El Govern de Salvador Illa ha presentat la lluita contra la sequera com un dels pilars fonamentals del seu projecte de legislatura. La construcció de la futura dessalinitzadora de la Costa Brava nord va ser una de les mesures estrella que va anunciar la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. La construcció d’aquesta nova dessalinitzadora amaga diversos aspectes ambientals que aixequen els recels d’acadèmics i ecologistes, però no se n’ha destacat l’impacte econòmic més enllà dels diners que el Govern pressuposta per a la seva construcció.
Els costos de producció, el valor afegit al territori, l’increment de la factura de l’aigua o els llocs de treball que pot assegurar una instal·lació com les dessalinitzadores tenen un impacte econòmic directe al territori català. En conversa amb Món Economia Ana García Molina, presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya destaca que “aquestes infraestructures són necessàries” i alerta que “quan es fa una inversió ha d’haver-hi un retorn”.
Costos de producció, el primer escull
Malgrat que l’aigua dessalada sigui una solució als problemes hídrics de Catalunya amaga diversos aspectes a analitzar. La producció d’aigua dessalada necessita un procés i unes instal·lacions que comporten diversos costos de producció que encareixen el preu final. La generació de nova aigua i la seva inclusió al sistema té un cost, i com més complex o amb més passos per a potabilitzar l’aigua sigui el procés, més s’encarirà aquest.
Ana García Molina destaca com “la dessalinització té un cost d’entre 0,85 i 0,70 euros el metre cúbic”, un cost de producció que “inclou l’amortització, les despeses de manteniment, les de personal” i assenyala que “és més car que la potabilització”. En una taula elaborada per José Miquel Dieguez, Gerent de l’Ens d’Abastiment Aigües Ter Llobregat, que apareix a l’informe Quant costa no patir sequera a Catalunya? -elaborat per l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua i publicat a Capital Natural- detalla els costos de producció dels diversos mètodes per a obtenir aigua.
| Tecnologia de potabilització | Cost (€/m3) |
| Potabilització convencional de recursos hídrics de bona qualitat | 0,25 – 0,35 |
| Potabilització convencional de recursos hídrics de qualitat mitjana | 0,55 – 0,60 |
| Regeneració d’aigües residuals | … |
| Dessalinització d’aigües salobres (osmosi inversa) | … |
| Dessalinització aigua de mar (osmosi inversa) | 0,85 – 0,70 |
| Dessalinització aigua de mar (instal·lació flotant) | 6,50 – 7,50 |
| Transport d’aigua en vaixell | 8,00 – 10,00 |
En el mateix informe, l’Observatori Intercol·legial de l’Aigua assenyala que “el 55% de l’aigua que s’utilitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) prové de la dessalinització d’aigua de mar o de la regeneració d’aigües residuals, totes dues tècniques més cares de produir perquè utilitza més energia“.
Les noves inversions en dessaladores (Tordera i Foix) i en rehabilitació i ampliació de plantes (Ter i Llobregat), amb un import aproximat de 800 milions d’euros, requerirà un finançament extraordinari, a través de fons europeus i de préstecs amb el BEI (Banc Europeu d’Inversions).
La presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya destaca que són unes “infraestructures necessàries” però que com en “qualsevol mena d’inversió ha d’haver-hi una recuperació de costos que passa a través de la tarifa de servei i el cànon de l’aigua, no queda una altra”. Ana García Molina, afegeix que una planta dessalinitzadora té “un cost de manteniment alt, hi ha molts equips que s’han de renovar i mantenir, hi ha costos de personal i l’amortització és alta; has de fer manteniments preventius i correctius encara que no produeixis”.
Carles Mas, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, també assenyala els costos de producció com el gran escull de la construcció de les dessalinitzadores, ja que “els costos venen de l’energia que necessitem per extreure l’aigua i fer el procés de dessalinització”. “A Catalunya tenim un dèficit energètic”, lamenta Mas que explica que “si es pot usar una energia el màxim de barata possible i renovable el repte seria de baixar els costos de producció”. L’aigua dessalada “és més cara que la produïda per el cicle natural dels rius”, afegeix.
Des de la Cambra de Comerç de Barcelona assenyalen, en conversa amb Món Economia, que el posicionament de la institució és “generar el major mix possible de fonts de recurs fora de les “tradicionals” (és a dir, de l’aigua de pluja…embassaments)”. “Representa una bona notícia”, celebren des de la Cambra.
La supervivència del teixit productiu i l’economia de la comarca, en mans de l’aigua
La sequera no és només un problema que afecti el ciutadà de Catalunya. La falta d’aigua pot tenir un problema al teixit productiu i, de retruc, al ciutadà que és qui rep els productes. Aquest ‘efecte dominó’ és el que patirien les empreses de la Costa Brava, i el director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, Carles Mas, recorda que “no només hi ha el turisme, també hi ha la indústria agrícola i la ramadera”, indústries que en una eventual sequera patirien les conseqüències i, segons les valoracions estimatives que aporta Mas “en funció del pes de la indústria, de les àrees d’incidència dels cultius i la indústria agroalimentària s’està valorant que sense aigua hi hauria entre un 5 i un 10% d’afectació a l’ocupació”.
Carles Mas destaca que “l’aigua a les comarques de Girona l’aigua és molt important” i que al seu voltant hi gira la indústria i la vida, i que “sigui l’agricultura o l’increment de la població flotant es generen necessitats”. La construcció de la nova dessalinitzadora juga un paper clau tot i que “no té un impacte directe, ningú tindrà més beneficis per tenir-la, però tots junts en sortirem guanyant”.
El director de l’Àrea d’Economia i Empresa de PIMEC, Carles Mas, recorda que la construcció de la dessalinitzadora, per si mateixa, “no serà una indústria tractora” però que jugarà un paper fonamental en la “supervivència de tot el teixit econòmic”. “Si no es fan (les dessalinitzadores) potser perds tot el que tens, l’efecte econòmic és immens”, adverteix Mas.
Ana García, del Col·legi d’Economistes de Catalunya, destaca que la nova dessalinitzadora tindrà un impacte “important” en el territori, especialment per fer front “al dèficit que han patit els agricultors”. La presidenta de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legi d’Economistes de Catalunya subratlla un altre aspecte de la nova dessalinitzadora i explica que “turisme i dessalinitzadores sembla que són coses oposades, però no ho són”, ja que el turisme és una part important del PIB català. La construcció d’aquesta infraestructura, explica, que millorarà la resiliència del territori perquè “quan vam entrar en l’estat d’emergència va haver-hi un impacte econòmic, perquè es va reduir el consum, les dessaladores fan que no anem cap a l’estat d’emergència”.
