Pablo Hernández de Cos ha ofert a les elits empresarials catalanes la seva darrera intervenció al Cercle d’Economia. La 39a edició de la setmana gran de la burgesia barcelonina ha coincidit amb les darreres setmanes del governador del Banc d’Espanya en el càrrec, cinc anys després de ser nomenat per un agònic Mariano Rajoy, ja de sortida de la Moncloa. El pròxim dia 11 de juny, De Cos serà fora de la primera oficina del supervisor monetari espanyol, a l’espera d’una successió que es preveu, per primer cop en dècades, conflictiva. De la mà del CEO de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, el madrileny ha fet un diagnòstic general -no gaire profund- de la situació bancària a l’Estat i al continent. Evitant el conflicte, i a l’espera de la successió, De Cos ha rebut l’escalf de les grans empreses en el que serà el seu darrer Cercle.
Després d’un llarg discurs sobre les possibilitats de l’economia espanyola i com aquesta ha estat resilient, el governador del BdE ha enumerat les preocupacions principals pel creixement del PIB. Entre d’altres, la més rellevant ha estat la necessitat d’una unió fiscal completa a la Unió Europea (UE), ja que “és fonamental per a afrontar els reptes de l’economia europea en els pròxims anys”. En aquest sentit, De Cos ha explicat que els reptes de la UE passen per una major inversió en temes com la digitalització, la lluita contra el canvi climàtic i la defensa, que ha definit com a “béns únics europeus i, per tant, el seu finançament hauria de ser europea”. De fet, ha remarcat la necessitat més que immediata de construir aquesta unitat, ja que si no el nivell d’inversió dependrà de les finances públiques de cada país, que són “molt asimètriques”, la qual cosa pot arribar a generar el trencament del mercat únic. Així mateix, ha subratllat la necessitat d’un “instrument permanent d’estabilització macroeconòmica” comuna a Europa i ha demanat que l’estat espanyol defensi aquesta posició. Per a ell, les eleccions europees seran l’escenari perfecte per descobrir aquells països que realment estan disposats a jugar aquesta partida: “No se m’ocorre cap repte d’Europa en els pròxims anys que no passi per més Europa”.
De Cos també ha assegurat que la productivitat, la raó de ser d’aquesta edició de la reunió i que ha passat certament desapercebuda en altres moments, és una de les assignatures pendents de l’estat espanyol. En ser preguntat per aquest tema, el governador ha ressaltat quatre aspectes que per a ell “són clau” per la millora de la productivitat que segons ell, actualment “és molt baixa”, una situació que no ajuda a la renda per càpita: “La baixa productivitat de l’economia espanyola combinada amb l’alta taxa d’atur és el que afecta el guany per càpita”, ha reconegut De Cos. Ara bé, ell mateix també ha assegurat que no hi ha un sol problema, sinó que hi ha una llarga llista d’errors que es traslladen a la baixa productivitat, entre ells, la dinàmica de creixement o els problemes amb el capital humà existent.
El governador del Banc d’Espanya ha assegurat que un dels grans problemes per a la productivitat a l’Estat és la naturalesa del teixit empresarial. Un sistema conformat per pimes es resigna a treballar amb recursos limitats i amb la combinació d’uns llindars reguladors molt rígids, s’acaba produint una classe de mur de contenció que fa que aquestes companyies no puguin arribar al seu màxim potencial. “Tenim poc desenvolupament de fons de capital risc i aquests estan molt limitats, el que provoca que les empreses no puguin créixer tot el que necessiten”, ha explicat De Cos, qui ha afirmat que “un canvi en el marc regulador pot ajudar a la productivitat”. Precisament aquest punt, també l’ha lligat amb un segons aspecte clau: la pèrdua de confiança dels ciutadans en el sector públic. El governador del BdE ha remarcat que les últimes crisis han creat una bretxa entre la institució pública i la societat i, per tant, es necessita “una avaluació continua del grau deficiència” de l’ens públic que “ajudi a identificar problemes”.
L’educació com a problema principal de la productivitat
De Cos també ha posat sobre la taula el problema de la manca de capital humà preparat. En aquest sentit, ha deixat clar que es necessita un canvi significatiu de l’educació per millorar la taxa d’abandonament i els resultats de les proves escolars que ha titllat de “mediocres”. De fet, la necessitat de formació també ha estat un dels punts clau que ha mencionat el president de Caixabank. Goirigolzarri ha valorat que per a potenciar el creixement econòmic s’ha d’incidir en l’educació i la formació de la ciutadania i en el suport al món empresarial. “Si volem finançar l’estat de benestar, necessàriament hem d’anar a través del creixement”, i ha dit que Europa, i concretament Espanya, no va en bona direcció. Per a Goirigolzarri, “no hi ha projecte més inclusiu que la millora de l’educació i la formació a la ciutadania”, i es necessita una societat que asseguri la retenció del talent i que posi a l’empresari en el centre de la creació de riquesa.
La figura “essencial” dels empresaris
Goirigolzarri ha assegurat que un dels principals punts de la millora de la productivitat són els empresaris. “No ens podem oblidar que els que generen la riquesa són els empresaris i canvien les regles del joc”, ha dit el president de l’entitat bancària. Per a ell el suport de l’administració pública als empresaris és essencial pel bon funcionament de l’economia i ha recordat que cal tornar a posar la figura de l’empresari al “centre de la creació de la riquesa”. Ara bé, Goirigolzarri, ha considerat que la “banca no és un bon instrument” per a finançar start-ups. Segons Goirigolzarri, actualment existeix “una banca amb bona solvència, amb moltes ganes de donar préstecs” i que ara està a l’espera que la demanda de crèdit sigui una realitat. “I quan parlem per contraposició d’inversions en el món de les start-ups, en el món de les empreses per a la innovació, jo diré una cosa que pot sorprendre, però quan estem parlant d’aquesta mena de finançament, jo crec que la banca no és un bon instrument”, ha afegit.
