La llei de l’amnistia és una qüestió que té dividit el govern espanyol. Mentre Junts per Catalunya i ERC la proposen com a única via per aconseguir el seu suport, Sánchez es baralla per entendre si és un pacte al qual apropar-se o no. Mentrestant, el PP es frega de mans i espera veure com acabarà la situació. Enmig d’aquest entramat el Cercle d’Economia ha publicat la seva Nota d’Opinió, on deixa clar que si hi ha una llei de l’amnistia per Catalunya, caldrà que sigui pactada amb totes les parts implicades. “Aquesta disjuntiva se l’han de plantejar tant les forces que impulsaran aquesta llei com els partits que, d’entrada i legítimament, s’hi oposen”, expressa l’entitat en la nota.
Aquest dijous el Cercle d’Economia torna a posicionar-se en el marc polític català i espanyol, i ho fa posant sobre la taula la necessitat de crear pactes. En aquest sentit, l’opinió de l’entitat ha volgut buscar l’equidistància i dona per fet que els partits independentistes “no han de renunciar a les seves idees perfectament legítimes”, però també menciona que “tenen una estratègia maximalista que s’ha demostrat inviable”. És per això, doncs, que el cercle demana prendre’s l’amnistia amb calma i buscar el consens de tot el Congrés dels Diputats, o almenys que tothom digui la seva perquè “la necessitat de resoldre aquestes qüestions és tan urgent i el cost de no resoldre-les, tan alt, que això hauria d’obligar tots els partits a negociar“.
El Cercle d’Economia també ha parlat dels presos polítics del Procés i ha deixat clar que si bé és cert que la llei encara no ho permet, “concedir mesures de gràcia als líders independentistes catalans i als centenars de càrrecs públics i ciutadans encausats pel procés pot servir per millorar el clima de convivència a Catalunya i per avançar en la normalització del país, com ja van demostrar els indults del 2021″. No obstant això, la mateixa entitat ha assegurat que no seria una concessió en sense condicions, sinó que “aquestes mesures haurien de comportar no només un punt i a part respecte del passat, sinó que també haurien de respondre a la voluntat d’abordar amb lleialtat els reptes de futur acceptant el marc establert per la Constitució”.
Un nou model de finançament autonòmic
El que no ha negat el cercle en la seva nota d’opinió és que el model de finançament autonòmic actual “ha mostrat disfuncionalitats profundes que han generat una insatisfacció generalitzada a moltes comunitats autònomes, no només a Catalunya”. És per això que l’entitat també ha demanat que es tinguin en compte noves iniciatives per millorar el finançament dels territoris de l’estat espanyol. En aquest context han parlat de “redefinir la capacitat normativa, de gestió, de recaptació i d’inspecció”. En altres paraules, el cercle demana un sistema que permeti a l’Estat i a Catalunya “compartir les mateixes bases imposables, que totes dues administracions podrien gravar simultàniament, i els ingressos generats recaptats per cadascuna”.
En segon lloc, l’entitat demana “millorar i implementar nous mecanismes de coordinació d’informació fiscal i recaptació entre les comunitats autònomes i l’Estat”. Per arribar a aquesta correlació de competències, una de les opcions que planteja el Cercle d’Economia seria una “agència tributària compartida única”.
Finalment, el cercle opta per demanar una millora de l’actual sistema de repartiment de recursos financers. D’aquesta manera, exigeixen un “mecanisme més transparent que asseguri un nivell adequat d’equitat entre si”. Segons explica la nota d’opinió de l’entitat, aquesta nova iniciativa tindria com a objectiu “garantir que tots els ciutadans puguin rebre serveis públics bàsics similars ajustats pel cost de vida amb independència del lloc on visquin”.
2 
