La sobirania de la tecnologia catalana la posiciona en el pòdium europeu en alguns dels sectors tecnològics. Tal com asseguren els experts és una tendència creixent molt forta i la voluntat que té el territori per poder produir tecnologia pròpia té relació directa amb la quantitat de noves empreses que es dediquen a aquest sector. “Les empreses que lideren la borsa mundial són tecnològiques, el que ens demostra que anem per bon camí”, reconeix Joana Barbany Freixa, exdirectora general de Societat Digital de la Generalitat de Catalunya durant la seva intervenció en una de les ponències de la Jornada dels Economistes.
L’esdeveniment anual que organitza el Col·legi d’Economistes ha creat una taula de debat sobre les oportunitats que té Catalunya a Europa a nivell tecnològic. Per fer un resum de xifres concretes, Barbany demostra que entre economia digital i sector de les TIC i les telecomunicacions, el territori català comença a tenir una posició notòria a Europa. Pel que fa al teixit empresarial d’aquest sector, l’exdirectora general de Societat Digital explica que “hi ha unes 20.000 empreses a Catalunya que es dediquen a l’economia digital”. En aquesta categoria hi entren les empreses de nova creació relacionades amb l’entorn digital que no engloba les TIC. “Empreses de videojocs, comerç electrònic, start-ups, entre d’altres”, descriu Barbany. Aquest sector dona feina a unes 180.000 persones i representa el 13% del PIB, segons constaten les xifres que presenta Barbany.
L’exdirectora general de Societat Digital també fa referència al sector tecnològic més pur, és a dir, les TIC i les telecomunicacions. En aquest cas, ella destaca que hi ha unes 16.000 empreses en territori català, que facturen més de 20.000 milions d’euros i ocupen a 100.000 persones aproximadament. “Si Catalunya fos un país estaríem en setena posició en el rànquing europeu de capital humà“, remarca Barbany, que afegeix que “és una gran posició i demostra el talent català”. Pel que fa a les altres posicions, Catalunya és el tercer territori europeu amb millor connectivitat, el sisè en serveis públics digitals i el vuitè en integració de la tecnologia a tots els sectors. “A Europa hi ha cinc màquines de computació i una d’elles es troba a Barcelona”, diu Josep Maria Martorell Rodon, director associat del Barcelona Supercomputing Center.
Els requisits de seguretat per la sobirania tecnològica
La sobirania tecnològica no és només un repte català. Europa també es troba en una situació vulnerable en termes de seguretat. Tal com explica Martorell, “tota la tecnologia que té Europa s’importa des de l’estranger”. Per tant, en qualsevol moment, la Unió Europea es podria quedar sense els subministraments necessaris per fer funcionar alguns dels sectors que ja depenen només de la tecnologia. “Un exemple seria el cas de la indústria automobilística”, reconeix el director associat del Barcelona Supercomputing Center.
L’oportunitat que veu Catalunya a poder tenir un autosubministrament de tecnologia també l’està debatent Europa. Des d’un punt de vista de seguretat, questa opció és la més fiable en moments de conflicte. “Estem molt preocupats per les dades i les filtracions i que Europa no tingui un sector tecnològic amb la cadena de valor integrada completament és un problema”, repeteix Martorell qui a més, assegura que “també és una qüestió d’ètica”. Aquesta qüestió moral de la protecció de dades europees també es trasllada a petita escala a Catalunya. Segons recorda Gonçal Badenes, director de Tecnologies de la Informació i la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona, “avui dia és molt fàcil ser ciberatacat”.
Badenes parla des de l’experiència després que l’any passar l’UAB visqués un ciberatac que va provocar un col·lapse a tota la universitat. El director tecnològic explica que la connectivitat ens fa més vulnerables. D’aquesta manera, on abans només hi havia connexions entre amics ara hi ha connexions fins i tot amb enemics. “No podem donar per suposat que cap xarxa és segura”, diu Badenes. Amb aquest anàlisi per bandera, el director tecnològic recomana que per avançar cap a la sobirania tecnològica primer es tingui en compte la seguretat, ja que tal com ell mateix analitza: “Les TIC s’han convertit en una eina de treball crítica que fem servir sense rebre formació” i, per contra, afegeix que “el cibercrim ja és més sofisticat i organitzat”.
3 
1 
