La governabilitat de Barcelona ha de canviar. Així ho constata l’última nota d’opinió que ha publicat aquest dilluns el Cercle d’Economia, on demana ampliar el consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per millorar la governabilitat de la capital catalana i tots els municipis que la rodegen. En el text, el lobby empresarial demana al nou Govern de la Generalitat que tingui “coratge i ambició” per plantejar una “revisió a fons” de governança a la regió metropolitana de Barcelona. “L’inici d’una nova legislatura política és un moment propici per plantejar el debat, i les declaracions de representants qualificats de diversos partits polítics semblen indicar una voluntat sincera d’avançar en aquest sentit”, assenyala l’entitat presidida per Jaume Guardiola. A més, en el document també es ressalta la necessitat de donar respostes a tres àmbits “intrínsecament metropolitans i que requereixen actuacions urgents” com l’habitatge, la mobilitat i sostenibilitat.
Per dur a terme el canvi de model de governança i fer un “salt qualitatiu”, el Cercle posa sobre la taula dues vies, crear un Consell de Vegueria de la regió metropolitana de Barcelona o ampliar l’actual AMB i dotar-la de més competències. Aquesta darrera, pel Cercle, és la que “té més sentit” i que podria donar “millors resultats” perquè es traduiria en una simplificació administrativa. La primera opció, en canvi, diu que caldria veure com encaixa l’AMB dins duna vegueria, com es coordinaria amb la del Penedès i un possible pronunciament desfavorable del TC.
En l’informe, que porta per nom L’hora de la Barcelona metropolitana, el Cercle exposa que aquesta ampliació de l’AMB implicaria que passés a estar formada per un total de 199 municipis -davant dels 36 actuals- que inclouria tots els municipis de la vegueria de Barcelona (127) i de la vegueria del Penedès (72). En resum, les comarques de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
“Entramat de governs locals”
L’entitat sosté que actualment hi ha un “entramat de governs locals” juntament amb altres instruments de “cooperació intermunicipal com són els consorcis, les mancomunitats, les empreses públiques i mixtes, i les associacions i xarxes de municipis. “Estem parlant d’un centenar d’ens que conviuen en aquest territori que, paradoxalment, no compta amb instruments de govern propi”, constata l’informe, que subratlla que les diferents administracions que formen aquesta “densitat institucional no necessàriament es coordinen d’una manera eficient”.
Segons el Cercle d’Economia, per a dur a terme aquest canvi de governança que reclama, caldria guiar-se per diversos principis, com el de la simplificació administrativa. “No es pot crear un àmbit territorial sense eliminar-ne un altre. Cal fer prevaldre la simplificació administrativa. No s’ha de confondre governança amb institucionalització”, sentencia el lobby. També cita els principis de la visió metropolitana, flexibilitat, transparència i solidaritat. “En un territori interdependent dispar com el metropolità, el principi de la solidaritat és imprescindible. Els municipis més rics pel que fa a renda per habitant i renda per habitant han de ser generosos amb la resta, de la mateixa manera que ho han de ser els municipis amb més recursos energètics, per exemple”, continua la nota, que també aposta perquè la “Barcelona metropolitana sigui solidària amb la resta” de Catalunya.
Amb tot, reclama al govern espanyol, de la Generalitat i als diferents governs locals que construeixin una cultura metropolitana. A l’executiu espanyol, li demana que “consideri la realitat metropolitana” i als governs locals que “superin el localisme i acceptin les conseqüències de les interdependències que representen amb la resta de municipis”, mentre que a la Generalitat li suggereix “visió metropolitana” en el disseny i execució de les polítiques territorials.
