El turisme és un dels sectors que més contribueix al PIB de Catalunya, però també l’estatal. Les dades del 2023 apunten que les activitats dels visitants aportaven un 12% del PIB català, el que converteix en el tercer sector més important de l’economia catalana, per darrere de la indústria i la indústria manufacturera. Ara bé, la dependència tan gran del turisme ha posat sobre la taula diferents qüestions en el seu funcionament, i entre elles, la capacitat que té el canvi climàtic d’influir en aquestes dades. Catalunya ja va viure el 2023 un dels estius més calorosos de la història i sembla que cada vegada augmenta més la temperatura, el que pot significar que els visitants deixin de triar el país a l’hora de fer un viatge. El gran dubte dels experts sobre l’evolució del turisme va lligada al temps que farà els pròxims anys a Catalunya i el més que probable augment de la temperatura podria posar en perill arribada de visitants: “El sistema turístic català, tenint en compte els seus trets configuradors i la marcada influència que els aspectes climàtics han exercit sobre el seu desenvolupament, pot ser alterat directament o indirectament pel fenomen del canvi climàtic“, assegura un estudi liderat per Maria Belén Gómez, sobre turisme a la Universitat de Barcelona.
Diferents experts argumenten sobre la possible caiguda del turisme a causa de la mala relació amb el medi ambient. La contaminació d’algunes zones o la manca de consciència social sobre el canvi climàtic són només alguns dels factors que podrien afectar de manera directa en el turisme. Cal recordar, a més, que amb la dependència d’aquest sector de la meteorologia i la manca de preparació de les zones turístiques pel canvi de temperatures, podria crear un caldo de cultiu que eliminés Catalunya de la llista dels indrets preferits per a visitar. En concret, un estudi del BBVA Research lamenta la situació que s’està estenent a tot l’estat espanyol i reconeix que en uns vuitanta anys podria disminuir fins al 7% la quantitat de turistes que visiten l’Estat. Això, traduït en el marc català, que és un dels destins amb més visitants d’Espanya, podria suposar un gran cop a l’economia del país. Precisament el mateix estudi del centre d’investigació del banc espanyol, enumera les diferents raons per les quals els turistes deixen de visitar una localització i, de moment, l’augment de la temperatura a Catalunya podria ser una raó de suficient pes perquè el percentatge de turistes caigués en picat.
La relació entre la demanda turística i el clima s’ha debatut durant molt de temps a causa de la sensibilitat de la indústria turística a les condicions climàtiques. No és cap secret que un lloc com Catalunya, líder dels rànquings de nombre de turistes de l’estat espanyol, sobreviu a còpia de mantenir una temperatura adient durant tot l’any: calor moderada a l’estiu i suficient fred a l’hivern. Mentre els primers estudis que es publicaven tenien conclusions optimistes sobre l’avenç del turisme tot i el canvi climàtic, les últimes informacions que s’han posat a l’abast de qualsevol ja no són tan esperançadores. “La temperatura ha estat àmpliament estudiada com a variable climàtica primària a causa de la seva influència directa i mesurable en les decisions i el comportament del turisme”, descriu l’estudi del BBVA Research. Definitivament, doncs, el que abans es veia com un aliat del sector turístic -ja que les altes temperatures de l’estiu allargaven l’estació- ara comencen a ser una amenaça per al bon funcionament de les empreses que es dediquen als serveis turístics.
Turisme de sol i platja en perill
Una de les situacions que més preocupa als experts és el canvi de temps a la platja. La costa catalana és una de les preferides dels turistes. Des de la Costa Brava a la Costa Daurada, el turisme forma part de l’economia de la gran majoria dels pobles i ciutats. És per això que un canvi de temps repetir podria fer espantar aquests visitants, el que afectaria de manera directa en els comptes del sector dels serveis del litoral. En l’estudi de la UB de Gómez, es conclou que “existeix un elevat grau d’incertesa sobre quin serà el comportament real de la demanda, s’estima que aquests canvis podran comportar efectes negatius com per exemple la disminució de les taxes d’ocupació estival, ja que les condicions atmosfèriques no satisfaran les exigències de confort que demana el turista”. No només això, sinó que l’augment del nivell del mar o els constants canvis de temps, com per exemple les tempestes estiuenques més freqüents, podrien crear un ecosistema que no encoratgi als turistes a visitar la costa catalana. A part, tots els desperfectes d’aquests canvis de temps bruscos també correran a compte de l’administració pública, que es podria veure sobrassada per la quantitat de desperfectes a arreglar en comparació amb els pocs turistes que visitaran el país.
Estacions d’esquí, les eternes oblidades
A Catalunya, les estacions d’esquí es desenvolupen en cotes que van des dels 1.500 metres fins als 2.750 metres. Gràcies a l’estabilitat del temps, aquests serveis s’obren pràcticament tot l’hivern i alguns anys, fins i tot, s’ha allargat la temporada fins ben entrada la Setmana Santa. To i això, en els darrers anys, Catalunya ha patit un augment de la temperatura molt gran a l’hivern, que sumat a la sequera, ha reduït la neu més d’un 80%. La situació, que ja és greu de per si, podria continuar empitjorant en els pròxims anys. El Centre National de Recherches Meteorologiques i Météo France (SEATM, 2002) han realitzat una simulació per al Pirineu sobre la durada mitjana de la capa de neu a 1.500 metres d’altitud. Les dades recollides i publicades per la UB no són gens esperançadores i auguren una reducció del turisme, no per falta de ganes, sinó per falta de neu. D’aquesta manera, amb un escenari hipotètic d’un augment de la temperatura d’uns 1,8 °C, la neu només duraria de mitjana a Catalunya entre 70 i 78 dies. Si l’augment fos major, es podria parlar només d’un mes i mig de temporada d’esquí, la qual cosa suposaria no només el tancament de moltes estacions sinó la caiguda en picat dels visitants durant la temporada d’hivern.
1 
