Un informe del Banc d’Espanya sosté que el 2022 va acabar amb una reducció d’un 7,2% de les oficines bancàries. El document destaca que el 31 de desembre de 2021 n’hi havia 19.014 i un any després 17.648. En el cas dels municipis amb menys de 500 habitants, la rebaixa va ser d’un 11%, de 426 a 379. Això ha posat en guàrdia els pobles petits, que asseguren que necessiten més oficines i no productes alternatius. D’altra banda, aquesta memòria apunta que els punts d’accés als serveis bancaris mitjançant canals alternatius es van incrementar un 1,6% entre 2021 i 2022, de 49.869 fins a 50.672.
L’estudi assenyala que a les poblacions amb menys de 500 veïns, els punts d’accés presencial a través de canals alternatius “van pujar significativament, des dels 1.109 el 2021 fins als 1.354 el 2022, un 22,1% més”. Una crescuda atribuïda a les oficines mòbils (de 374 a 502), els agents financers (de 95 a 130) i els caixers automàtics (de 424 a 498). Tot i això, els pobles han destacat que no és la seva opció preferida. El document també recull que entre 2021 i 2022 es va rebaixar en 167 localitats a l’estat espanyol que no disposaven de cap accés presencial als serveis bancaris, cosa que suposava un 2,1% del total de municipis espanyols i un 0,13% de la població. Tenint en compte sucursals i canals alternatius, en aquest període “es va registrar una caiguda del 0,8% del nombre total de punts d’accés presencial als serveis bàsics bancaris”. Per això, la memòria subratlla la importància “d’acompanyar al desplegament dels canals alternatius amb actuacions que promouen i faciliten el seu ús per part de la clientela”.
La gent gran continua sent un focus de perill
El treball del Banc d’Espanya identifica “col·lectius que podrien considerar-se en situació de vulnerabilitat” i situa aquells que són “d’edat avançada i amb baixa capacitat digital, així com per residir en municipis remots, sobretot a l’interior peninsular”, i apunta que el punt més proper es troba a més de cinc quilòmetres. El document recorda que a l’estat espanyol hi ha “una elevada dispersió de la població” i això suposa “un repte per a la provisió de serveis presencials, atès que dificulta l’aprofitament de les economies d’escala inherents a l’atenció presencial en qualsevol àmbit”.
