El dèficit públic català cau al novembre fins als 1.004 milions d’euros, un 0,36% del Producte Interior Brut. En un any, les administracions públiques catalanes han rebaixat l’escletxa entre ingressos i despeses en 17 dècimes, des del 0,53% amb què es va tancar l’onzè mes de l’any. En termes absoluts, el balanç negatiu de les institucions del país ha retrocedit en més de 350 milions d’euros, després d’elevar-se fins als 1.355 milions ara fa un any. Val a dir que, tot i el bon rendiment, Catalunya es manté en termes de dèficit molt per sobre del conjunt de les administracions territorials de l’Estat, que s’apropen al final de l’any amb uns números vermells de 2.229 milions d’euros, un 0,15% del PIB. La millora del balanç ha estat, en aquest cas, dràstica, amb una disminució de prop de 3.900 milions d’euros any a any.
Al conjunt de les administracions públiques espanyoles, el dèficit s’ha quedat en els 18.849 milions d’euros, xifra que suposa un 1,29% del PIB, una retallada de més d’un punt respecte del mateix període de l’any anterior. En el cas de l’Estat, però, la dada és menys falaguera. Els 31.627 milions d’euros de diferència entre ingressos i despesa suposen un 2,16% del PIB, un retrocés de sis dècimes si es compara amb el període comprès entre el gener i el novembre del 2022. Els ajuntaments, finalment, s’apropen a l’equilibri pressupostari, amb un dèficit del 0,08% del PIB a tancament del tercer trimestre, una important rebaixa si es compara amb el tancament de setembre del curs passat, quan saltava fins al 0,22%.
Creix ingrés i despesa
Els ingressos de les administracions públiques espanyoles han crescut un 1,2% si es compara amb els onze primers mesos del 2022, fins fregar els 240.800 milions d’euros. La immensa majoria d’aquests recursos no financers provenen dels impostos, amb una recaptació superior als 200.860 milions d’euros, un 3,7% més que fa dotze mesos. Part d’aquesta expansió respon als impostos extraordinaris dissenyats pel govern de Pedro Sánchez: el muntant conjunt del gravamen a banca, empreses energètiques i grans fortunes s’ha elevat fins als 3.974 milions d’euros. També crida l’atenció la millora de la recaptació per l’impost de societats, que ha fet un salt proper al 9% interanual, fins als 38.536 milions d’euros. L’IRPF, per la seva banda, experimenta un lleuger retrocés, d’un 1,8% any a any, i amb prou feines supera els 51.200 milions d’euros.
La ddespesa, per la seva banda, escala en un 1,7% si es compara amb el mateix període del curs passat, fins als 272.423 milions d’euros. El muntant més important correspon a les transferències de l’Estat a altres administracions públiques -regionals, locals i de la Seguretat Social-, que creix fins apropar-se als 170.100 milions d’euros, un 5,7% més que el 2022. En aquesta partida, destaquen els 1.666 milions facilitats a governs territorials com a compensació del saldo negatiu amb què es va tancar l’any de la pandèmia. Els salaris dels treballadors públics, que van experimentar una important millora en els pressupostos generals de l’Estat del 2023, han pujat en un 3%, fins als 18.594 milions d’euros.
3 
1 