El Congrés dels diputats inicia aquest dimecres el debat per a l’aprovació de la nova reforma fiscal. El procés començarà a la Comissió d’Hisenda de la cambra, on un grup de diputats es reuneix per començar a tractar el projecte de llei que estableix, entre d’altres, un impost mínim global del 15% per a empreses multinacionals. A més, el text planteja un gran dubte i és què succeirà finalment amb els impostos extraordinaris sobre la banca i les empreses energètiques davant la divisió d’opinions en el bloc d’investidura.
El text original de la llei que va enviar el govern espanyol i les esmenes que els grups van presentar per a modificar a l’articulat s’analitzaran aquest dimecres a porta tancada en la ponència de la comissió, on es busca arribar a acords que puguin incorporar-se a la norma. Amb les seves esmenes, el PSOE busca completar la llei i afegir una sèrie mesures fiscals com reformar l’Impost de Societats, pujar la fiscalitat del tabac i introduir nous tributs a vaporejadors o plataformes com Airbnb. L’estrella de la llei, però serà el pacte subscrit amb el PNB per a convertir el gravamen a la banca en un impost sobre el marge d’interessos i les comissions de les entitats, perquè així pugui ser gestionat per les hisendes forals i permeti suavitzar-se. Està dissenyat amb un nou caràcter progressiu que anirà de l’1% al 6% en funció de la base liquidable i permetent la deducció del 25% de la quota de Societats i que el sector ja ha criticat durament.
Per contra, l’altre gran sector que tenia un impost a mida durant els últims anys, l’energètic, finalment ha quedat exclòs de les esmenes, ja que el PSOE ha eliminat el tribut de les seves propostes. Això farà que l’impost finalment decaigui el pròxim 31 de desembre, la qual cosa ha generat l’empipament del soci minoritari del govern espanyol, Sumar, i altres aliats parlamentaris com a ERC, Bildu o Podemos.
Sumar, Bildu, Podemos i ERC volen mantenir impostos
Ara bé, tot i que el PSOE hagi eliminat l’impost a les energètiques, bona part dels socis de la investidura no hi estan d’acord i han registrat esmenes per a convertir en permanents els impostos a banca i energètiques. En concret, Sumar vol transformar els dos gravàmens temporals en impostos permanents, perquè ja aconsegueix recaptar 2.900 milions d’euros a l’any en dos sectors “que tenen beneficis extraordinaris”. Per part seva, ERC i Bildu proposen la permanència de sengles tributs i un augment en el tipus impositiu “a la vista dels beneficis rècords anunciats en els últims mesos tant per la banca com per les empreses energètiques”.
Del seu costat, el PNB no estava en contra de mantenir el gravamen a energètiques sempre que introduís algunes deduccions i es convertís en un impost, com ha succeït amb el de la banca. Per altra part, Junts ja ha advertit en diverses ocasions que no donarà suport a la permanència del tribut a les energètiques si això perjudicava la inversió de 1.100 milions d’euros a Tarragona per part de Repsol.
Però aquestes propostes dels socis del PSOE només podrien tirar endavant amb el suport dels socialistes, i el que aquests han pactat amb PNB i Junts, donada l’oposició de l’esquerra, necessita el suport del PP per a prosperar. És a dir, aquest panorama de divisió en el bloc d’investidura deixa al PP com a àrbitre en la comissió i els seus vots seran determinants per a decidir el futur de les esmenes registrades.
Reforma de l’impost de societats
Més enllà dels impostos a la banca i a les energètiques, el PSOE també vol incloure altres mesures fiscals, la reforma de l’Impost de Societats per a contrarestar la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar la nul·litat parcial d’una reforma sobre aquest tribut que va executar l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro. Si finalment ria endavant, s’establirà de nou un límit a les grans empreses o grups empresarials per a aplicar deduccions per a compensar les bases imposables negatives. El límit és del 50% per exercici per a les empreses amb una xifra de negoci entre els 20 milions i els 60 milions d’euros i del 25% per a aquelles que superessin els 60 milions.
L’última mesura fiscal a destacar és el compromís d’impulsar a la UE la modificació de la Directiva de l’IVA, a fi de gravar aquest impost a les plataformes d’arrendaments d’habitatge turístic, com Airbnb, en zones on l’abundància d’aquests allotjaments dificulta l’accés a un habitatge.
