L’execució de les inversions territorialitzables pressupostades per a Catalunya des del 2013 s’ha quedat en el 63,8%. Les estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona situen les pèrdues en uns 4.397 milions d’euros, amb fluctuacions d’execució anuals que van des del 81% aplicat el 2017 –encara amb el govern de Mariano Rajoy– i l’ínfim 35,8% del 2021, ja amb Pedro Sánchez al capdavant de l’executiu espanyol. La mitjana a la resta de territoris se situa en el 75,8% –amb el sagnant pic de Madrid, que rep efectivament un 184% dels diners compromesos–, 13,5 punts més que a Catalunya. Donada aquesta situació, Cambra exigeix la transferència d’aquests prop de 4.400 milions a la Generalitat.
La liquidació de les inversions al país també s’ha quedat extremadament curta, amb una mitjana anual del 10,8% entre el 2015 i el 2021, segons els càlculs de Cambra. Ambdues dades, unides a l’escletxa entre l’aportació catalana al PIB espanyol i el percentatge de les inversions que rep el territori via comptes públics –enguany és un 19% contra un 17,2%, una variació negativa d’1,8 punts– agreugen el “dèficit persistent d’inversió de l’Estat” que pateix l’economia catalana. De fet, calcula Cambra, un repartiment de finançament d’acord amb el volum econòmic de cada territori hauria aterrat a Cataluya uns 4.397 milions d’euros més en els darrers sis anys.
Pessimisme per al 2023
El camí de les inversions el 2022 no ha canviat el seu sentit respecte dels anys anteriors. Com a exemple, les inversions d’Adif, corresponent a les xarxes ferroviàries del país: durant el present exercici s’espera que s’executin només 174 milions d’euros del finançament territorial, un 20,5% del total pressupostat, que se situava en 849 milions. Barcelona pateix especialment aquest dèficit en infraestructures, amb una aplicació efectiva de només el 18% dels fons compromesos –139 milions dels més de 770 que constaven als PGE–.
En la mateixa línia, les previsions d’inversions en la infraestructura ferroviària al país enguany és de 1.079 milions d’euros, un augment interanual substancial, del 27,1%. Si continués la línia marcada pels pressupostos del 2022, però, només aterrarien al país uns 221 milions d’euros, poc més del 5% del finançament previst per al període 2020-2025 del pla de rodalies, que ascendeix als 3.900 milions. En aquest sentit, Cambra colla un govern espanyol que “haurà d’intensificar molt el ritme d’inversió si vol assolir els objectius promesos”.
Giró no hi confia
El conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat Jaume Giró no entreveu cap canvi de tendència en un futur proper. En una entrevista aquest divendres a TV3, Giró ha estimat que l’execució pressupostària per al 2023 serà del 39%, tres punts per sobre de les del 2021, però molt per sota de la mitjana dels darrers 8 anys. Aquestes previsions van en la línia de les estimacions d’empreses públiques com Adif i Renfe. “No té sentit que a un motor de l’Estat com Catalunya sistemàticament se’l sotmeti a un dèficit fiscal d’inversions”, condemna el conseller.
Exigències empresarials
Cambra no ha estat el primer ens econòmic català que exigeix a l’Estat la transferència del pressupost no executat al país. La patronal catalana Foment del Treball, tot i que valora l’augment absolut de dedicació pressupostària que registren els comptes de 2023 per a Catalunya, ha demanat al govern central que s’apliqui “en la mesura del possible” el 100% del finançament compromès. En cas contrari, reitera l’entitat, “que aquesta inversió no es perdi i es transfereixi a la Generalitat de Catalunya”.
Escletxa territorial
Durant el 2022, l’aplicació de les inversions als diferents territoris de l’Estat va estar lluny de l’equilibri. Tres regions, a banda de Catalunya, van rebre menys del 50% dels fons registrats als comptes: el País Valencià, amb una execució del 42,3%; el Principat d’Astúries, que va veure implementades un 40,5% de les inversions; i Andalusia, que es va quedar en el 41,2%. A l’altre extrem, Madrid va liderar la variació positiva amb un 184% de les inversions executades, però també Castella-La Manxa (119,8%), l’Aragó (108,6%), la ciutat autònoma de Melilla (157,5%) i La Rioja (118,2%) van rebre més del que l’Estat havia compromès als darrers PGE.
13 
1 