El Cercle d’Economia ha presentat aquest dilluns una nota d’opinió en el marc de la 40a Reunió Cercle d’Economia en la qual alerten Europa d’un “moment greu” pel que fa al trencament de les aliances mundials establertes fins ara, i pressionen a les institucions comunitàries a reaccionar davant els obstacles que es troben en el comerç i la indústria a escala global. Per això, des del Cercle es proposen quatre mecanismes perquè Europa “actualitzi el seu projecte”.
Aquests mecanismes es basen en tres punts que segons el Cercle han estat clau per al desenvolupament de la UE, el progrés econòmic, la cohesió social i la llibertat individual. A partir d’aquí, des del Cercle d’Economia es considera que cal implementar quatre factors per a fer front al nou panorama mundial econòmic que consisteixen en el mercat únic, l’estat del benestar, la democràcia, i ara també han d’incloure la seguretat i la defensa.
Segons alerta el Cercle d’Economia “el moment és greu” i cal que Europa reaccioni amb urgència perquè “hi ha molt en joc”, a més que consideren que des de les institucions europees s’està actuant tard “en moltes qüestions”. També es considera que “mai l’escala dels estats membres havia estat tan petita i inadequada en relació amb la dimensió dels reptes que tenim plantejats”.
En la seva nota d’opinió, el Cercle assegura que Europa “s’ha de replantejar la seva relació amb els Estats Units” arran de la disrupció geopolítica que suposa el segon mandat de Donald Trump. “El gir que ha emprès la nova administració Trump suposa un trencament radical amb els preceptes de l’aliança transatlàntica, inclòs el qüestionament de la defensa mútua”, argumenten. Més enllà dels EUA, també pressionen a Europa a “fer-se valer” en la seva relació amb la Xina i Rússia, tenint en compte les contradiccions que s’han de gestionar i tenint en compte que “s’han de teixir noves aliances”.
Noves aliances econòmiques en el futur europeu
En aquest aspecte de les noves aliances, el Cercle destaca la indústria de la seguretat i la defensa pròpia i la importància de construir-ne una de pròpia respecte dels EUA. Per això també insisteixen que l’augment de la despesa en seguretat, fins al 2% del PIB dels estats -llindar que fins ara Espanya no complia- passi també per reforçar aquesta indústria dins d’Europa per “dinamitzar l’economia”.
El “toc d’alerta” del Cercle també es centra en la pèrdua de productivitat que ha fet que Europa en els últims vint anys hagi perdut terreny respecte a EUA i Xina, i de la importància d’aplicar recursos de manera estratègica per millorar la competitivitat, tot i que “pugui suposar renúncies políticament complicades”.
Pel que fa a les tecnologies clau actuals, el Cercle constata que l’UE ha “d’escurçar el gap respecte els EUA i la Xina”. En aquest sentit, destaquen que “això no només suposa un desavantatge competitiu evident, sinó que, a més, en un entorn geopolític tan inestable, implica riscos molt importants en termes de seguretat de subministrament i de sobirania estratègica”. Des del Cercle no passen per alt la importància de la intel·ligència artificial (IA) i les “grans oportunitats que hi ha en la seva aplicació”, destacant el capital humà que es troba a Europa.
Tot i això, són conscients de la rellevància del desenvolupament de forma sostenible, i parlen de la descarbonització com a objectiu de sostenibilitat, però també de “política energètica i industrial” perquè “l’única forma que Europa tindrà preus baixos de l’energia és apostant per energies renovables” degut a la manca d’energies fòssils al continent.
Malgrat aquestes dificultats i reptes que el Cercle d’Economia planteja en el futur de la Unió Europea, constata que “té confiança” perquè Europa “compta amb actius molt importants en els quals es pot recolzar” com “un capital humà de primer nivell” així com un alt nivell “de riquesa i benestar” conformin una part rellevant del PIB mundial.
