El dèficit públic espanyol -és a dir la suma entre l’Administració Central, la Seguretat Social i les comunitats autònomes- es va situar en 2.538 milions d’euros en el primer trimestre de l’any, la qual cosa suposa un descens del 51% respecte al 2022 i el deixa en el 0,18% del PIB. Si incloem a l’equació el saldo de l’ajuda a les institucions financeres, el dèficit espanyol se situaria lleugerament per sobre, en el 0,20% del PIB, segons les dades facilitades aquest dimecres pel Ministeri d’Hisenda i Funció Pública.
Aquest resultat es deu a un increment dels ingressos no financers del 10,7%, enfront del comportament de les despeses, que creixen a un ritme del 3%. “Continua la senda de descens del dèficit de l’Estat iniciada en 2021 i certificada en 2022 a conseqüència de la reactivació econòmica i la creació d’ocupació”, ha destacat Hisenda en un comunicat.
L’administració espanyola torna al superàvit
Si mirem només l’administració central, durant el primer trimestre, va registrar un superàvit de 1.088 milions, quan només fa un any el dèficit era de 4.383 milions. Dins d’aquesta Administració, el dèficit de l’Estat al març, en termes de PIB, equival al 0,05%, assolint la xifra de 727 milions, un 87,7% menys que fa un any. Del seu costat, els Organismes de l’Administració Central van registrar un superàvit de 1.815 milions.
Del seu costat les comunitats autònomes van tornar a caure en dades negatives. Durant el primer quart de l’any el dèficit ca ser de 2.186 milions, la qual cosa equival al 0,16% del PIB, enfront del superàvit del 0,03% aconseguit de l’any passat. Aquest resultat obeeix a un augment de les despeses del 8,4%, mentre que els ingressos només han crescut un 3,1%.
La seguretat social augmenta el dèficit
Per la seva part, els Fons de la Seguretat Social han augmentat el seu dèficit. En tancar el primer trimestre es va registrar un decalatge negatiu de 1.440 milions, davant dels 1.219 milions també de dèficit del mateix període de 2022. En termes de PIB el dèficit de la Seguretat Social se situa en el 0,10%, mentre que fa un any marcava un dèficit del 0,09%.
Aquest comportament és conseqüència d’un creixement dels ingressos del 7,1% (destaca el bon comportament de les cotitzacions amb un robust creixement del 8%) enfront de l’augment registrat en les despeses d’un 7,4%.
L’estat ingressa un 7,8% més en impostos
Que l’administració central hagi pogut tornar al superàvit es deu, principalment, a l’increment del 10,7% dels ingressos, enfront del de les despeses, que creixen a un ritme del 3%. En concret, els ingressos se situen en 80.851 milions. D’aquests, els impostos van representar un total de 68.115 milions, el que implica un creixement del creixen un 7,8% respecte a abril de 2022.
Segons detalla Hisenda, els impostos sobre la producció i les importacions van augmentar un 5,9% i, en concret, els ingressos per IVA es van elevar un 2,2%, aquí cal tenir en compte la reducció de l’IVA dels aliments. A més, dins d’aquesta rúbrica, com a novetats impositives de 2023, destaca l’ingrés del nou Impost Especial sobre els Envasos de Plàstic No Reutilitzables, el Gravamen temporal energètic i el Gravamen temporal d’entitats de crèdit i establiments financers de crèdit, amb un import conjunt de 1.596 milions.
Del seu costat, els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni van arribar als 25.811 milions, el que implica un creixement de l’11,4% respecte l’any passat. En aquest punt cal destacar que els ingressos per l’Impost de societats van créixer un 17,4%, fins a 10.292 milions. Per part seva, l’IRPF es va incrementar un 7,5%, mentre que l’impost sobre la renda de no residents ho va fer un 15,3%. Així mateix, l’impost sobre el capital va comportar uns ingressos de 72 milions d’euros i mentre que l’impost sobre les cotitzacions socials va caure en un 4,9%.
