Catalunya ha perdut el 75% de les oficines bancàries en els últims 25 anys, passant de més de 7.000 a principis de segle fins a unes 2.000 en l’actualitat, segons les dades del Banc d’Espanya. En concret, l’any 2001 Catalunya disposava de 7.172 oficines bancàries, una xifra que va anar pujant fins als 8.000 durant els anys de la bombolla immobiliària. Amb l’esclat de la crisi financera del 2008, els tancaments ha estat una constant, sobretot a principis de la dècada passada, coincidint amb els pitjors anys de la crisi i el procés de concentració per salvar el sector bancari.
Entre el 2009 i el 2014, el panorama d’entitats bancàries a Catalunya va canviar de manera radical: una desena de caixes d’estalvis van desaparèixer, com ara Caixa Catalunya, Caixa Manlleu, Caixa Penedès o Caixa Laietana. Actualment, després del procés de fusions i absorcions, Caixabank i Banc Sabadell concentren bona part del negoci a Catalunya, que amb data de juny del 2025 comptava amb 2.091 sucursals entre totes les entitats.
David Igual, professor de la UPF Barcelona School of Management, explica a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que precisament el procés de concentració d’entitats és “una raó evident” que explica les xifres, mentre que l’altra és que “les entitats i la societat han avançat molt” en digitalització dels serveis i en automatització de processos. La tendència a la baixa continuarà en els pròxims anys i les sucursals tendiran “a ser cada vegada més marginals”. Amb tot, Igual considera que un tancament massa accelerat pot significar “una pèrdua de negoci”, ja que encara hi ha molta gent que necessita els caixers per fer certes operacions, així que, segons ell, aquest procés “s’ha alentit una mica els darrers anys”.
A escala estatal, CaixaBank reduir un 10% les seves oficines entre el 2019 i el 2024, mentre que del Sabadell en van desaparèixer un 37,5% en els mateixos anys, segons els informes financers anuals publicats per les dues entitats. En conjunt, el sector bancari espanyol ha passat de més de 250.000 treballadors a principis de segle, a menys de 170.000 en l’actualitat. Les dades mostren que la caiguda de l’ocupació és menys pronunciada que la d’oficines i això fa que cada oficina tingui un “nombre de treballadors més elevat que el que tenien en el passat”, segons David Igual. El professor diu que abans no era infreqüent una sucursal amb dos empleats, però ara és “estrany”.
Els municipis més petits reclamen solucions
El president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà, reivindica l’accés a la banca com un dret bàsic que s’hauria de prestar “d’una manera o altra”. L’Amparo, veïna d’Olost, utilitza activament la banca mòbil que fa parada al municipi un cop al mes: “M’agrada que vinguin perquè encara funciono amb efectiu”. Treure els diners al caixer mòbil li dona “autonomia” i s’estalvia baixar a Vic. “Imaginem-nos que en una ciutat el servei bancari no existís, i aquests habitants haguessin de fer 20 quilòmetres per anar al caixer més proper”, diu el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Joan Solà. “Això que no ens podem imaginar és el que està passant als micropobles”, apunta.
El 2024 la Generalitat va posar en marxa la Banca Mòbil per pal·liar la manca de caixers a molts municipis del país arran de la crisi del 2008. Així, s’ha dotat el país d’una xarxa d’oficines bancàries mòbils itinerants que ofereixen pràcticament els mateixos serveis que una sucursal normal i els atén personal especialitzat. A tot Catalunya hi participen uns 500 municipis i es cobreix una població de 300.000 persones.
