La crisi energètica que pateix Europa des de fa ja més d’un any no culpa de les conseqüències de la invasió russa d’Ucraïna tot i que és innegable que aquest fet ha col·laborat a empitjorar la crisi. Així ho van assegurar aquest dijous Teresa Garcia-Milà, catedràtica d’economia de la UPF i directora de la Barcelona School of Economics, Núria Mas, consellera del Consell de Govern del Banc d’Espanya, i Xavier Vives, director acadèmic del Public-private Sector Research Center de IESE, en una conferència al Cercle d’Economia titulada Conseqüències Econòmiques de la crisi energètica a Europa, moderada per Oriol Aspachs, director d’economia espanyola de CaixaBank Research i presentada pel president de la institució, Jaume Guardiola.
En aquesta línia Garcia-Milà, va recordar que ja durant la pandèmia es va escenificar la dependència d’Europa durant la crisi de les cadenes de subministrament i la posterior afectació a grans sectors de l’economia productiva del país com l’automoció. Entrant més en el sector energètic la catedràtica de la UPF va assegurar que ja l’any 2021, quan encara no ens imaginàvem que hi hauria una guerra a Europa, el preu del gas es va multiplicar per quatre i el govern espanyol va començar a prendre les primeres mesures per intentar contenir aquesta pujada de preus, mentre que el preu del petroli va augmentar un 50%.
Per la seva part Xavier Vives va assegurar que Europa ha arribat a aquest nivell d’inflació pel mateix motiu que els Estats Units, per “unes polítiques fiscals laxes” durant massa temps i una reacció tardana al problema, encara que la Reserva Federal Americana (Fed) va aconseguir anticipar-se al Banc Central Europeu (BCE), arribant a la mateixa conclusió, l’alta inflació no va començar a causa de la guerra, però ha provocat un efecte inflacionari extra a causa de l’alta dependència energètica de Rússia de molts països europeus com Alemanya o Itàlia. En aquesta línia Vives també va posar sobre la taula que el desembre del 2021 ja vam viure un primer pic en els preus energètics causat, en gran manera, per l’augment del preu de les emissions de CO2.
Perill de recessió real
Per la seva part Núria Mas va posar sobre la taula el perill real de recessió que hi ha a Europa, encara que s’haurien de complir molts supòsits per arribar a aquest punt. El que sí que va assegurar Mas és que la paraula clau del moment econòmic que viu Europa és “incertesa”, ja que actualment Catalunya i Espanya, per exemple, hem arribat a punts inflacionaris que no es veien des de 1977, amb un paper preponderant de l’energia, però també de l’encariment del preu dels aliments, que sí que ha arribat en gran manera per la guerra, perquè Ucraïna i Rússia són dos dels ‘graners’ d’Europa. Pel que fa a la possible recessió, Mas va comentar que dins de la incertesa també s’ha de destacar que pot ser que hi hagi una recessió sense problemes greus d’atur, una situació amb la qual fins ara Europa no ha vist mai. Ara bé, tot i aquesta por a la recessió, l’Estat, i Catalunya, han tingut una molt bona primera part de l’any a escala econòmica, en part també perquè l’afectació de la pandèmia va ser especialment dura.
Si el perill de recessió és real, què ha de passar perquè arribi? Doncs segons el BCE s’han de donar diversos supòsits per arribar a una situació de decreixement econòmic. Rússia ha de tallar completament el gas a Europa, situació que ja vivim, però a més s’hauria de patir una altra pujada de les matèries primeres, un increment del risc geopolític i un hivern extremadament fred. Tot plegat, si això acabés succeint, segons el BCE, acabaria amb una inflació de quasi el 7% de mitja a Europa i una caiguda del PIB europeu del 0,9%. Ara bé, Mas també va exposar l’escenari central, és a dir el més probable, que planteja actualment el BCE. Aquest escenari acabaria amb un creixement del 0,9% a Europa per aquest any, per tant, una situació diametralment oposada a la plantejada en el pitjor dels escenaris possible.
Diferències entre Europa i els EUA
A escala econòmica des d’Europa sempre es busca la comparació amb els Estats Units, però tot i que la crisi inflacionària és la mateixa, els motius pels quals arriba són radicalment diferents. En el cas dels EUA la inflació ha arribat per una alta demanda interna causada per una gran massa d’estalvi de les famílies americanes acumulada durant la pandèmia. És per això que les pujades dels tipus d’interès de la Fed ha tingut més impacte sobre la inflació arribant a capgirar la truita i tenir-la més baixa que a Europa.
Per contra, a Europa la crisi inflacionària és per culpa de l’oferta, concretament de l’oferta energètica perquè Europa és completament dependent de tercers a escala energètica, metre que els Estats Units són plenament independents. Alhora, Vives va recordar que un fet diferencial és que l’economia europea, en ser més oberta, les pertorbacions externes afecten molt més a l’economia, per això l’afectació energètica ha afectat tant amb el tancament del gas rus.
