L’ecosistema digital català s’ha convertit en un dels més importants al sud d’Europa. La innovació, les noves tecnologies i el teixit empresarial de petites i mitjanes empreses ha convertit Catalunya i la seva capital Barcelona centres de recerca i investigació per descobrir les idees més punteres per millorar el futur de la connectivitat. Dins d’aquest marc, l’empresa AFR-IX telecom amb la col·laborció de la Generalitat inauguren el primer port digital de Catalunya, la primera estació d’aterratge de cables submarins de fibra òptica del territori. Traduït, aquestes infraestructures, situades a Sant Adrià de Besòs són la porta digital cap a la connexió de Catalunya amb el món, però tal com explica el secretari general de Polítiques Digitals, David Ferrer: “El món també estarà connectat amb Catalunya”.
El Barcelona Cable Landing Station (CLS) és la primera infraestructura catalana amb la capacitat d’acollir els cables que transporten la fibra òptica per sota el mar. De fet, aquestes instal·lacions a la costa de Sant Adrià de Besòs tenen un total de 2.657 metres quadrats i seran capaces de preparar el camí pels vuit cables submarins de fibra òptica que s’espera que es comencin a construir en la pròxima dècada. A part, però, el primer arribarà a finals d’any. Aquesta gran inversió ha estat finançada al 100% per l’empresa catalana AFR-IX telecom. El seu director general, Norman Albi, assegura que “en poques setmanes les instal·lacions estaran en ple rendiment per acollir els cables”. En la mateixa línia, el conseller d’Empresa i Treball també reafirma que “el 98% del tràfic d’Internet es realitza per sota el mar“, per tant, “el CLS es convertirà en una peça clau per la connectivitat”.
Pel que fa a l’inversió feta per part de l’empresa catalana, s’han parlat de 10 milions d’euros invertits en total comptant les obres que s’estan fent a la platja, on hi ha escarbadores començant a preparar el terreny, tot i que les dates encara no estan clares. Tampoc s’ha volgut desvelar d’on provenen els cables, però Albi assegura que “en poc temps hi haurà les dates oficials”. Tot i això, les autoritats no tenen cap dubte en què és un pas molt gran per la innovació catalana. “Aquest port obert a la Mediterrània i el món contribueix a les empreses que volen posar el seu coneixement a Catalunya”, explica Torrent, que ha estat a càrrec de la cloenda de l’acte inaugural de les infraestructures.
Sant Adrià, la localització ideal
Sant Adrià de Besòs no va ser una localització triada a l’atzar. En aquest sentit, el director general d’AFR-IX telecom confirma que “és la localització ideal”. La raó principal d’aquesta decisió és l’entrada oberta que té al mar la ciutat, que fa que sigui molt més senzill col·locar les infraestructures suficients per acollir els cables. “És un dels únics llocs a Catalunya, però també al món que hi ha una zona industrial al costat del mar”, diu Albi. És per això doncs, que van decidir instal·lar-se a Sant Adrià, ja que té la proximitat amb Barcelona i la capacitat per poder absorbir aquestes infraestructures.
D’altra banda, la ciutat també rep la notícia amb molt d’entusiasme. De fet, l’alcaldessa de Sant Adrià de Besòs, Filo Cañete, reitera que “el territori es troba en una situació de vulnerabilitat” i, per tant, les instal·lacions poden “millorar el desenvolupament econòmic de la zona”. A part, Cañete també agraeix a la Generalitat i a l’empresa que porta el projecte “la confiança en la ciutat” per poder muntar unes instal·lacions tant importants. “Serà una injecció de producció molt necessària”. A més, ella mateixa parla dels beneficis que també tindrà per Catalunya, on es prediu que “podria revertir entre un 2% i un 4% el PIB català”.
La joia de la corona de l’exconseller Puigneró
Aquest projecte -tal com assegura el secretari de Polítiques Digitals- “va començar fa nou anys de la mà de Jordi Puigneró”. L’exvicepresident, qui també assisteix a l’acte inaugural, i el mateix Ferrer van posar-se mans a l’obra per intentar “fer aquest projecte realitat”. En paral·lel, la companya que dirigeix Albi també estava buscant els permisos necessaris per posar en marxa la iniciativa, unes accions que els van portar a la Generalitat, que ara dona suport a la iniciativa. “Ens vam trobar i vam veure que teníem un objectiu comú: unir Catalunya amb el món i el món amb Catalunya”.
5 
