021).
Les energies renovables, més lluny que mai
L’estoc de potència elèctrica de fonts renovables a Catalunya es troba pràcticament estancat des de fa una dècada, segons confirma l’estudi de la Cambra. Des del 2012 fins al 2021, només ha augmentat un 0,6% anual, amb un estancament absolut de l’energia eòlica i un increment modest de la solar fotovoltaica. Aquesta falta d’implicació contrasta amb el creixement del període 2000-2011 en què va ser del 3,9%. Una conseqüència important d’aquest fenomen és l’estancament del pes de la producció d’energia elèctrica procedent de fonts renovables respecte al total d’electricitat produïda a Catalunya -15,3% el 2012 i 17,5% el 2021-.
