Els enginyers industrials i de camins catalans ha presentat un manifest on reclamen als partits polítics i a les administracions del país que arribin, d’una vegada per totes a cinc grans consensos per tal d’assegurar un futur on la qualitat de vida, la competitivitat econòmica i la sostenibilitat ambiental siguin realitat a Catalunya en el mitjà termini. Els degans dels dos col·legis, Pere Calvet i Narcís Armengol, ha exposat que Catalunya necessita arribar a acord duradors i ferms sobre les infraestructures, transició energètica i hídrica, indústria i la renovació de l’administració pública del país. En aquest sentit, han remarcat que la nova legislatura és una oportunitat única per aconseguir aquests grans acords de país i han reivindicat la necessitat de recuperar una “visió a llarg termini que transcendeixi els cicles electorals en les pròximes dècades” que en els últims anys.
És per això que els enginyers demanen als candidats “pensar i actuar” per intentar “construir la Catalunya de la segona meitat del segle XXI, des de l’ambició i la Il·lusió col·lectiva” que superi els interessos de cada formació en concret. Precisament per aquest motiu demanen a totes les formacions que assumeixin la voluntat d’aconseguir aquests cinc grans consensos durant el transcurs de la pròxima legislatura.
Visió a llarg termini en les infraestructures de país
Un dels casos més flagrants en el que es necessita un gran acord de país és en matèria d’infraestructures. Sobre la taula hi ha grans reformes com l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, els accessos al Port de Barcelona, la construcció de la B-40, la finalització de l’L9 del metro o la millora de la xarxa Rodalies. És per això que els enginyers reclamen als candidats que aixequin la vista i intentin generi aquests consensos pensant més enllà del curt termini i amb “pressupostos realistes”.
És per això que lamenten que en l’última dècada i mitja s’han “esgotat els planejaments consensuats” en les últimes dècades a causa de l’augment del “curtterminisme” o l’incompliment de pressupostos. Un fet que també ha provocat que Catalunya hagi acumulat “mancances cada vegada més flagrants”. A més d’aquests consensos sobre infraestructures concretes, des dels dos col·legis professionals també exigeixen regenerar “la tradició de planificació del país” que Catalunya ha perdut en aquests anys i permetre establir una estratègia de país.
Evitar una nova emergència per la sequera
El segon consens que demanen els enginyers és sobre la transició hídrica i, en conseqüència, evitar una nova emergència com l’actual. En aquest sentit, els professionals recorden que per culpa dels efectes del canvi climàtic els recursos hídrics de Catalunya provinents del cicle natural disminuiran, motiu pel qual, ara més que mai, cal articular una gestió integral del cicle de l’aigua per garantir el benestar social, econòmic i ambiental de la societat.
En aquest context, apunten, el gran acord de país sobre la transició hídrica aquest ha d’incloure “una gran inversió en noves fonts de subministrament d’aigua” que no depenguin del cicle natural, com per exemple en regeneració i dessalinització o en la interconnexió de totes les xarxes. Aquestes inversions, asseguren, facilitarien dotar Catalunya d’un sistema resilient i flexible per a assegurar l’abastament d’aigua per a tots els ciutadans. En definitiva, els enginyers demanen que els pròxims quatre anys acabin “amb un sistema de cicle de l’aigua implantat” per garantir aquest subministrament i l’activitat econòmica.
Accelerar la transició Energètica
El tercer gran consens que han demanat els enginyers és, accelerar, d’una vegada per totes, la transició energètica. En aquest sentit, Calvet i Armengol, han exposat que cal que Catalunya ens dirigeixi “cap a un model que garanteixi un subministrament d’energia amb clar protagonisme de les fonts renovables i descarbonitzades” i que, a més, sigui eficient i econòmicament competitiu. A més, han recordat que les polítiques i exigències de descarbonització de la Unió Europea són crucials per a assolir la neutralitat d’emissions l’any 2050.
Aquestes exigències xoquen amb el ritme actual de Catalunya en aquesta transició, un fet que, apunten els professionals, provoca una caiguda important de la competitivitat i de les oportunitats de desenvolupament econòmic i social de present i de futur. De cara a l’acord, els enginyers de camins i industrials demanen “assegurar amb fermesa” la millora de l’electrificació de la demanda energètica així com el foment de les energies renovables i el desenvolupament de tecnologies per a la producció i l’emmagatzematge. Si es vol realitzar aquesta transició de forma efectiva, el manifest exposa que “és imperatiu” reforçar l’estructura de la xarxa de transport i distribució i impulsar les inversions, promoure la mobilitat elèctrica i l’eficiència.
Augmentar el pes industrial
El quart consens que reclama el col·lectiu és el d’augmentar el pes industrial al PIB català “per generar riquesa i llocs de treball de qualitat” al país. És per això que reclamen que el país segueixi millorant la competitivitat, innovació, internacionalització, sostenibilitat i transformació digital en matèria industrial. En aquest sentit, Calvet i Armengol han insistit en el fet que, a la pràctica, Catalunya ja “és forta” totes aquestes claus, però ha apuntat que cal fer un altre “salt endavant” per continuar acostant el país a les regions europees més competitives. Per això consideren que aquest gran consens ha de partir de l’actual Pacte Nacional per a la Indústria.
En abordar el repte, els dos Col·legis apunten Catalunya hauria d’impulsar aquells sectors on Catalunya ja és forta com l’alimentació, la química, l’automoció, la farmacèutica o biotecnologia i aquells que són “genuïnament innovadors” com són la indústria 4.0, la salut o l’economia digital. És per això que expliquen que cal que el país prioritzi aquells sectors on realment es “vol ser fort” i desenvolupar polítiques i estratègies coherents.
Augmentar la competitivitat del sector públic
L’últim gran consens que han demanat els enginyers als partits polítics és la reforma de les administracions públiques, que “són imprescindibles per prestar serveis, regular les activitats i impulsar les infraestructures” de país. És per això que aposten per un sector públic “a l’altura dels reptes que les condicions socials i econòmiques imposen, i que impulsi una economia vigorosa com a condició necessària per no deixar ningú enrere”. Aquesta reforma ha d’anar en la direcció de ser menys feixuga i rígida, ja que avui dia “pateix d’un excés de burocràcia i un lideratge poc professionalitzat”, un fet que resta “potencial a la iniciativa i dinamisme” del país.
Per tal de fer aquesta reforma els degans dels col·legis han demanat que s’escolti més als experts per tal que el sector públic sigui realment competitiu. Des del seu punt de vista això comporta “un profund procés de desburocratització i agilització administrativa” així com un desplegament d’una direcció pública professionalitzada que diferenciï l’espai de la política de l’espai de la gestió pública. A més, consideren que el pacte ha de comportar una transformació digital per posar al centre a les persones i unes directrius orientades a l’eficàcia, l’eficiència i l’avaluació de les polítiques públiques.
