Catalunya és el territori que té més impostos propis. L’executiu, encara en mans de Pere Aragonès, va recaptar directament fins a quinze tributs -a banda dels impostos que repercuteixen a Madrid i que gestiona el govern de Pedro Sánchez. Així consta en un dels informes elaborats per l’Observatori de Dret Públic de Barcelona en el qual s’analitza la gestió dels governs durant l’any 2022, amb dades del Ministeri d’Hisenda. Una qüestió que ha pres força darrerament arran del plantejament per part del Govern d’acordar amb la Moncloa un finançament singular que permeti a Catalunya recaptar la totalitat dels seus impostos -una proposta que ERC ha fixat com la clau per donar suport a la investidura de Salvador Illa i que el govern espanyol ha vist amb força bons ulls.
Segons l’informe de l’Observatori de Dret Públic de Barcelona, Catalunya té fins a quinze tributs propis, amb els quals, segons càlculs del Ministeri d’Hisenda, va recaptar un total de 863,77 milions d’euros, un 45,2% de tot el que es va injectar en totes les comunitats en relació amb aquests impostos. En concret, els impostos propis que hi ha a Catalunya són el gravamen de Protecció Civil; el cànon de l’aigua; l’impost sobre grans establiments comercials; el cànon sobre la incineració de residus municipals; el cànon sobre la deposició de residus municipals; el cànon sobre la deposició controlada de residus de la construcció i el cànon sobre la deposició controlada de residus industrials. També compta amb l’impost sobre les estades en establiments turístics; impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial; impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria; impost sobre els habitatges buits.

Diferències entre territoris
Després de Catalunya, les comunitats amb un major nombre d’impostos propis -sense comptar les illes Canàries, que gaudeixen d’un règim fiscal propi- són València i Andalusia, amb vuit tributs. Els segueix Astúries, Múrcia i Galícia, amb sis; Canàries, Aragó i Extremadura, amb cinc; Balears, Cantàbria i La Rioja, amb quatre; Castella-la Manxa, amb tres i Castella i Lleó, amb dos. Tenint en compte, doncs, aquestes diferències, l’any 2021, segons dades del ministeri d’Hisenda, Catalunya va recaptar un total de 863,77 milions d’euros per aquests gravàmens, seguit de la Comunitat Valenciana, que va recaptar 221,31 milions.